El saüc

Definició Principis actius Propietats Usos i formes d’aplicació Receptes Bibliografia



  Definició

El Sambucus nigra és un arbust gran, que pot arribar a fer 7 metres d’alçada. El tronc té l’escorça de color gris clar i tant el tronc com les branques contenen una saba molt blanca. Les fulles són dividides i oposades, generalment amb 5 folíols amb la vora dentada, i amb el revers més clar que la part de dalt. Les flors surten agrupades en corimbes formats per moltes floretes blanc cremós, amb una olor forta i molt especial. Aquestes flors es transformen en unes baies negres i rodones, plenes d’un suc vermell.

És important no confondre el Sambucus nigra amb el Sambucus ebulus, que és verinós. Les tiges són herbàcies i són verdes, sense l’escorça del saüc, i a l’hivern desapareixen. El seu perfum és diferent, poc agradable. Els raïms de baies, negres també, es dirigeixen cap amunt en comptes de caure cap avall com fan els fruits del Sambucus nigra.




  Principis actius

    En les flors:

  • Flavonoides: rutosid, isoquercitrosic i kenferol
  • Olis essencials
  • Mucílags
  • Àcid fenilcarboxílic: caféic, clorogenic i p-cumarínic
  • Sambunigròsid
  • Àcids triterpènics: ursólic i oleanólic
  • Fitosterols
  • Sals potàssiques

    • En els fruits:

  • Antocianósids: sambucòsid, sambucianòsid
  • Olis essencials
  • Sucres reductors
  • Pectina
  • Àcids cítric i màlic
  • Vitamina C

    • En l’escorça:

  • Heteròsids cianogenètics (deixen anar àcid cianhídric)
  • Tanins
  • Colina



  Propietats medicinals

ANTIINFLAMATÒRIA: és l’acció popularment més coneguda, per l’àcid ursòlic i els mucílags, s’utilitza en problemes bucals i de la faringe; es poden fer gargarismes d’ infusió concentrada de flors i també compreses en casos d’ inflamacions i tumefaccions.

ANTICATARRAL I ANTIVIRAL: infusió de flors amb mel contra els refredats, grips i estats febrils lleus, suavitza els símptomes com la tos i ens ajuda a combatre la infecció.

ANTIOXIDANT: les baies madures contenen alts nivells de vitamina C, però el consum dels fruits en gran quantitat no és recomanable per la seva toxicitat.

SUDORÍFICA: les flors tenen aquesta propietat de estimular la sudoració i també son pectorals. Les flors serveixen per millorar el gust de tisanes d’altres plantes.

AFECCIONS OCULARS: la infusió fresca de flors és excel•lent en cas de conjuntivitis o inflamació d’ulls.

Segons la part de la planta que fem servir, doncs, les propietats medicinals són diferents:

  • Flors: diaforètiques (estimula la sudoració), diürètiques, incrementen les defenses.
  • Escorça i arrel: intensament diürètiques i discretament laxants quan són fresques, ja que seques perden la seva acció terapèutica. La segona escorça (la que hi ha a sota de l’escorça llenyosa, grisa, més exterior) és purgant,serveix contra l’ edema.
  • Baies: el suc és analgèsic, són depuratives, especialment per casos de reuma i neuràlgies del nervi trigemin (trigemin), en la teràpia del càncer (pels antocianosids).



    •   Usos i formes d’aplicació

    Ús intern
  • Infusió de flors de saüc (10-50 g per litre, deixar reposar 10 minuts, prendre dos o tres tasses al dia) contra el restrenyiment, antigripal, per combatre la febre, sudorífica, redueix la inflamació de la gola, per combatre refredats i problemes de les vies respiratòries superiors.
  • Decocció de baies de saüc (uns 80 g per litre d’aigua) com a laxant.
  • Decocció de flors de saüc en un got de llet i una culleradeta de mel pels refredats, bronquitis i constipats. Prendre abans d’anar a dormir.
  • Tintura de la segona escorça: 30 gotes, tres cops al dia. Diürètic, sudorífic i laxant.
  • Fumigacions (també anomenats "perfums") que consisteix en posar flors seques a les brases i respirar-ne els vapors, és un bon descongestionant.
  • Xarop de baies de saüc pels refredats, antireumàtic, antitussigen, estomacal i antiinflamatori intestinal. Bullir un quilo de fruits de saüc a foc lent en un litre d’aigua fins que redueixi a la meitat. Colar i tornar a bullir amb mig quilo de sucre fins que agafa més consistència (opcional, es pot afegir el suc de mitja llimona). Guardar en ampolles i prendre una cullerada tres o quatre vegades al dia.
  • Xarop de flors de saüc, (veure recepta més avall) pels constipats i també per endolcir les tisanes.
  • Bafs de decocció de flors com a descongestionant de tipus al•lèrgic.
    • Ús extern
  • Infusió de flors (60-80 g per litre d’aigua, deixar reposar 10 minuts), aplicar en forma de compreses i locions, ja que blanqueja la pell i suavitza les taques, dermatosis i urticària i en forma de banys oculars i col•liris, especialment en casos de conjuntivitis o inflamacions oculars.
  • Decocció de flors (80-100 g per litre d’aigua, bullir uns minuts i deixar reposar), aplicar en forma de gargarismes en casos de inflamacions de boca o de gola.
  • Maceració oliosa de flors pel tractament de ferides, cremades i problemes de pell.
  • Ungüent de saüc, elaborat amb macerat de flors de saüc i un 10% de cera d’abella també per ferides, cremades i èczemes.
    • Ús alimentari
  • Vinagre aromàtic
  • Bunyols
  • Licor de saüc
  • Postres de saüc, avellanes i crema fresca
  • Champagne o cava de saüc
  • Llimonada
  • Xarop de baies
  • Xarop de flors
  • Salsa Pontack
    • Cosmètica

    L’aigua de les fulles s’utilitza per tractar cremades de la pell i netejar les taques.

    L’aigua destil•lada de les flors és un astringent suau per a pells normals i seques.

    La decocció de les flors serveix per netejar els ulls, aclarir les taques i tractar les cremades solars.

    Alguns tractats antics recomanaven menjar gemmes tendres de Sambucus nigra en amanida per treure les erupcions de la pell.

    L’hidrolat de saüc, ric en flavonoides, és antioxidant, i calma, relaxa i tonifica la pell, i té propietats antiinflamatòries.

    Per destil•lació de vapor de les flors s’obté l’essència destinada a perfumar aliments i begudes. Ocasionalment s’utilitza en perfumeria.

    Tints

    Les baies tenen propietats colorants (de violeta a blau i de violeta a púrpura segons el mordent utilitzat).

    L’escorça de les branques velles i les arrels s’han utilitat per obtenir el negre.

    Cistelleria

    Les seves branques, que són molt flexibles i consistents, s’han fet servir per teixir cistells.

    Fusta

    De la fusta del tronc es feien capses, mànecs d’estris i esclops molts preuats. Els nens feien molts tipus de joguines amb les branques sense medul•la, com xeringues d’aigua o instruments que disparaven boletes en bufar fort.

    Antiparasitari

    En alguns indrets posaven branques de saüquer a les portes i finestres de les cases perquè no entrin les mosques. Per netejar el jaços de les vaques contra els paràsits o bé, posar branques als forats dels talps perquè marxin, ja que no els agrada la olor.




      Receptes


    Més receptes amb plantatge presentades i recollides a la jornada:


    • Vi de saüc: posar a bullir un grapat de corimbes de flors durant una bona estona. Colar-ho, posar sucre i tornar a bullir. Maria Badosa (Banyoles)
    • Escampar flors fresques sobre les olives negres, amanides, etc. Marisa Benavente (Banyoles)
    • Melmelada de baies: com qualsevol altra melmelada, però fent servir baies de saüc. Carme Martí (Banyoles).
    • Melmelada de baies. Zenana Brcic (Sarajevo). ½ kg de baies, ½ kg de sucre, 350 ml d’aigua, suc de llimona i canyella al gust. Bullir les baies fins que estiguin tendres, triturar-les, filtrar i tornar a bullir el líquid restant amb el sucre. Quan sigui dens afegir el suc de llimona i la canyella i passat un minut parem el foc i envasem.
    • Tònic per la pell. Zenana Bric (Sarajevo). 600 ml d’aigua de font i 25 g de flors seques de saüc. Deixar infusionar les flors una estona, colar quan estigui fred i ja es pot aplicar sobre la pell amb cotó.



      Bibliografia

    • ANGLADE, C.; LALIÈRE, G; LERAY, C. Plantes comestibles: Cueillete et recettes des 4 saisons. Ed. Debaisieux, 2012.
    • ARA ROLDÁN, A. Las 40 plantas medicinales más populares en España. EDAF, 1994
    • BERDONCES, J.L. Gran Enciclopedia de las Plantas Medicinales. Ed. Tikal, 1999.
    • BOSCH, C I BOTA, C, Guia del recolector. Ed. Viena 2013
    • BUSTOS I., La millor cuina amb flors, plantes i fruits silvestres. Ed Columna 2009
    • CHEVALLIER ANDREW, Plantas medicinales.Guias visuales Espasa 2008
    • FONT QUER, P. Plantas medicinales. El Dioscórides renovado. Ed. Labor, 2001.
    • FARMER-KNOWLES, H. La Biblia de las plantas medicinales y curativas. Ed. Gaia.2010
    • MESSÉGUÉ, MAURICE, Mi herbario de salud. Ed. Plaza & Janes, 1979
    • WILLIAM A.R.,THOMSON,D.M. Las plantas medicinales Ed. Blume1980

    Marisa Benavente i Pilar Herrera
    Trobades d’Etnobotànica, Grup local de Flora Catalana Pla de l’Estany, del 2017

    Consulteu la fitxa del saüc a la Plantipèdia 👈.

    a
    Etiquetat com: , ,