Glossari

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z



 A

abortiu -va : Que provoca l’expulsió del fetus quan encara no és viable.

àcids orgànics : Són substàncies que normalment es presenten combinades amb sals minerals (sofre, malat càlcic, sulfat càlcic). Quan no estan combinats, es troben a l’epidermis de les plantes. Alguns dels principis àcids orgànics són: oleic, màlic, palmític, esteàric, valeriànic, acètic, cítric, palmític. Tenen un paper molt important en el desenvolupament dels fruits (àcid cítric, àcid tartàric) sobretot en l’aspecte alimentari.
Alguns d’aquests àcids augmenten la salivació i netegen la boca, eliminant bactèries causants d’infeccions i d’altres trastorns. També actuen coma digestius, laxants i diürètics.

afecció : Alteració morbosa d'algun element o funció de l'organisme humà, malaltia.

agulló : Pèl rígid o petita espina que té l’origen en l’epidermis, sovint punxent, que tenen les fulles o les tiges d’algunes plantes.

agut -da : Que acaba en punxa, un òrgan que fa angle agut a l’àpex.

aigües àcides : Dit de les aigües que no tenen calç, i per això solen tenir un pH àcid, sense gaire bases.

ala (de fruits, de les tiges...) : Expansió membranosa planera que presenten alguns òrgans, com les aletes que tenen els peixos. Cadascun dels dos pètals laterals de la flor de la família de les papilionàcies (corol·la papilionàcia perquè la flors s’assembla a una papallona) i també de la família de les poligalàcies.

alcaloide : Substància orgànica composta, rica en nitrogen, margant i tòxica pels animals, i que es manté a la planta seca. Són presents a diverses espècies de les famílies de les ranunculàcies, de les papaveràcies, de les solanàcies, de les liliàcies...
Els alcaloides són substàncies nitrogenades d’origen vegetal amb una gran activitat fisiològica i que generen reaccions químiques comuns. Les parts de les plantes que solen contenir alcaloides són les granes, l’escorça i l’arrel.
Els alcaloides actuen dins l’organisme com a analgèsics, sedants, antipirètics, hipotensors, antihemorràgics, antiparasitaris, etc.

alcohol etílic : Veure la recepta bàsica per utilitzar l'alcohol etílic 👈.

alcoholat : Remei per diferents mals depenent de les herbes que s’utilitzin en la maceració amb alcohol.
Veure la recepta bàsica per l'alcoholat 👈.

almesc (o mesc) : Olor que tenen algunes plantes i que s’assembla a la secreció de sabor amargant que produeix el mesquer (Moschus moschiferus, mamífer remugant artiodàctil), i que es pot emprar en perfumeria.

alopècia : Caiguda general o parcial dels cabells o del pèl.

alpí -na : Propi de l’alta muntanya, als Pirineus, on ja no és possible que hi creixi el bosc i hi ha una vegetació dominada per matollars i per prats; dit així per la semblança amb les muntanyes dels Alps.

alta muntanya : Cims enlairats, sovint per sobre dels 1 600 m que trobem a l’alt Montseny i als Pirineus, on hi viuen plantes pròpies d’ambients humits i freds; correspondria als estatges altitudinals subalpí, alpí i subnival.

alzinar : Bosc perennifoli d’alzines propi de terra baixa, espès quan és ben constituït, ja que els estrats arbori i arbustiu són densos, i hi creixen diverses plantes enfiladisses. Als alzinars s’hi fan un conjunt d’espècies característiques que hi tenen el seu òptim de creixement. A vegades els alzinars són ± humits i entremig de les alzines també hi creixen roures i d’altres arbres i arbusts caducifolis. El bosc d’alzinar pot arribar fins a 1 200 m, en la variant coneguda com alzinar muntanyenc, tot i que ja no hi creixen les plantes termòfiles de terra baixa.

anafrodisíac -a : Que inhibeix la líbido.

analgèsic -a : Que suprimeix el dolor.

angines : Inflamació total o parcial de l'istme de la faringe.

angiosperma : Planta amb flors típiques que té els òvuls (o primordis seminals) tancats en un pistil (pistil que pot ser format per un o diversos carpels, lliures entre si o soldats formant una única peça).

antiacneic -a : S’usa per a combatre l’acne, és a dir, els grans que es produeixen per un excés de greix especialment durant l’adolescència.

antial·lèrgic -a : Que alleuja o cura les al·lèrgies.

antianèmic -a : Que pot prevenir o curar l'anèmia.

antianorèxic -a : Que contraresta l'anorèxia.

antiartrític -a : Que ajuda a alleugerir els símptomes de l'artritis (dolor, inflamació, etc.)

antiasmàtic -a : Que cura o alleuja l’asma.

antibacterià : Que cura les malalties infeccioses causades pels bacteris o n’impedeix el seu creixement.

antiberrugós -osa : S’usa per eliminar les berrugues.

antibiòtic -a : Substància que produeixen algunes plantes, i també fongs, que mata o inhibeix el creixement de microorganismes patògens, sobretot els bacteris.
Són substàncies d’origen biològic, que aturen el creixement de determinats microorganismes (virus, bactèries) i que el arriben a destruir. Actuen com a antimicrobians, vermífugs i fungicides. Alguns exemples de substàncies antibiòtiques d’origen vegetal són els àcids bacteriostàtics (líquens i molses), les protoanemonines (herba fetgera) i els derivats sofrosos (all).
Els antibiòtics són presents a diferents parts de les plantes: all (bulb), noguera (fruit), murta i farigola (fulles), repalassa (flors), consolda petita (tota la planta).

anticatarral : Que ajuda a curar el refredat i el catarro (la malaltia infecciosa caracteritzada per una tos convulsiva).

anticefalàlgic -a : Mitiga o remeia el mal de cap.

anticel.lulític -a : Que ajuda a reduir els efectes de la cel·lulitis.

antidepressiu -va : Que ajuda a combatre la depressió.

antidiabètic -a : Que ajuda a combatre la diabetis.

antidiarreic -a : Que ajuda a combatre la diarrea, evacuacions de ventre líquides i freqüents.

antidisentèric -a : Que ajuda a curar la disenteria, malaltia que es manifesta per l’expulsió de nombroses deposicions amb sang i moc.

antiedematòs -osa : Que ajuda a reduir la inflor produïda per la acumulació de líquids a les diferents parts del cos.

antiepilèptic -a : Que pot prevenir i alleujar els símptomes de l'epilèpsia.

antiespasmòdic -a : Que prevé o evita els espasmes o les convulsions produint efectes sedatius sobre l'organisme.

antiescorbútic -a : Que evita o ajuda a curar l’escorbut, malaltia produïda per la falta de vitamina C.

antifúngic -a : Que ajuda a curar les malalties produïdes pels fongs.

antigastràlgic -a : Que alleuja el mal d'estómac.

antigripal : Substàncies que ajufena combatre els símptomes de la grip.

antihelmíntic -a : Que ajuden a eliminar els paràsits intestinals.

antihemastènic -a : Que millora la circulació sanguínia.

antihemorràgic -a : Que ajuda a mitigar les hemorràgies.

antihemorroïdal : S’utilitza pel tractament de les hemorroides, tumoracions als marges de l’anus.

antihistamínic -a : Que ajuda a curar els efectes produïts per l’excés d’histamina (substància que dilata els vasos sanguinis i que provoca la contracció de la musculatura llisa), o sigui que és protectora contra el xoc anafilàctic (l’al·lèrgia a una substància estranya). Són plantes indicades en l’al·lèrgia, el mareig, la grip, i també pel Pàrkinson.

antiinflamatori -òria hepàtic : Redueix les inflamacions del fetge.

antiinflamatori -òria : Que actua contra la inflamació.

antilitiàsic -a biliar : Que ajuda a curar els càlculs (les pedres) de la vesícula biliar.

antimigranyós -a : Que combat les migranyes.

antineuràlgic -a : Que combat la neuralgia.

antiodontàlgic -a : Combat o alleuja el mal de queixal i els dolors dentals.

antiotàlgic -a : Prevé o combat els dolors d’orella, otitis.

antioxidant : Que protegeix l'organisme del procés d'oxidació i envelliment.

antiparasitari -ària : Que elimina o fa fora els paràsits.

antipirètic -a : Que fa baixar la febre.

antipiròtic -a : Alleuja o guareix les cremades.

antireumàtic -a : Que alleuja els símptomes de les malaties reumàtiques, desinflamant i calmant el dolor.

antisèptic -a : Que evita les infeccions (el creixement de gèrmens) i/o ajuda a curar les ferides i els cops, combat la infecció causada per la proliferació de microorganismes.

antitumoral : Que evita el creixement anormal de determinades cèl·lules i ajuda a prevenir la formació de tumors.

antitussígen -a : Que alleuja o ajuda a curar la tos.

antivaricós -a : Que ajuda a curar les varices.

antivíric -a : Que actua contra els virus.

antocianines : Són compostos fenòlics i pigments de colors blavosos, morats o vermells presents a diferents flors i fruits, que ajuden a protegir els vasos sanguinis. Alguns dels més coneguts són la cianidina i la delphinina.

antocians : Compostos que donen la coloració a les antocianines, pigments hidrosolubles i nitrogenats que donen el color blau, violeta o roig púrpura a moltes flors i fruits, així com els d’algunes fulles caduques a la tardor, quan s’ha degradat la clorofil·la.

antraquinones : La funció principal de les antraquinones és la de provocar un efecte laxant, lleugerament irritant, produint contraccions als budells, estimulant-ne la musculatura. També actuen com a colagogues augmentant la secreció de bilis, accelerant la dilució del contingut intestinal. L’evacuació es produeix entre 6 i 10 hores després de la ingestió.

anual : Dit de la plana que viu menys de 12 mesos, ja sigui que germina a la tardor i mor a finals de primavera, o bé que germina a finals de primavera i mor a l’entrada de l’hivern; cal tenir en compte que hi ha plantes anuals molt altes (>2 m d’alçada).

anvers : Cara superior d’una fulla.

aperitiu -va : Que obre la gana. Estimula l’apetit gràcies a la secreció de sucs gàstrics.

àpex : Extrem superior d’un òrgan, de la fulla, de la tija, de la inflorescència...

aqueni : Fruit sec que conté una única llavor, com ara el fruit de moltes espècies de la família de les ranunculàcies, de les ciperàcies...

aresta : Apèndix llarg (± rígid i prim) que tenen alguns òrgans, com ara les bràctees de les flors de la família de les gramínies, les glumes i les glumel·les. A vegades també són aristats els peduncles que porten flors, que tenen una prolongació per sobre de la inserció de la flor.

aristat -da : Dit de l’òrgan que té aresta.

aromateràpia : L'aromateràpia, del grec aroma (aroma) i therapeia (tractament), és una branca particular de l'herboristeria, que fa ús d'olis essencials. Però en aromateràpia s'inhalen o s'apliquen damunt la pell, per usar-ne, solament, les propietats aromàtiques, olfactives. Podem fer massatges, inhalacions i, fins i tot, curar o desinfectar petites ferides o perfumar i desinfectar algunes habitacions.

aromatitzar : Comunicar aroma.

arrel : La part inferior del vegetal, generalment subterrània, que serveix per fixar la planta al terra i per prendre’n les substàncies nutritives.

artrosis : Afecció crònica de les articulacions, de natura degenerativa.

astringent : Que restreny i resseca els teixits del cos.

asma : malaltia respiratòria deguda a la contracció espasmòdica dels músculs dels bronquis.




 B

bacteris fixadors de nitrogen : Bacteris (organismes unicel·lulars procariotes, és a dir sense un nucli ben format dins la cèl·lula) del gènere Rhizobium que viuen en simbiosi a les rels de les plantes de la família de les lleguminoses, en les quals es formen uns nòduls blanquinosos característics. Fixen nitrogen atmosfèric en grans quantitats que acaba passant al sòl, una de les formes d’enriquiment de la terra d’aquest nutrient.

baf : Veure la recepta bàsica per fer bafs 👈.

baia : Fruit carnós sense pinyol, ja que la part interna del fruit, l’endocarpi, també és carnosa, com ara el raïm o la tomata.

bàlsam : Substància viscosa (una oleoresina) que conté diversos principis actius que presenten algunes plantes. Medicament o una substància aromàtica que serveix per curar nafres i ferides, i que també és emprat en perfumeria; per extensió hom anomena amb aquest nom algunes plantes suculentes que tenen aquesta substància.

balsàmic -a : Que suavitza l'aparell respiratori.

bany : Acció de banyar o de banyar-se, especialment la immersió total o parcial del cos en un medi sòlid, líquid o gasós, per motius higiènics, esportius o terapèutics.

bany ocular : Veure la recepta bàsica per fer banys oculars 👈.

banys de cos sencer : Veure la recepta bàsica per fer banys de peus i mans 👈.

banys de peus i mans : Veure la recepta bàsica per fer banys de peus i mans 👈.

bardissa : Comunitat vegetal espinosa amb aspecte de bosquina o matollar on dominen espècies de la família de les rosàcies, com els esbarzers (gèn. Rubus), els rosers (gèn. Rosa), l’ARANYONER, l’ARÇ BLANC, i també la VIDALBA (fam. de les ranunculàcies) i el ROLDOR (fam. de les coriariàcies).

basal : Part inferior d’un òrgan, a l’extrem de la part superior o àpex.

boscos alpins : Boscos d’alta muntanya dels Pirineus per damunt de 1 600 m, on dominen les coníferes.

boscos caducifolis humits : Boscos que només creixen en indrets humits tot l’any, fins i tot a l’estiu, com ara els boscos de ribera, les freixenedes de freixe de fulla gran, les fagedes, la roureda de roure pènol o la roureda de roure de fulla gran.

boscos de ribera : Boscos que creixen als cursos fluvials, rius, rieres o torrents, o bé a la riba de basses i estanys.

boscos humits : Vegeu boscos caducifolis humits.

boscos montans : Boscos de muntanya, els que es fan a l’estatge montà, el territori comprès entre la terra baixa (la terra dels alzinars i les pinedes) i l’alta muntanya (on hi creixen els boscos alpins); es tracta sovint de boscos caducifolis, però també de pinedes de pi roig.

bràctea : Fulla especialitzada de la inflorescència, a l’axil·la de la qual s’origina una flor o una inflorescència.
Fulla modificada, més petita que les normals, que creix entremig de les flors. A les compostes hom parla de bràctees involucrals per anomenar les bràctees externes del capítol, les que engloben i protegeixen el conjunt de flors; alguns gèneres de compostes també tenen petites bràctees entremig de les flors.
En algunes monocotiledònies, per exemple a les famílies de les ciperàcies i de les gramínies, on les flors no tenen sèpals ni pètals, hom parla de bràctees per anomenar les peces que porten i protegeixen estams i carpels.

bractèola : Bràctea petita. Són presents a les inflorescències en umbel·la de les umbel·líferes, a les inflorescències de les labiades...

branquillons : Conjunt de branques d’un arbre, sobretot les més primes o allunyades de la soca. Els informants utilitzaven més la paraula"rama" que"branquilló" per referir-se a aquest terme. Rama s’utilitza com a sinònim.

bresca : Estructura de cera del rusc construïda per les abelles i altres himenòpters, composta de cel·les prismàtiques hexagonals, destinada a l'emmagatzematge de mel, de pol·len i a la cria de larves.

brolla calcícola : Matollar, sovint d’uns 2-3 m d’alçada, dominat per arbustos i per mates llenyoses que creix sobre substrats calcaris, sobretot margues de terra baixa; a les nostres comarques hi són abundants l’ESTEPA BLANCA, el ROMANÍ, el BRUC D’HIVERN...

brolla silicícola : Matollar, sovint d’uns 2-3 m d’alçada, dominat per arbustos i per mates llenyoses que creix sobre substrats sense o amb poca calç, com ara els granits, els esquists o les pisarres (el llécol) de terra baixa; a les nostres comarques hi són abundants el BRUC BOAL, el BRUC D’ESCOMBRES, l’ESTEPA BORRERA, la GATOSA, el TOMANÍ...

broncodilatador -a : Que dilata els bronquis produint un efecte relaxant.

bronquitis : Inflamació de la mucosa bronquial.

bulb : Òrgan subterrani, popularment anomenat ceba o cabessa, que correspon a un tija especialitzada, curta i gruixuda, recoberta de fulles carnoses no fotosintètiques, amb rels a la part inferior i que anualment emet tiges aèries amb fulles verdes i flors.
Algunes plantes a vegades també tenen bulbs a la base de la tija.
Òrgan normalment subterrani, consistent en una tija curta que treu arrels per la seva part inferior i està coberta de fulles membranoses o carnoses disposades a manera d'escates, com en el lliri, ceba, tulipa, etc.

bulbil : Bulb petit que neix al costat d’un bulb.
Dit també de bulb petit que neix a la part aèria de la planta, per comptes de les flors, format per una gemma envoltada de fulles gruixudes que contenen substàncies de reserva i que en caure dóna lloc a un nou individu.




 C

calcari -ària : Dit de la roca, del tipus de substrat, del tipus de sòl que conté carbonat de calci (calç).

calcícola : Dit de les plantes (o de les comunitats vegetals) que viuen damunt roca calcària.

calcificació : Dipòsit de sals calcàries en els cartílags que condueix a la formació dels ossos.

calicle : Conjunt de peces estèrils de la flor que se situen per sota del calze, sovint amb la mateixa forma i color, per la qual cosa semblen sèpals; tanmateix es tracta de bràctees o estípules, o sigui fulles modificades.

camèfit : Que té les gemmes perdurants a una alçada entre el nivell del terra i 25-50 cm.

càmfora : Cetona terpènica extreta de la fusta del camforer o sintètica, emprada com a plastificant de la cel·lulosa, com a bactericida en productes farmacèutics i cosmètics i en el tractament d'afeccions respiratòries.

canyar : Comunitat vegetal on domina la CANYA (Arundo donax), comuna als marges de camps i de camins i vores de cursos fluvials, sobretot a terra baixa.

canyissar : Comunitat vegetal on domina la CANYÍS (Phragmites australis), pròpia d’estanys, basses, canals de reg i vores de cursos fluvials.

capítol : Inflorescència amb les flors molt juntes disposades en un glomèrul dens. Les flors se situen damunt el receptacle i són envoltades per bràctees (l’involucre), amb aspecte de calze, que les protegeix abans que s’obrin. És el tipus d’inflorescència pròpia de la família de les compostes i també la presenten diversos gèneres de les famílies globulariàcies, dipsacàcies i campanulàcies. En el cas de les compostes, un capítol pot portar dos tipus diferents de flors: flors ligulades i flors tubuloses.

cardioestimulant : Substància que excita l’activitat del múscul cardíac.

cardiotònic -a : Substància que reforça l’activitat del cor, que tonifica (dóna vigor, tensió i fortifica) l’activitat del múscul cardíac (que normalitza la freqüència cardíaca alterada).

carena : A les flors papilionades de la família de les papilionàcies, els dos pètals inferiors un xic soldats, ja que tenen la forma de la biga llarga que va d’un cap a l’altre de la teulada i serveix de llom per a sostenir les altres bigues, anomenada també carena o quilla.

càries dental : Malaltia dels teixits calcificats de les dents, provocada per l’acció dels microorganismes sobre els glúcids i caracteritzada per una descalcificació de les parts inorgàniques de la dent, seguida de la desintegració de la part orgànica.
Destrucció o necrosi d’una dent o d’un os.

carminatiu -va : Dita de la planta que ajuda a extreure el vent dels conductes intestinals, les flatulències gàstriques.

cataplasma : Composició mucilaginosa capaç de retenir una gran quantitat de calor humida, interpolada entre dues gases que hom aplica directament sobre la pell.
Veure la recepta bàsica per fer una cataplasma 👈.

cespitosa : Que creix com una gespa perquè fa rebrots abundants que creixen junts formant una massa densa.

cicatritzant : Que cura les ferides accelerant-ne el tancament.

circell : Òrgan filiforme que tenen algunes fulles o tiges que quan toca un suport s’hi cargola i permet a la planta d’enfilar-s’hi.

claper : Lloc cobert de rocs, sovint als indrets amb poc pendent o ja coberts per la vegetació.

codina : Lloc rocós gairebé planer.

codolar fluvial : Riba o meandre fluvial on hi ha còdols (rocs grossos allisats i arrodonits per l’acció de l’aigua); els codolars fluvials només són presents als trams mitjans i baixos dels rius de major cabal (Fluvià, Muga, Ter i Tordera), i presenten una flora ben singular.

colagog -a : Que ajuda a l’evacuació de la bilis des de la vesícula al duodè.

colerètic -a : Que estimula la formació de la bilis pel fetge, facilitant la digestió dels greixos.

colesterol : Principal esterol dels animals superiors, component de les membranes cel·lulars i precursor de les hormones esteroides i dels àcids biliars, que se sintetitza al fetge i a altres teixits.

compresa : Tros de tela, gasa, etc., plegada en diversos doblecs, per a absorbir líquids.
Les compreses es preparen impregnant un tros de tela o una gasa fina en l'aigua d'una infusió. S'aplica damunt la zona afectada, durant uns 10 minuts, diverses vegades al dia.

congesta : Lloc on s’acumula la neu, on s’acongesta, i on s’hi pot mantenir fins a l’estiu, la qual cosa fa que hi creixin un grup de plantes particular adaptades a viure en aquest ambient.

constipat : Refredat en què les cavitats nasals són obstruïdes per abundants mucositats.

coriaci -àcia : Fulla que té la consistència del cuir.

corol·la bilabiada : Dit de la corol·la irregular on els pètals soldats tenen forma i mida diferent i es disposen fent com dos llavis, com ara a les espècies de la família de les labiades.

creixenar : Comunitat vegetal on predominen els créixens (gèn. Rorippa, Cardamine i Veronica), que creix a al riba dels cursos fluvials i en basses i estanys de poca fondària.

crema : Procés per extraure els principis actius d’una planta barrejant aquesta planta amb una substància grassa i aigua.
Veure la recepta bàsica per fer una crema 👈 o aquesta altra versió 👈.

culinari -ària : Relatiu o pertanyent a la cuina.

cumarina : Substància d’olor fragant emprada com a producte auxiliar de farmàcia.
Es troben a moltes espècies de plantes en formes ben diferents. Es divideixen en nombrosos grups com: hidroxicumarines, furanocumarines i piranocumarines. Són substàncies que trobem a les fulles, les granes, els fruits i les arrels.
Actuen de maneres molt diverses: protectors solars, fluïdificants del rec sanguini, relaxants musculars, antiespasmòdiques, antiinflamatòries, etc.




 D

decocció : Procés de tractament indicat per les parts mes dures de les plantes (escorça, tija, arrel, branques i fins i tot algunes fulles) per extreure’n els seus principis actius. Farem bullir la planta amb aigua entre 1 i 10 minuts, depenent del tipus de planta, i la colarem abans d’utilitzar-la.
Veure la recepta bàsica per fer una decocció 👈.

depuratiu -va : Que purifica i elimina substàncies tòxiques de la sang.

dermatològic -a : Que alleuja i cura les malalties de la pell

dermatosis : Dita de les malalties de la pell.

desodorant : Que elimina les olors desagradables del cos.

digestió : És un procés molt semblant al de maceració, amb la diferència que el líquid ha de tenir una certa temperatura (30 o 40º) sense que arribi en cap cas a bullir. Aquest procés s’utilitza senzillament quan cal accelerar una maceració per prendre la planta el més aviat possible.

digestiu -va : Que afavoreix la digestió dels aliments.

dioic -a : Dit de les plantes on hi ha individus que només fan flors masculines (amb estams que produeixen pol·len), i individus que només fan flors femenines (amb carpels que porten els primordis seminals o òvuls), és a dir que les plantes tenen sexes separats; són doncs plantes amb flors unisexuals, mentre que les flors típiques amb estams i carpels junts s’anomenen flors hermafrodites.

Dioscòrides : Dioscòrides d’Anazarba, metge grec de l’exèrcit romà del s. I que va escriure el llibre De Materia Medica, on es recopilen remeis i usos de 600 plantes; els noms científics d’algunes plantes tenen el seu origen en aquesta obra.

disenteria : Malaltia que es manifesta per l’expulsió de nombroses deposicions, amb sang i moc, acompanyada de febre, malestar i desgana.

diürètic -a : Substància que promou la secreció i l’evacuació d’orina.

drupa : Fruit carnós amb pinyol, dins el qual hi ha la llavor, com ara la cirera o l’oliva.




 E

ebenisteria : Denominació donada a l'ofici de conjuminar les fustes per constituir un moble de suport (cadira, taula, llit) o una caixa, forma primària dels mobles de guardar objectes.

emètic -a : Que provoca el vòmit.

emmenagog -a : Que provoca o afavoreix l’aparició de la menstruació.

emol·lient : Que té la virtut de relaxar i d’estovar les parts inflamades ja que reté la humitat.

emplastre : Preparació medicinal arcaica, constituïda per una substància pastosa que, estesa en un drap, s’aplica sobre la regió malalta.
Són preparacions externes sòlides, formades per una substància vegetal barrejada amb alguna substància greixosa o resinosa, que s'apliquen directament damunt la pell, cobrint-les amb una bena.

ènema : Consisteixen en introduir líquids, a una temperatura d'uns 37ºC, al recte i al còlon a través de l'anus. En el cas de tractaments amb plantes, el líquid pot ser una infusió o una decocció.
Solen usar-se en casos d'estrenyiment i també són conegudes amb el nom de lavatives.

enzim : Proteïna que intervé en el metabolisme dels éssers vius. En les plantes insectívores els enzims són substàncies que ajuden a la digestió externa de l’insecte que ha quedat atrapat a les fulles.
Són proteïnes que actuen com a catalitzadors, tant en el procés de creixement d’una planta, com en les reaccions que es produeixen en el nostre metabolisme, és per això que també se’ls anomena biocatalitzadors.

epilèpsia : Trastorn repetitiu i paroxismal de la funció cerebral caracteritzat per atacs o crisis, sobtats i breus, d'alteració de la consciència, de l'activitat motriu o de fenòmens sensitius anormals. Aquesta malaltia també rep el nom de"mal de Sant Pau".

erisipela : Malaltia infecciosa produïda per estreptococs del grup A, que afecta la pell i el teixit subcutani.

erm -a : Lloc inculte no conreat, a vegades amb abocaments de deixalles, de runams...

esclerènquima : Teixit vegetal format per cèl·lules de paret engruixida i amb lignina que té funció mecànica de sosteniment.

escorça : Part externa de l’arrel, la tija, tronc i les branques de les plantes llenyoses. En general s’utilitza el terme escorça, però gran part dels informants utilitzaven la paraula"escorxa" com a sinònim.

escotat -da : Dit del pètal o de la fulla que té una escotadura, que és esmotxat, amb una incisió a l’extrem.

escuar : Llevar la cua d’un animal.

espasmolític -a : Que té la propietat de relaxar la musculatura llisa, que suprimeix els espasmes.

espècie : Conjunt d’individus que s’assemblen entre si i que són potencialment fèrtils, o sigui que estan aïllats genèticament d’altres espècies, i són designats pel mateix nom. En l’estudi dels éssers vius és la unitat taxonòmica fonamental i la base de llur classificació. Diverses espècies amb caràcters morfològics comuns s’agrupen en un gènere, i al seu torn, diversos gèneres semblants s’agrupen en una família. D’altra banda quan una espècie és molt diversa s’hi acaben reconeixent subespècies (abreviat com subsp.).
Cada espècie té un nom científic, el qual és format per dues paraules llatines, d’acord amb la nomenclatura binària proposada per Linné: el primer nom s’escriu en majúscula i correspon al gènere al qual pertany l’espècie, mentre que el segon és el nom específic; tan el nom genèric com l’específic s’han d’escriure en un tipus de lletra diferent de la resta del text on apareixen (pex. l’alzina rep el nom científic de Quercus ilex).

esperó : Protuberància o bossa d’un sèpal o d’un pètal que es prolonga cap endarrere del punt d’unió amb el pedicel floral, i que sol contenir el nèctar, fent així més difícil l’accés de l’insecte que el cerca.

espiga : Inflorescència (un conjunt de flors) on les flors no tenen pedicel i es disposen al llarg d’un eix molt juntes unes de les altres, com ara les espigues de les gramínies.

espigueta : Inflorescència (un conjunt de flors) de les gramínies que consta d’unes quantes flors (o d’una sola), dita també espícula; a la base d’una espigueta hi ha dues bràctees anomenades glumes. Diverses espiguetes solen créixer plegades i formen una inflorescència més complexa i grossa, una espiga, una panícula...

espina : Apèndix rígid i molt punxent. En botànica hom diferencia les espines pròpiament dites que es poden lignificar i portar fulles i flors, o sigui que de fet són tiges, dels agullons, les espines d’origen epidèrmic, menys rígides i que mai porten fulles ni flors, això si, també molt punxoses.

espinescent : Planta i tiges que tenen espines.

esquama : Apèndix o òrgan més o menys rígid en forma d’escata de peix, com ara les fulles petites i endurides del xiprer.

esquamiforme : Fulla que té forma d’esquama.

estimulant : Que estimula, activa o desperta una activitat de l'organisme, que augmenta o fa més activa una determinada funció o activitat fisiològica.

estípula : Apèndix semblant a una petita fulla (a vegades una espina) que hi ha a banda i banda de la base d’una fulla, al seu punt d’inserció.

estoló : Tija llarga sense flors que creix horitzontalment i ran de terra (ajaguda), que arrela als nusos i pot donar lloc a plantes filles.

etnobotànica : Estudi etnogràfic de la classificació o descripció que un grup humà realitza dels recursos botànics que troba al seu medi natural.

expectorant : Que facilita l’expectoració, és a dir ajuda a l’expulsió de les secrecions bronquials dipositades a les vies respiratòries.
Beneficiós contra les afeccions de les vies respiratòries. Augmenta o fluïdifica la secreció de moc bronquial i en facilita l’expulsió.




 F

família : Categoria taxonòmica que inclou un conjunt de gèneres (a vegades només un) que tenen diversos caràcters morfològics i/o bioquímics comuns, és a dir que són emparentats, que tenen un origen comú en un avantpassat llunyà que es va anar diversificant al llarg del temps. En aquest llibre sovint ho abreviem com fam.

faringitis : Inflamació de la faringe, particularment de la mucosa.

febre de Malta : Malaltia infecciosa, endèmica en tot el litoral mediterrani, que es transmet habitualment de les ovelles o les cabres a l'home per mitjà de la llet, del formatge, etc. És una brucel·losi causada per Brucella melitensis. Les característiques principals són febre de curs irregular i ondulant, constipació, suors profuses generalitzades i tumefacció de la melsa i el fetge. Pot provocar, com a seqüeles, artritis i neuràlgies. La durada del període febril és de 15 a 20 dies i són freqüents les recaigudes.

fenassar : Prat sec dominat pel FENÀS DE MARGE (Brachypodium phoenicoides), herba perenne que fa tofes denses i ocupa grans extensions als marges dels camps, camps abandonats i erms; també hi són comunes el FONOLL, l’HERBA DE SANT JOAN, l’ESCABIOSA...

fenols : Els fenols simples són substàncies presents a les fulles les escorces i els fruits de diverses plantes que actuen com a antisèptics, antiinflamatoris, analgèsics, aperitius, protectors hepàtics, etc. També aquest tipus de substàncies es troben en forma d’àcids fenòlics (salicílic, gàlic, cafeic).

fer fums : Procés que consisteix en exposar alguna part del cos sobre una pala de caliu que treu fums (sovint, acompanyada d’herbes). Fer fums i fer perfums o fer vapors poden ser sinònims.

fer vapors : També pot significar un procés que consisteix en inhalar (o deixar que penetri damunt la zona afectada) el vapor que surt d’un cossi després d’haver fet la decocció d’alguna planta. Sovint la inhalació es feia amb una tovallola o drap damunt del cap per tal de poder inhalar els vapors d’una manera més efectiva. Fer perfums i fer bafs poden ser sinònims.

fistulós -a : Dit de la tija que és buida per dins.

fitoteràpia : Branca de la medecina que fa servir les plantes per guarir determinades afeccions.

flavonoide : Substància química (un compost fenòlic) que produeixen diverses plantes.
Són substàncies compostes presents a diverses famílies de plantes que es troben a les flors, les fulles, les granes i els fruits. Es divideixen en diversos grups com: les flavones, els flavonols i les isoflavones, entre d’altres. Actuen com a hepatoprotectors, antiespasmòdics, antiinflamatoris, emmenagogs, protectors dels capil·lars i de les venes i coma cardiotònics.

flocós : Que és cobert de pèls curts i embullats.

flor estèril : Dit de la flor que no té les peces fèrtils (ni estams ni carpels) o bé no són viables (el pol·len i els òvuls no acaben madurant).

flor femenina : Flor que només té carpels, que no produeix pol·len (ja sigui perquè no té estams o bé perquè el pol·len no és fèrtil).

flor ligulada : A les plantes de la família de les compostes, flor allargada que té una corol·la en forma de llengüeta formada per 5 pètals soldats. Aquesta família fa flors agrupades en una inflorescència densa tipus capítol, on totes les flors poden ser ligulades, o bé les lígules es poden situar a la perifèria (cas de la margarida).

flor masculina : Flor que només té estams, que no produeix òvuls (ja sigui perquè no té carpels o bé perquè els òvuls no maduren).

flor tubulosa : A les plantes de la família de les compostes, flor que té una corol·la en forma de tub o de campana formada per 5 pètals soldats. Aquesta família fa flors agrupades en una inflorescència densa tipus capítol, on totes les flors poden ser tubuloses (cas dels cards), o bé les flors tubuloses se situen al centre i a la perifèria hi ha flors ligulades (cas de la margarida).

flor : En les plantes superiors, conjunt d’òrgans relacionats amb la producció de llavors.

fol·licle : Fruit sec amb diverses granes que prové d’un sol carpel i que quan és madur s’obre per una sola línia de sutura.

folíol : En una fulla composta cadascuna de les divisions independents. A les fulles veritables hi observareu que tenen el pedicel engruixit, i que entre el pedicel i la tija hi ha una gemma que correspon al nou brot que sortirà; els folíols en canvi no ho tenen pas.

foment : Es preparen com les compreses peró en calent.

forma vital : Classificació de les plantes segons el seu cicle de vida i la persistència i situació de les seves gemmes. Aquesta classificació també s’anomena classificació de Raunkjaer.

fruit carnós : Dit del fruit que té les cobertes carnoses quan és madur. Típicament és un fruit indehiscent, és a dir que no s’obre per deixar anar les llavors, sinó que són menjats pels animals, els quals n’aprofiten la coberta i les granes surten amb els seus excrements; d’alguns fruits carnosos, però, no s’aprofita pas la coberta carnosa sinó la llavors, com és el cas de la nou o de l’ametlla.

fruit sec : Dit del fruit que no és verd ni carnós quan és madur, sinó sec. Típicament és un fruit dehiscent, és a dir que s’obre per deixar anar les llavors.

fruit : Ovari d’una planta desenvolupat que conté la llavor o les llavors formades.

fulla alterna : Es diu de les fulles esparses que es disposen una després de l’altra, sense que estiguin de costat, o sigui que fan entre elles un angle de 180º aproximadament.

fulla dividida : Fulla formada per divisions independents, els folíols.

fulla oposada : Es diu de les fulles que es disposen en parells, com enfrontades, o sigui que n’hi dues en un mateix nivell.

fulla : Cadascun dels òrgans laminars, ordinàriament verdes, que surten de la coberta externa del tronc, les branques, etc, d’una planta. Moltes tenen aplicació en medicina popular i de moltes d’elles se n’extreu substàncies que són emprades en farmàcia.

furóncol : Inflamació circumscrita de la pell, la seu de la qual és l’aparell pilosebaci, habitualment produïda per un bacteri (l’estafilococ piogen daurat).




 G

gargarisme : Preparats amb principis actius que són considerats d'ús extern ja que, tot i que ens els posem a la gargamella, no són apropiats per ser ingerits.

garriga : Comunitat vegetal arbustiva, un matollar, de poca alçada (fins a 1,5 m) on domina el GARRIC (Quercus coccifera), el qual sol fer recobriments densos i pot anar acompanyat de PI BLANC (Pinus halepensis); només es fa als substrats calcaris.

gemma : Òrgan petit i arrodonit que origina un nou brot (una nova tija), o una flor; les gemmes sovint són protegides per esquames i així no sofreixen danys als períodes desfavorables hivernals o estivals.

gènere : Conjunt d’espècies (a vegades només una) que s’assemblen entre si perquè tenen diversos caràcters morfològics i/o bioquímics comuns, és a dir que són emparentades, que tenen un origen comú en un avantpassat llunyà que es va anar diversificant al llarg del temps. Diversos gèneres amb caràcters morfològics comuns s’agrupen en la família. En aquest llibre sovint ho abreviem com gèn.

geòfit : Planta en la qual només persisteixen òrgans subterranis durant els períodes desfavorables de l’any.

gespet : Prat de gesp; comunitat vegetal d’alta muntanya dominada pel GESP (Festuca eskia), gramínia de fulles rígides i punxents que creix als vessants solells de fort pendent i no sempre coberts de neu durant l’hivern.

gibós : Dit del calze o de la corol·la que presenta un gep, una bossa a la base que el fa boterut.

glàndula : Cèl·lules que poden tenir les fulles, el sèpals, els pètals..., que produeixen líquids i que són excretats cap a l’exterior.

glandulós -osa : Pèl, fulla, sèpal, pètal... que conté glàndules, sovint humit, enganxós...

glomèrul : Inflorescència, o sigui grup de flors, que creixen molt juntes, fent un conjunt globós.

glopejar : Tenir per un temps, dins la boca, un glop d’algun líquid agitant-lo per rentar-se la boca, per assaborir-lo o amb finalitats terapèutiques.

glucòsids : Molècula que conté un sucre (una glucosa), unida a un alcohol, present en diverses plantes i que és responsable de les seves propietats medicinals i/o tòxiques.




 H

hematoma : Embassament de sang a l’interior dels teixits o en una cavitat orgànica.

hemicriptòfit : Planta amb gemmes persistents situades arran de terra.

hemostàtic -a : Que detura les hemorràgies.

hepatoprotector -a : Que protegeix el fetge.

herbassar megafòrbic : Herbassar d’herbes altes i frondoses que es fan a l’estatge subalpí.

herbassar nitròfil : Lloc on dominen les herbes nitròfiles, les amants d’ambients rics en substàncies nitrogenades; són els indrets amb deixalles orgàniques d’animals o de persones.

herbassar : Lloc on dominen les herbes, ja siguin anuals o perennes, però sovint altes i esponeroses. En el llibre indica diversos ambients dominats per herbes, ja sigui pels marges de camins o de camps, indrets incultes, erms, marges i clarianes de bosc...

hermafrodita : Dit de la flor que té estams i carpels, o sigui que tan produeix pol·len com primordis seminals (els òvuls).

híbrid -a : Planta originada per l’encreuament d’individus d’espècies distintes, i que al contrari del que passa en els animals, pot ser fèrtil.

hipocolesterolemiant : Que redueix el colesterol.

hipoglucemiant : Redueix els nivells de glucosa (sucre) a la sang.

hipotensor -a : Que té la propietat de disminuir la pressió arterial.

homeopatia : Sistema curatiu que tracta les malalties administrant els medicaments a dosis mínimes (administrats a dosis més grans, aquests medicaments produirien en una persona sana símptomes iguals als de la malaltia que es tracta de combatre).




 I

immunoestimulant : Que augmenta les defenses de l'organisme.

imparipinnat -da : Dit de la fulla dividida en folíols (fulla composta) que en té un nombre senar, és a dir que termina en un sol folíol (les fulles paripinnades, en canvi, tenen un parell de folíols terminals).

inflorescència racemosa : Tipus d’inflorescència on les flors es troben agrupades en una tija allargada i densa, com un brot de raïm.

inflorescència : Conjunt de flors que se solen trobar més o menys agrupades en una tija.

infusió : La infusió és la preparació més indicada per plantes que toleren poc l’escalfor. Es tracta de posar aigua al foc, quan comença a bullir s’apaga el foc i es submergeixen les plantes de 10 a 15 minuts amb el recipient tapat. Un cop passat el temps necessari es cola el líquid. En llenguatge popular parlaríem d’escaldar les herbes.
Veure la recepta bàsica per fer una infusió 👈.

ingesta : Acció d’ingerir. Introduir-se (alguna cosa) a les vies digestives a través de la boca.

involucre : Conjunt de bràctees (fulles modificades i petites) que envolten les flors i les poden protegir abans d’obrir-se, tal com passa a les famílies de les umbel·líferes i a les de les compostes.

irrigació : Les irrigacions es fan servir en casos d'infeccions internes de la vagina i el líquid -que pot ser una infusió de la planta remeiera- s'hi introdueix amb un aparell que es pot comprar a les farmàcies.
Per als rentats vaginals omplir el bidet amb aigua tèbia i abocar-hi una infusió de l'herba que convingui.
Durant l’embaràs, no són recomanables els rentats vaginals.




 J

jonquera : Comunitat vegetal herbàcia dominada pels joncs, ja sigui el JONC BOVAL (fam. de les ciperàcies) o diverses espècies del gèn. Juncus (fam. de les juncàcies), i que es fa en indrets humits bona part de l’any, tot i que poden assecar-se a l’estiu.




 K




 L

label : Pètal inferior de la flor de les orquídies, que té una forma i un color peculiar per a cada espècie.

landa : Matollar on dominen les plantes ginestoides (ginestells, gatoses...) i/o ericoides (brucs, bruguerola...), propi de la muntanya mitjana de clima plujós i sovint sobre substrats que no tenen calç.

làtex : Suc lletós, blanc o groguenc, que flueix quan es fa una ferida o es trenca un tros d’alguna planta.

laxant : Que facilita l'evacuació d'excrements.

lignificat -da : Dit de l’herba perenne o mata que és llenyosa a la base.

lígula : Corol·la allargada en forma de llengüeta que tenen les flors de la família de les compostes (en una margarida, per exemple, són les flors externes). Apèndix membranós que presenten a la base les fulles de la família de les gramínies, just en el punt d’inserció amb la tija.

limbe : Part ampla d’una fulla, a la base de la qual hi ha el pecíol estret que la uneix a la tija (les fulles que no tenen pecíol s’anomenen sèssils). En algunes monocotiledònies, com la família de les gramínies, el pecíol s’eixampla i envolta la tija fent una beina foliar.

linear : Fulla, folíol, estípula, sèpal..., llarga i estreta, amb els marges paral·lels.

liniment : Un liniment no és altra cosa que una barreja d'alcohol o oli i herbes remeieres o bé el seu oli essencial, destinat a fer fregues.
Aquests preparats són indicats per alleujar o guarir molèsties de l'aparell loco- motor, ossos, tendons, articulacions.
Podem usar qualsevol oli. No obstant, els més usats són: d'oliva verge, d'ametlles dolces, de gira-sol, de sèsam...

linné : Carl von Linné (Linnaeus, 1707-1778), botànic nascut Stenbrohult, província de Småland (al sud de Suècia), considerat el pare de la taxonomia moderna. Linné culmina el període dels sistemes artificials de classificació amb el seu sistema sexual, basat en el nombre i la posició dels estams de les flors.
D’altra banda, Linné estableix el sistema binomial de designació de les espècies, segons el qual cada espècie ha de tenir un nom únic binari i la seva descripció ha d’anar associada a un plec d’herbari; el primer és un nom singular, el genèric, i correspon al gènere al que s’assigna la planta, mentre que el segon és l’epítet específic i pot ser un adjectiu, un nom o un possessiu.
Finalment, Linné és també el pare del llatí botànic, ja que la descripció d’una nova espècie de planta s’ha de fer en llatí i en base a un plec d’herbari.

lípids : Són substàncies amb una composició força variada i constitueixen una font de reserva de la pròpia planta. La característica que tenen en comú, és la de ser solubles en dissolvents orgànics. Es divideixen en tres grups: lípids simples (glicèrids), lípids compostos (lecitines) i fitosterols.

litoral : Terres properes al mar, és a dir les que són influenciades per un clima marítim que tempera les temperatures a l’hivern, que en ser poc fredes permeten el creixement de les espècies dites termòfiles, aquelles que no toleren les gelades hivernals que es donen a les terres interiors.

litotríptic -a : Que afavoreix la fragmentació o la dissolució de pedres o càlculs a la bufeta i als ronyons per tal de facilitar-ne l'expulsió.

lluc : Brot nou que neix de l'arrel, la tija o la soca d'una planta llenyosa, i que en general en perjudica el creixement adequat.




 M

maceració : Es tracta de submergir la planta en aigua a temperatura ambient per un període de temps que acostuma a ser d’unes 12 hores i després colar el líquid. Tradicionalment s’ha fet servir aquest sistema amb plantes com la centaura que no toleren gens l’escalfor.
Les maceracions en oli o alcohol són bastant més llargues. Per exemple, si volem preparar l’oli de cop, posarem a macerar 50 gr de flors de pericó en un litre d’oli (oliva, ametlla) i esperarem un mínim de tres setmanes abans de començar a utilitzar-lo.
Veure la recepta bàsica per fer una maceració 👈.

macrofaneròfit : Planta normalment llenyosa, amb les gemmes persistents situades a més de dos metres d’alçària.

marga -gues : Tipus de roca sedimentària composta d’argila i carbonat calci, o sigui que dóna un substrat calcari, sovint sec a l’estiu, on hi creixen plantes calcícoles.

marge i clariana de bosc : Indrets sense o amb poc arbres, és a dir llocs amb poca ombra on hi creixen plantes heliòfiles, les amants de la llum.

matollar : Lloc cobert de mates i també d’arbusts, sense o amb poc arbres.

mel·lífer -a : Que atreu a les abelles a la cerca de pol·len, nèctar i melats.

menopausa : Període de cessació natural de la menstruació.

mericarp : Fragment d’un fruit que sol contenir una sola llavor, tal com passa als fruits secs de la família de les malvàcies i als de les umbel·líferes.

mollal : Lloc on s’embassa l’aigua, un aiguamoll.

mollera : Lloc on s’embassa l’aigua, un aiguamoll on s’acaba acumulant les restes de les plantes que no es descomponen, una torbera baixa que no es pot elevar per damunt el nivell d’aigua del sòl.

monoic -a : Dit de la planta que en un mateix individu fa unes flors només masculines (amb estams que produeixen pol·len) i d’altres flors només femenines (amb carpels que porten els primordis seminals o òvuls); en aquest cas es diu que la planta fa flors unisexuals, mentre que les flors típiques amb estams i carpels junts s’anomenen flors hermafrodites.

mucílag : Substància gelatinosa de composició química semblant a les gomes, que tenen algunes plantes.
Gràcies a modificacions químiques produïdes a les membranes de les cèl·lules (gelatinització), es formen unes substàncies gelatinoses i enganxoses, anomenades mucílags. Es troben, generalment, a l’epidermis de les plantes (pels, acumulacions). Els mucílags actuen coma protectors de les mucoses: intestinal, dels pulmons, de la gola, dels ronyons, evitant les irritacions i d’altres trastorns. Es troben a les flors, les fulles i els bulbs.

mucolític -a : Que estova i fluidifica la mucositat per facilitar la seva expulsió.

mulladiu : Lloc molt humit, tot i que es pot arribar a assecar a l’estiu, sobretot a terra baixa.

muntanya mitjana : Les terres compreses entre la terra baixa i l’alta muntanya, amb un clima humit, plujós fins i tot a l’estiu, amb glaçades hivernals, però sense temperatures extremes. Hi abunden els boscos caducifolis i les espècies dites montanes, o les eurosiberianes, les que són pròpies de les terres centreeuropees.




 N

nanofaneròfit : Planta normalment llenyosa, amb les gemmes persistents situades a una alçària no superior a dos metres.

narcòtic -a : Que produeix un estat somnolència.

nèctar : Líquid dolç que hi ha a moltes flors que atreu als insectes (o d’altres animals als tròpics), els quals se’n nodreixen i són responsables de llur pol·linització.

nectari : Òrgan que produeix nèctar i que són situats entremig de la flor o a la seva base.

neuràlgia : Dolor al llarg d’un nervi i de les seves ramificacions.

novenes :"Fer novenes". Expressió que s’utilitza per descriure un tractament fet amb herbes. Significa que s’ha de prendre les herbes durant nou dies seguits i després deixar de prendre-les durant 9 dies. I així successivament.




 O

oftàlmic -a : Substància utilitzada per guarir determinades malalties dels ulls.

oli : Procés per extraure els principis actius d’una planta escalfant aquesta planta amb un oli vegetal.
Veure la recepta bàsica per fer un oli 👈.

oli essencial : Dit de l’oli que conté essències, substàncies volàtils oloroses, les quals es poden extreure d’una planta per destil·lació o mitjançant una infusió.
Són substàncies orgàniques volàtils, normalment molt aromàtiques, que s’obtenen per destil·lació. S’apliquen en diversos camps com l’alimentació, la,perfumeria, la cosmètica i els darrers anys les aplicacions terapèutiques han augmentat gràcies al desenvolupament de l’aromateràpia.
Veure la recepta bàsica per fer olis essencials 👈.

oligoelements : Veure Sals minerals.

otàlgic -a : Que alleuja i cura el mal d'orella.




 P

palletes (del receptacle) : Bràctea o esquama que acompanya les flors en un capítol d’una composta, i intervenen en la disseminació dels fruits.

palmaticomposta : Fulla dividida (composta), els folíols de la qual neixen tots en un mateix punt, i per això té una forma palmada, com la palma de la ma.

palmatisecta : Fulla no completament dividida on els segments prenen una forma palmada, com la palma de la ma.

panícula : Inflorescència (conjunt de flors) composta, molt ramificada, o sigui que és formada de nombroses flors.

paràsit -a : Que viu a expenses d’una altra planta, ja que emet una arrel especial, l’haustori, que xucla la saba de la planta hoste. Hi ha plantes paràsites que ja no tenen clorofil·la i per això no són verdes, sinó que tenen una coloració vermellosa o groguenca, mentre que d’altres sí que són verdes i també fan fotosíntesi.

paripinnat -da : Dit de la fulla dividida en folíols (fulla composta) que té un parell de folíols terminals (les fulles imparipinnades, en canvi, en tenen un de sol).

pastura acidòfila : Prat pasturat que creix damunt un substrat que no té calç.

pecíol : Cua de la fulla que uneix el limbe foliar a la tija; les fulles que no en tenen s’anomenen sèssils.

peciolat -ada : Dit de la fulla que té pecíol.

peduncle : Cua o peu d’una flor, d’un fruit o d’un altre òrgan; els òrgans que no en tenen s’anomenen sèssils.

pela : Pell d’una fruita o la part més externa de l’escorça d’un arbre. Els informants l’utilitzen molt en parlar de temes relacionats amb la lleva del suro.

pelleró, penelló : Tumefacció de la pell, que arriba a vegades a fer butllofes i a ulcerar-se, produïda pel fred, i que es forma normalment a la part distal de les extremitats (mans, peus, orelles i nas).

pèls glandulosos : Pèl que acaba en una glàndula, sovint arrodonida, i que emet una substància que sovint és enganxosa.

pentàmer -a : Dit de la flor que té 5 peces per verticils: 5 pètals, 5 sèpals...

perenne : Dit de la planta que viu diversos anys. Ho són les plantes llenyoses, però també les herbes vivaces, ja que encara que a l’hivern se’ls morin les fulles resten parts vives (bulbs, rizomes o gemmes) preparades per la primavera següent; cal tenir en compte que hi ha plantes herbàcies perennes de mida ben petita (>10 cm d’alçada).

periant : Conjunt de peces estèrils de la flor, el sèpals i els pètals, que envolten els estams i/o els carpels. Quan hi ha calze i corol·la es diu que el periant és doble, mentre que si només hi ha sèpals es parla de periant senzill.

perxa : Pal llarg i estret.

picant : Malaltia de la pell que causa molta picor degut a l’aparició de grans. Descripció feta segons una informant.

pilós -osa : Dit de l’òrgan que és pelut, que té pèls.

pinnat -da : Dit de la fulla dividida on els segments es disposen a banda i banda de l’eix central, el nervi principal.

pinnatífida : Dit de la fulla partida on les divisions no arriben a l’eix central, el nervi principal.

pinya : Òrgan fructífer dels pins i d’altres coníferes que conté les llavors, els pinyons. Es tracta d’una branca de creixement limitat (curt), fèrtil, on les fulles de la branca corresponen a les bràctees de la pinya, a la base de les quals hi ha els primordis seminals o òvuls que un cop fecundats donaran els pinyons (les llavors).

piulot : Dolor viu dels dits, produït pel fred intens.

planta herbàcia : Planta anual, biennal o perenne que no es lignifica ni a la base.

plini : Gai Plini el Vell (Coma, 24 – Stabia [avui dita Castellammare di Stabia], 79, Campània), naturalista, escriptor i militar que va escriure Historia Naturalis, on parla de l’ús de nombroses plantes medicinals.

plumós -osa (i també plomós) : Pèls que tenen ramificacions semblants a les barbes d’una ploma, com ara els pèls plumosos dels fruits d’algunes compostes.

pólvores : Plantes reduïdes a pols en ser molturades molt finament. S’utilitza aquest mètode per a plantes amb grans poders remineralitzants o per afegir-les a amanides o plats cuinats.

prat acidòfil : Prat que creix damunt substrat que no tenen calç.

prat alpí : Prat d’alta muntanya que es fa a l’estatge alpí.

prat d’anuals : Prat on dominen les espècies anuals, les que completen el seu cicle amb només dues o tres estacions de l’any. Sovint es tracta de prats secs de terra baixa.

prat de dall : Prat que es dalla, que es sega a finals de la primavera o a començaments l’estiu, quan l’herba és alta, la qual es deixa assecar i s’aprofita com a farratge a l’hivern. A terra baixa els prats de dall només es fan a les àrees que s’inunden temporalment.

prat humit : Herbassar que creix als indrets on s’embassa l’aigua, a vegades només uns mesos l’any.

prat salat : Prat que creix als llocs on el sòl té concentracions elevades de sal.

prat sec : Prat on dominen les plantes (anuals o perennes) que resisteixen diversos mesos de sequera, com ara els llistonars, els fenassars...

prat : Lloc cobert d’herbes, sovint dominat per les plantes graminoides, les de les famílies de les gramínies i de les ciperàcies.

principis amargs : Són un grup de substàncies molt diferents i que tene en comú el gust amargant. Aquesta amargor estimula la producció de saliva i la secreció de sucs gàstrics millorant la digestió i l’absorció de nutrients. Actuen com a aperitius, digestius, hepatoprotectors, tònics i vermífugs..

pruïja : Picor molt intensa i viva que indueix irresistiblement a rascar-se.

pubescent : Que és cobert de pèl curt i fi, i per això la fulla, la tija..., és suau al tacte.

pulmonia : Pneumònia. Inflamació dels pulmons.

purgant : Dit de la planta que purga, que ajuda a evacuar els fluids.
Fa una acció dràstica que provoca l’evacuació abundosa del contingut intestinal en forma líquida. Si l’acció és dèbil rep el nom de laxant.

pus : Exsudat patològic de consistència líquida i d’aspecte tèrbol i opac, produït com a conseqüència d’una inflamació.




 Q




 R

rabassa : Part inferior, generalment més gruixuda i que creix sota terra, de la soca d'un arbre o arbust.

raïm : Tipus d’inflorescència (grup de flors) densa ja que té les branques molt ramificades, com un brot de raïm.

rama : veure branquillons.

rebrot estèril : Tija que sol sortir a la base de les plantes herbàcies que no porta flors, la qual cosa ens indica que és una espècie perenne. No ho tenen les herbes anuals, la qual cosa permet saber si una planta és vivaç o de temporada.

reconstituent : Que accelera el procés de retorn a la normalitat en el cas de convalescència o estats d’astènia o debilitat, així com després d’ensurts.

refredat : Inflamació de la mucosa del nas, de la gola, etc. D’origen víric, bacterià o al·lègic, afavorida per efecte del fred o de la humitat.

regulador menstrual : Que regula i normalitza la menstruació.

remineralitzant : Que regula l'equilibri mineral de l'organisme aportant sals minerals.

repel.lent : Que repel·leix, provoca un rebuig.

restrenyiment : Estat dels budells en què les evacuacions són infreqüents i difícils.

revers : Cara inferior d’una fulla.

rizoma : Tija subterrània (però sovint superficial o fins i tot visible), allargada i de creixement horitzontal. Tot i l’aspecte d’arrel, és una tija que cada any emet noves tiges aèries i també rels subterrànies.

rizomatós -osa : Que té rizomes.

rodella : Rodanxa, figura circular.

roseta (de fulles) : Grup de fulles aglomerades radialment, com una rosa. En algunes plantes les fulles només es troben a la base, aglomerades en roseta.

roureda : Bosc on dominen els roures.

rubefaent : Que produeix vermellor a la pell provocant un efecte calmant o analgèsic.

ruderal : Dit de la planta que creix en llocs alterats per l’activitat humana o pels animals domèstics (del llatí rudus-eris, ruïnes, enderrocs, ambient viari).

rupícola : Que viu a les roques.




 S

salutífer -a : Saludable.

sals minerals o oligoelements : Les plantes que contenen aquestes sals actuen coma suplements minerals i provoquen intercanvies d’elements dins del cos humà. Algunes sals com les de calci són indispensables per la formació i consolidació dels ossos, d’altres actuen coma diürètics (potassi) i en el cas del silici l’activitat afecta a la fortalesa dels cabells, les ungles i la pell en general..

salzeda : Bosc de salzes, sobretot de SALZE BLANC (Salix alba).

saponòsid (o saponina) : Substància que contenen algunes plantes (un glucòsid esteroide) que té la propietat de formar solucions col·loïdals amb l’aigua, i que també altera la permeabilitat de les membranes cel·lulars, la qual cosa fa que la majoria siguin tòxiques.
Són substàncies que contenen elements solubles en aigua, que un cop dissolts la tornen espumosa i lliscosa com ho fa el sabó. Es divideixen en dos grans grups:
• Saponines triterpèniques: actuen coma expectorants, depuratius, digestius i faciliten l’absorció de nutrients com el calci i el silici.
• Saponines esteroidals: per la seva semblança amb les hormones esteroidals, produïdes de forma natural pel cos humà, una forta activitat hormonal.

sedant : Que calma o apaivaga.

segó : Conjunt de pells dels cereals, especialment del blat, que se separa dels grans en la mòlta.

semal : Portadora. Normalment es transportava amb una barra de ferro travessada entre nansa i nansa, i una persona davant i l'altra a darrera agafant la barra ho transportaven. Normalment s’utilitzava com a portadora de raïm, però durant la resta de l'any també es feia servir per portar altres coses, com per exemple, els orins i fems del bestiar.

serva : fruit del server (Sorbus domestica).

sèssil : Que és desproveït de pecíol o de peduncle.

silici : Dit del terreny que conté sílice, sovint sense carbonat càlcic. Les plantes que viuen en aquests indrets s’anomenen plantes silicícoles.

sòl àcid : Dit del sòl que té sílice i poca quantitat de carbonat càlcic i que sol tenir un pH menor de 6,6.

sol i serena : Expressió utilitzada al parlar de maceracions."Es deixa a sol i serena". Significa deixar la substància en un pot a l’aire lliure, normalment tapat d’alguna manera.

somnífer : Que indueix a dormir d'una manera natural.

suavitzant : Substància utilitzada per suavitzar i restaurar la pell.

subespècie : Categoria taxonòmica inferior a l’espècie. Quan una espècie és molt diversa, les diferents varietats o races reben un nom subespecífic, si bé no sempre són fàcils de distingir i sovint hi ha formes intermèdies entre una subespècie i una altra.

substrat calcari : Terreny o lloc que té carbonat càlcic, on hi solen créixer les plantes dites calcícoles.

substrat silici : Terreny o lloc que té poc o gens de carbonat càlcic, on hi solen créixer les plantes dites silicícoles.

suc : Tots estem acostumats als sucs de fruites, però de moltes parts de diverses plantes remeieres en podem extreure igualment suc. Podem prendre aquest suc sol o diluït en aigua.

sucre roig : Sucre morè, sucre sense refinar.

sudorífic -a : Que provoca la suor.

sureda : Bosc de SUROS (Quercus suber), tot i que a vegades creixin barrejats amb pins, alzines o roures.




 T

taní : Substància àcida i astringent que tenen algunes plantes i també les gales que s’hi poden formar, que es pot fer servir per usos medicinals o bé per adobar la pell, ja que els tanins tenen la propietat de precipitar les proteïnes, i ajuden a netejar la pell de les restes de carn.
Són un dels compostos més extensos entre les plantes; estan localitzades a totes les parts de la planta. Es divideixen en dos grans grups: tanins gàl·lics i tanins catèquics.
Actuen bàsicament com a astringents, hemostàtics i cicatritzants.

tartera : Lloc cobert de pedres, sovint en el flanc d’una muntanya, on els rocs s’han després dels cims.

teofrast : Teofrast d'Eresios (Eresos a l’illa de Lesbos, 371-286 aC), filòsof grec considerat el pare de la botànica, conegut al seu temps com Euphrastos (el que parla bé), ja que era un gran orador. Es conserven 15 llibres on parla de morfologia i de la classificació de les plantes, del seu creixement, de la seva reproducció..., els noms grecs de les quals van ser utilitzats per Linné per donar el nom científic d’algunes espècies.

tèpal : Cadascuna de les peces d’un periant quan és indiferenciat, és a dir que els sèpals i els pètals tenen la mateixa mida i el mateix color, com ara els diferents tipus de lliris de la fam. de les liliàcies.

teròfit : Planta anual, és a dir, planta que passa l’època desfavorable en forma de llavor.

terra baixa : Territori litoral i el situat per sota de l’estatge montà (la muntanya mitjana), per sota dels 400 o 500 m d’altitud, tot i que puntualment pot ascendir més amunt.

tetràmer -a : Dit de la flor que té 4 peces per verticils: 4 pètals, 4 sèpals...

tija : Tronc d'una planta, especialment herbàcia o de poc gruix.

tintura : Són preparats medicinals líquids que s’obtenen mitjançant una llarga maceració en alcohol d’alta graduació (95º-96º) d’una planta remeiera per aconseguir extreure’n els seus principis actius.
Rebaixar sempre amb aigua abundant, coma a mínim un 50%.
Veure la recepta bàsica per fer una tintura 👈.

tisana : Procés per extreure algunes substàncies i principis actius d’una planta tenint-la submergida per algun temps en un líquid. Segons la temperatura del líquid farem una decocció, una digestió, una infusió o una maceració.

tònic -a : Dit de la planta que tonifica, que augmenta el to muscular o nerviós, que és reconstituent (ja que restableix el to normal de l’organisme).

tòpic -a : Dit del remei o medicament que hom aplica exteriorment damunt la pell o regió afectada, com és el cas de les pomades, les cremes, els emplastres, els pegats, olis, etc...

toxina : Substància tòxica produïda per un organisme animal, vegetal o bacterià.

tranquil·litzant : Que tranquil·litza, apaivaga, calma, relaxa.

trifoliolat -da : Fulla composta (dividida) que té 3 folíols, com ara la dels trèvols.

truncat -da : Fulla o un altre òrgans que sembla escapçat, que acaba en una mena de secció transversal recta.

tub (de la corol·la) : Part inferior més estreta de les corol·les allargades de pètals soldats.

tubercle : Tija subterrània i engruixida on s’acumulen substàncies de reserva.

turió : Turió és un terme botànic que prové del llatí turio = brot.
En general un turió és un brot tendre que neix d'un rizoma, esblanqueït i amb fulles rudimentàries i sovint és comestible, com el d'espàrrec i el d'esbarzer.




 U

úlcera : Solució de continuïtat amb pèrdua de substància, causada per un procés necròtic, d’escassa o nul·la tendència a la cicatrització. Llaga sol ser un sinònim.

umbel·la : Inflorescència (conjunt de flors) en què tots els peduncles de les flors arrenquen d’un mateix punt. A la fam. de les umbel·líferes, les flors sovint es reuneixen en umbel·les compostes, és a dir les flors són en una umbel·la secundària o umbèl·lula, la qual neix d’un radi principal.

unça : Antiga unitat de pes catalana igual a 1/12 de la lliura. 3 lliures o 36 unces són 1200 g.

ungüent : Preparació farmacèutica constituïda per una mescla de greixos, de consistència mantegosa, amb algun fàrmac, que hom aplica damunt la pell..
Veure la recepta bàsica per fer un ungüent 👈 o aquesta altra versió 👈.

unisexual : Planta les flors de la qual només tenen o bé estams que produeixen pol·len, o bé carpels que porten els primordis seminals o òvuls. Quan els dos tipus de flors es troben en un mateix individu hom parla de planta unisexual monoica, mentre que quan hi ha individus que només fan flors amb estams, i d’altres que només en fan amb carpels, diem que és una planta unisexual dioica.




 V

valva (d’un fruit) : Cadascuna de les parts en què s’obre un fruit.

vasoconstrictor -a : Que provoca la constricció o estrenyiment d'un vas sanguini, que es manifesta com una disminució del seu volum.

vasodilatador -a : Que dilata els vasos sanguinis.

vasotònic -a : Substància que tonifica els vasos sanguinis.

venotònic -a : Que enforteix les parets de les venes tot activant el rec sanguini.

vermífug -a : Substància que mata els cucs intestinals, o en provoca l’expulsió.

verneda : Bosc caducifoli de VERNS (Alnus glutinosa) que creix als cursos fluvials que porten aigua tot l’any, o bé a la riba de basses i estanys, des del litoral a la muntanya.

vesicant : Que provoca l’aparició de butllofes a la pell quan es toca.

vi : Les plantes remeieres es deixen macerar en vi (entre 2 i 6 mesos). Sol ser una preparació adequada per a determinats tipus de fulles i fruits medicinals amargs. Cal comprovar que les plantes es mantinguin sempre submergides en el vi.

vitamines : Són un grups de substàncies essencials pel creixement i el desenvolupament del nostre organisme. Com que l’organisme no les sintetitza, són un element indispensable a la dieta. Es divideixen en dos grups:
Vitamines hidrosolubles: complex de la vitamina B i vitamina C.
Vitamines liposolubles: vitamines A, D, E, K.

voluble : Dit de la planta o de la tija enfiladissa que s’enrotlla en hèlix sobre un suport.

vulnerari -ària : Planta o substància que guareix les nafres i les ferides, facilitant-ne la cicatrització.




 W




 X

Xarop : Procés per extraure els principis actius d’una planta, combinat una tisana amb mel o sucre.
Veure la recepta bàsica per fer un xarop 👈.




 Y




 Z


A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Aquesta entrada ha estat redactada a partir de la informació de les obres següents:

📖 JÀVEGA i BURGOS, Santi: La flora medicinal d’Osona i els seus usos etnobotànics. 2016.

📖 SAURA i MAS, Sandra: Usos i cultura popular de les plantes a les Gavarres. 2009.

📖 VILAR SAIS, Lluís i BOU MANOBENS, Jordi: Plantes silvestres de les comarques de Girona. 2021


1 comentari:

Ibèria Soler ha dit...

Molt bona feina !
Feia falta, es molt complert i totalment entenedor.
Moltes Gràcies.