Recepta bàsica per fer un ungüent, una pomada o una crema
En aquest recull (Guarir) parlem d'uns preparats que anomenem "cremes". Advertim que ens limitem a mantenir el nom tradicional ja que, científicament caldria dir-ne pomades.
La paraula ungüent vindria del llatí unguentum, mot que deriva del verb ungere, que significa untar. Els ungüents són preparats d'aspecte semi sòlid, que tant poden tenir usos cosmètics com medicinals, que s'apliquen sobre la pell. Un ungüent no té aigua o en té poca. La seva composició és la d'una base formada per greix i una planta remeiera o el seu oli essencial.
Una pomada pot tenir aigua (dos cullerades per litre). Les pomades serien la barreja d'una base greixosa (normalment un 80% d'oli vegetal) amb una planta (o el seu oli essencial) i cera d'abelles (20%).
Les cremes tindrien la mateixa composició però inclourien més aigua en la seva composició per aconseguir una absorció a través de la pell (més d'un 50%, d'aquesta aigua pot provenir d'una destil·lació de plantes: hidrolat).
Un exemple: per fer una crema de boixac o calèndula, molt indicada per a la pell, faríem bullir dins oli d'oliva i a foc molt lent (millor al bany maria) els “pètals" de la planta (o tot el capítol floral) durant uns vint minuts. Seguidament, ho colaríem i hi afegiríem la cera d'abelles i remenaríem el conjunt fins aconseguir dissoldre tota la cera.
Hem parlat de proporcions (80 – 20 %). Tot i això, el sistema més usat per les Àvies Remeieres –i més pràctic- és afegir la quantitat necessària perquè una gota del preparat llisqui per damunt d'un vidre tant sols una mica. Si regalima en excés, ens cal afegir-hi més cera...
Àvies Remeieres de l’Associació Pedra Tosca
recollit a "Guarir amb plantes remeieres"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada