El romaní

Principis actius Propietats Usos i formes d’aplicació Receptes Bibliografia



  Principis actius

La composició dels principis actius pot variar segons l’època i el lloc on creix la planta. És la següent:

  • Olis essencials (són tònics cardíacs): Eucaliptol o cineol, Camfè, Pinè, Limonè, Càmfora, Borneol
  • Àcids triterpènics
  • Alcohols triterpènics
  • Diterpens
  • Alcaloides: Rosmaricina (estimulant)
  • Tanins
  • Midó
  • Oligoelements
  • Flavonoides: Apigenina (antioxidant i antiinflamatori)
  • Principis amargs: Rosmanol i rosmadial (hepàtics)



  Propietats medicinals

En els països mediterranis, la seva abundor i penetrant aroma ha fet que fos un dels remeis tradicionals més segurs i fiables contra diferents problemes de salut.

APARELL DIGESTIU I FETGE: afavoreix la digestió, les flors i fulles, en infusió, tonifiquen l’aparell digestiu, ajuda les digestions difícils, indigestions, els dolors d’estómac, els espasmes intestinals, és carminatiu (afavoreix l’eliminació de gasos).

Pel seu efecte sobre la zona hepàtica i les parets venoses, és un bon auxiliar en el tractament dels depòsits de colesterol, ajudat per altres plantes o tractaments.

Depura i desinflama el fetge i estimula la producció i l’alliberació de la bilis, de la vesícula biliar (colerètic: estimula la secreció de bilis i colagog: provoca la seva sortida). Emprat en cas d’obstrucció de les vies biliars, problemes de pedres en la vesícula. Ajuda a digerir els greixos. Actua contra el mal alè i els paràsits.

Té una acció diürètica: contra la retenció d’orina, els còlics nefrítics i propietats antireumàtiques i antigotoses.

ACCIÓ ANIMADORA, RESTAURADORA i TONIFICANT: en casos d’estrès, astènia (manca de força o decaïment), hipotensió, esgotament, desmai i fins i tot en depressions lleus. Aixeca l’esperit i la moral davant les tensions i les dificultats, facilita el restabliment desprès d’una llarga convalescència al estimular el flux sanguini per tot el cos. Estimulant (per estudiants i jubilats): dóna major agilitat mental i resistència física. Refà l’organisme mancat d’energia, és un reconstituent general. Es pot dir que és el Ginseng mediterrani.

Aquesta acció sobre el SISTEMA CIRCULATORI es centra en augmentar lleugerament la pressió sanguínia, així com la circulació perifèrica, és útil en les arteriosclerosi i en els mals de cap, migranyes, vertígens d’origen nerviós perquè millora la circulació sanguínia en el cap. Quan son degudes a hipertensió s’associa a les flors del til•ler.

En el sistema NERVIÓS pot tenir una acció contra la debilitat i paràlisi motora de les extremitats, sobre les apoplexies per cops o caigudes amb derrama sanguini en l’encèfal o meninges del cervell.

PROBLEMES DE CONCENTRACIÓ: La infusió o bé olorar i posar en les temples unes gotes d’oli essencial de romaní estimulen la circulació sanguínia en el CAP, fa que millori la capacitat de concentració, reforça la memòria i l’agilitat mental cerebral. Problemes de senescència.

DOLORS PREMENSTRUALS: Emmenagog (afavoreix i regula la baixada de la regla) però els seus efectes ràpids no son duradors, ajuda en les dismenorrees (dolorosa i difícil) i amenorrees (no menstruació).

ANTIESPASMÒDICA i descongestionant del SISTEMA RESPIRATORI: Actua contra la tos, alleugera la congestió de nas, el refredat, els bronquis en la grip, la bronquitis crònica, l’asma, les al•lèrgies, les palpitacions, el nerviosisme, l’angoixa i l’insomni d’origen nerviós.

DOLORS I INFLAMACIONS ARTICULARS I MUSCULARS: Friccions externes amb oli o alcohol o tintura de romaní en els llocs afectats pel dolor. En cas de ferides i nafres, cataplasmes d’infusió com a antisèptic i calmant i també en ferides de lenta cicatrització pel seu efecte ràpid i segur.

DOLORS CARDÍACS per causes nervioses, REUMÀTICS I NEURÀLGICS: Torticolis (relaxa el coll).

PROBLEMES DERMATOLÒGICS en les dones (cel•lulitis).

REVITALITZA EL CUIR CABELLUT, útil en la calvície i la caspa i els polls (20 g per litre).

PRODUCTOR DE CALOR en trastorns circulatoris (peus i mans sempre freds), per a persones d’edat.

CONTRAINDICACIONS: Evitar a l’embaràs, lactància i tampoc les persones amb úlceres gastroduodenals, nefritis, epilèpsia, Parkinson o hipertensió.

No es produeixen efectes secundaris a dosi terapèutica, malgrat que a dosis elevades es poden presentar problemes nefrítics o d’irritació de la mucosa gastrointestinal.




  Usos i formes d’aplicació

Ús medicinal:
  • Cataplasmes, banys de pediluvis o maniluvis en reuma, edemes, cops, contusions, esquinços, regirades; accelera la cicatrització de les ferides.
  • Gàrgares per afeccions de la boca.
  • Ènemes per diarrees i dutxes vaginals per problemes genitals femenins. I banys de seient.
  • Alcohol: posar a macerar, en alcohol de 45º o bé en vodka, fulles i flors de romaní durant 15 o 21 dies (hi ha qui el deixa fins a 40 dies). Deixar el pot ben tapat i passat els dies filtrar.
  • Per estimular la circulació de cames i per les rampes. També pels dolors, esquinços, agulletes, reuma, etc.
  • Tintura: 200g de romaní sec o 400g fresc + 1 litre d’alcohol de 70º. Deixar macerar unes dues setmanes. Filtrar i prendre fins a 30 gotes, 3 cops al dia.
  • Infusions: dosi: 1-3 culleradetes de fulles i flors per tassa d’aigua bullint. Tapar i deixar reposar 5-10 minuts. Filtrar i servir. No es conserva. Prendre fins a dues tasses al dia.
  • Maceració (infusió en fred): deixar les fulles i flors en aigua de 7 a 10 hores. Filtrar i prendre.
  • Decocció: dosi: 3 culleradetes en 2 tasses d’aigua freda i posar al foc. Fer bullir durant 5-10 minuts. Deixar reposar i colar.
  • Oli macerat: posar a macerar en un pot fulles i flors de romaní, afegir oli d’oliva fins que quedi ben cobert. Deixar unes 2 setmanes i filtrar. Guardar en un pot de vidre.
  • Aromel: 1 gota d’oli essencial de romaní en 7 g de mel. Prendre 3 culleradetes al dia.
  • Extracte glicerinat: posar a macerar en un pot de vidre fulles i flors de romaní en glicerina vegetal i aigua mineral o de font al 50%. Deixar reposar durant 3 setmanes. Filtrar i prendre fins a 40 gotes, 3 cops al dia.
Dosi en us intern:
  • Infusions: unes dues tasses diàries.
  • Tintures: de 10 a 30 gotes en mig got d’aigua .
  • Vi de romaní: una copeta com aperitiu.
  • Maceració en aigua: deixar reposar tota la nit i prendre al matí.
  • Aromel: 3 culleradetes al dia en casos de refredats, mal de coll i angines.
Us extern:
  • Massatges amb oli o amb alcohol de romaní, com a tonificant, per millorar la circulació sanguínia, per les cames cansades, varius i pels dolors musculars.
  • Compreses amb infusió o decocció en casos de cops, dolors, esquinços, torticolis.
  • Rentat de ferides amb decocció.
  • Rentats bucals amb infusió o decocció.
  • Cures antienvelliment, fregues amb alcohol de romaní (agua de la Reina d’Hongria).
  • Enfortir la pell de les persones enllitades perquè no es llaguin.
  • Banys amb infusió o decocció per millorar la circulació, estimulant contra el cansament i l’esgotament.
  • Ungüent per millorar la dermatitis, descamació de la pell, o com a relaxant muscular 👉Ungüent de romaní.
  • Enfortidor del cabell, en tractaments contra la alopècia, per evitar la caiguda, revitalitzar el cabell i regular l’excés de greix.
Cerimonial

    El romaní, el príncep de les aromàtiques ha estat símbol de la fidelitat. Antigament tenia una funció importantíssima en les cerimònies nupcials, trenaven corones pels nuvis i era símbol del matrimoni, de l’amor i de la mort, en les cerimònies fúnebres engalanava les esglésies com a mostra de aflicció i record. En les tombes dels faraons de l’Antic Egipte es posava una branca de romaní. En el segle XIV Isabel d’Hongria als 72 anys amb problemes de gota i de reuma va rejovenir gracies a un preparat de romaní. Entra en l’aigua de Colònia.

    També l’oli es cremava en rituals màgics com a encens.

Culinari
  • Flors fresques: afegir a amanides, cristal•litzada com a decoració, en pols amb sucre per afegir a cremes o pures de fruites.
  • Fulles: en diversos plats de carn, en especial de xai i de porc, per aromatitzar patates al forn, mantegues.
  • Vi de romaní
Domèstic
  • Una branca a les habitacions per refrescar l’ambient.
  • Es pot utilitzar per ambientar la casa, a sobre dels radiadors es poden posar agua amb algunes flors o vaporitzar, no abusar ni fer-ho a l’hora d’anar a dormir sobretot en mainada per la seva propietat estimulant al inhalar-la.
Cosmètic
  • En banys estimula la circulació. Per un esgotament general, fer un bany, a la banyera, tonifica i millora el bon estat de la pell.
  • Per esbandir el cabell i en les dermatitis seborreiques, es recomana també l’ús intern. Amb una dermatitis molt marcada és millor començar per una infusió molt diluïda a fi que no hi hagi irritació per l’alta sensibilitat de la pell a les molècules essencials.
  • Aclarir el cabell amb romaní l’enforteix, neteja i elimina els paràsits.
  • Aigua de la reina d’Hongria



  Receptes


Més receptes amb plantatge presentades i recollides a la jornada:


Oli per amanir (Carme Martí, Banyoles)
macerar branques de romaní i grans d’all en oli d’oliva en una setrillera. Anar reomplint a mida que es consumeix. Les branques de romaní han de quedar completament cobertes d’oli.

Macerats en oli (Gemma Sendra,Girona)
aprofitar la iogurtera per macerar l’oli en 36 hores. Posar-la en funcionament amb els pots plens d’oli amb romaní durant 12 hores. Deixar-la amb els pots 12 hores apagada i tornar-la a engegar 12 hores més.

Paella amb gust de romaní: (Eva Peral, Barcelona)
finalitzada la paella es posen al damunt unes quantes branques de romaní, es tapa i es deixa reposar uns minuts.




  Bibliografia

  • ANGLADE, C.; LALIÈRE, G; LERAY, C. Plantes comestibles: Cueillete et recettes des 4 saisons. Ed. Debaisieux, 2012.
  • ARA ROLDÁN, A. Las 40 plantas medicinales más populares en España. EDAF, 1994
  • ASOCIACIÓN ESPAÑOLA DE MÉDICOS NATURISTAS COLEGIO OFICIAL DE FARMACEÚTICOS DE VIZCAYA. Fitoterapia. Vademecum de prescripción. Publicaciones y Documentacion CITA, 1994.
  • BERDONCES, J.L. Gran Enciclopedia de las Plantas Medicinales. Ed. Tikal, 1999.
  • BOSCH, C.; BOTA, C. Guia del recol•lector. Viena Ed., 2014.
  • BURGSTALLER, C. La vuelta a los vegetales. Ed Hachette, 1986.
  • DURAN N.; MORGUÍ, M.; SALLES, M. Viure de la natura. Ed Kapel S.A., 1987.
  • FARMER-KNOWLES, H. La biblia de las plantas medicinales y curativas. Ed Gaia, 2010.
  • FONT QUER, P. Plantas medicinales. El Dioscórides renovado. Ed. Labor, 2001.
  • GONZÁLEZ, T.; BLANCO, P.; DÍAZ, L. La botica de la abuela: Plantas para la salud. Ed. Integral, 2004.
  • GRAU; JUNG; MÜNKER. Plantas medicinales, bayas, verduras silvestres. Ed. Blume, 1998.
  • KING, D. Pequeña enciclopedia de las hierbas. Ed. El Pais Aguilar, 1995.
  • MESSEGUE, M. Mi herbario de salud. Ed. Plaza & Janés, S.A., 1991.
  • MOLINA, R. Los secretos mágicos de las plantas medicinales. Ed. Rubén Molina, 1996.
  • PARACELSO. Las plantas mágicas. Diccionario de Botánica oculta. Ediciones 29, 1997.
  • POLETTI, A. Plantas y flores medicinales. Ed. Instituto Parramón, 1995.
  • THÉVENIN, T. Les plantes sauvages. Ed Lucien Souny, 2012.
  • YARZA, O. Diccionario de plantas medicinales. Distribuciones Mateos, 1995.

Marisa Benavente i Pilar Herrera
Trobades d’Etnobotànica, Grup local de Flora Catalana Pla de l’Estany, del 2017

Consulteu la fitxa del romaní a la Plantipèdia 👈.

a
Etiquetat com: , ,