Definició
El gènere Mentha abarca més de trenta espècies i és un dels més complexes degut als nombrosos híbrids naturals que surten dels creuaments espontanis d’espècies. Totes elles tenen unes característiques comunes: necessiten terres fresques i un clima humit i tenen petites flors labiades, la tija és quadrangular i tenen fulles oposades mes o menys dentades. Aquests híbrids no fan grana i els nous brots surten del rizoma, una mena de tija subterrànea.
D’una manera senzilla es poden classificar en dos grans grups:
A) Mentes en espiga: altes i amb flors en una espiga terminal sense fulles (Mentha rotundifolia, Mentha spicatta - viridis-, Mentha longifolia, etc).
B) Plantes baixes i amb flors disposades en verticils esglaonats que surten de la aixella de les fulles (Mentha aquatica, Mentha pulegium, Mentha arvensis, etc).
Les plantes s’han de collir a l’estiu abans de la floració ja que perden bona part dels seus principis en l’esforç de florir. S’agafen les tiges més avall possible per afavorir el creixement de la planta.
Els noms comuns de les mentes són complicats .A continuació teniu un llistat dels noms en llatí i els noms populars més comuns:
- Mentha spicatta: (antigament li deien Mentha viridis): Mentha sativa,herba bona, menta espigada, menta de faves, menta comuna…
- Mentha longifolia (o sylvestris): menta blanca, menta borda, menta boscana, menta de gat, menta pudenta.
- Mentha rotundifolia (o suaveolens): menta borda, mentastre, menta d’ase, matapuça, alfàbrega de pastor.
- Mentha piperita (només cultivada): menta pebrera
- Mentha aquatica: menta d’aigua, menta roja.
- Mentha pulegium: poliol, poniol.
Principis actius
- Flavonoides: rutina, apigenol, luteol.
- Olis essencials: mentol, cineol, limonè, mentona, piperitona, alcohol terpènic.
- Triterpens: àcid ursòlic i oleanílic.
- Tanins
- Principis amargs
- Àcids acètic, rosmarínic i valerianic,
Propietats
Totes les mentes tenen pràcticament les mateixes virtuts medicinals, depenent sobre tot del mentol que continguin: la Menta piperita conté entre un 50 i un 85% de mentol, mentre que la Mentha aquatica gairebé no en té.
SISTEMA DIGESTIU I BILIAR: el mentol relaxa els músculs de l’intestí prim i això li dóna propietats antiespasmòdiques intestinals i també carminatives i estimulants de l’apetit. Es recomana en cas de digestions flatulentes, dolors còlics, espasmes o rampes a l’estómac, nàusees, vòmits, etc
Exerceix un efecte favorable sobre la secreció biliar: és colagoga (facilita la expulsió de la bilis retinguda a la vesícula biliar) i colerètica (activa la producció de bilis), i també estimula la secreció estomacal. És indicada en les inflamacions hepàtiques i s’ha revelat com a una substancia molt activa contra el virus de l’hepatitis A.
A diferència de la camamilla no és antiinflamatòria, així que en cas d’inflamació del sistema digestiu és millor prendre camamilla
És molt útil contra la halitosi, mastegant les fulles tendres o en infusió.
SISTEMA RESPIRATORI: Exerceix una activitat expectorant, febrífuga i anticatarral. A les seves propietats d’escalfar i d’estimular s’afegeix la de induir la sudoració, i totes elles són molt valuoses a l’inici del refredat quan comencen els esternuts i el primers símptomes dels constipats. Els bafs s’utilitzen contra la congestió nasal, la sinusitis, la rinitis, la faringitis, la laringitis i la bronquitis i, com acabem de dir, com a preventiu dels refredats pels seus poders antisèptics.
PROPIETATS ANTISÈPTIQUES, antifúngiques i antivirals degut al seu contingut en olis essencials i per tant va bé per netejar ferides o per controlar els bacteris que existeixen en la superfície de la pell en els casos d’acné. El mentol estimula la transpiració i fa que la infusió aplicada sobre el cutis tingui una acció antisèptica a més de refrescant.
PROPIETATS ANESTÈSIQUES: la menta disminueix la sensació de dolor, així que es fa servir en liniments antirreumàtics per les articulacions inflamades i es pot aplicar també en casos de dolor dental pel seu contingut en mentol. L’oli essencial també es fa servir com a analgèsic en els mals de cap i en les migranyes d’origen nerviós, fent fregues sobre la zona adolorida cada quinze minuts. Pel mal de peus es fa servir en banys calents amb camamilla o bé les fulles aplicades directament als peus.
PROPIETATS ESTIMULANTS: la menta estimula el cervell i ajuda a tenir un pensament clar i a estudiar, perquè millora la concentració. Combinada amb té verd és una bona alternativa al cafè. Actua de manera molt especial sobre els nervis sensitius. Els banys amb massatges amb menta fresca són refrescants i uns tonificants excel·lents.
PRECAUCIONS: Com que la menta és estimulant i pot ser hipertensora no es recomana prendre-la de nit perquè pot provocar insomni
En cas d’asma no es pot utilitzar oli essencial pels bafs perquè resseca les vies respiratòries
Pel seu contingut en mentol no es recomanable administrar-la ni a lactants ni a les seves mares ni a nens petits
Està contraindicada en cas de tractament homeopàtic, ja que el mentol interfereix directament en l’acció d’aquest tipus de medicament.
Usos i formes d’aplicació
- Infusió: una culleradeta de planta seca per tassa o una branqueta de planta fresca, dos o tres tasses al dia.
- Decocció: la mateixa quantitat però fent bullir un minut. La decocció augmenta les propietats digestives.
- Maceració en aigua: un grapat de planta seca o fresca en un litre d’aigua i deixar reposar de 12 a 24 hores. Filtrar i prendre.
- Extracte glicerinat: de 15 a 20 gotes diluïdes en un got d’aigua, tres vegades al dia.
- Xarop: de 20 a 100 gr al dia.
- Oli essencial inhalat en casos de rinitis, refredats, etc.
- Bafs: 3 o 4 cops al dia durant 15 minuts ( de l’aigua resultant a la que afegirem un pessic de sal se'n pot fer glopejades cada 3 ó 4 hores). També van bé per netejar i descongestionar la pell.
- Compreses d’infusió fredes, pel mal de cap. També van bé per les articulacions inflamades, pels penellons i per netejar ferides. També es poden fer afegint unes gotes d’oli essencial a l’aigua.
- Oli essencial: barrejat amb una mica d’oli vegetal s’aplica sobre el pit en cas de refredats, sobre les articulacions adolorides o sobre l’estómac, en casos de dolor.
- Banys de menta (infusió de menta o farcellets amb la planta): desodorant, tonificant, anticatarral, analgèsic…
- Repel·lent de mosquits i insectes en general: fregar-se amb les fulles fresques o bé l’oli essencial diluït en una mica d’alcohol i aigua.
Són múltiples les aplicacions de la menta per les seves virtuts antisèptiques, desodorants, relaxants, calmants del dolor, etc… com ja hem vist
La menta es pot menjar fresca, triturada, en sucs o en purés, o trinxada en amanides, postres, etc.
Receptes
Més receptes amb menta presentades i recollides a la jornada:
|
|
Gaspatxo de fruits silvestres i verdolaga |
Bibliografia
- ANGLADE, C.; LALIÈRE, G; LERAY, C. Plantes comestibles: Cueillete et recettes des 4 saisons. Ed. Debaisieux, 2012.
- BERDONCES, J.L. Gran Enciclopedia de las Plantas Medicinales. Ed. Tikal, 1999.
- BOSCH, C I BOTA, C, Guia del recolector. Ed. Viena 2013
- BUSTOS I., La millor cuina amb flors, plantes i fruits silvestres. Ed Columna 2009
- CHEVALLIER ANDREW , Plantas medicinales.Guias visuales Espasa 2008
- DAVIS, P.,Aromaterapia de la A a la Z.Ed. Edaf,2008
- FONT QUER, P. Plantas medicinales. El Dioscórides renovado. Ed. Labor, 2001.
- GAUSACHS, R.,De la cultura popular al fàrmac.Una aproximació etnobotànica.Rafael Dalmau Editor,2008
- WILLIAM A.R.,THOMSON,D.M. Las plantas medicinales Ed. Blume1980
Marisa Benavente i Pilar Herrera
Trobades d’Etnobotànica, Grup local de Flora Catalana Pla de l’Estany, del 2017
Consulteu la fitxa de les mentes a la Plantipèdia 👈.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada