Video: REMEI CONTRA LA GRIP

Video: L'ESTÈVIA I ALTRES PLANTES MEDICINALS

LLIBRES

Autors diversos.: Remeis casolans.- Escola d’Adults de Girona. CFA Girona. Curs 2005-06.

Autors diversos.: Remeis de dona a dona.- Girona. Grup de dones de la Bisbal. 1996.

BONET, M.A., VALLÈS, J.: Plantes, remeis i cultura popular del Montseny.- Museu de Granollers. Brau edicions. 2006.

REBOLLO, Montserrat (recopilació): Conxita Pijuan i Casadevall, remeiera de Llagostera.- Xavier Uriarte i Lola Puig. Girona. 2011.

RIPOLL, Ll.: Herbes i remeis casolans.- Barcelona. H.M.B. 1985.

ROMO, A.: Les plantes medicinals dels Països Catalans.- Barcelona. Enciclopedia catalana. Pòrtic Natura. 2004.

URIARTE, X.: Remeis casolans dels països catalans. 100 receptes de medicina popular.- Girona. 2009.

URIARTE, X.: Remedios populares de uso tradicional en España. Girona. 2004.

REMEIS RIBAS -Àvia Remei-

Remeis recollits en https://groups.google.com/group/remeis-casolans?hl=es 2009-10.

REVITALITZANT
S´agafen cloves d´ou ben netes i es cobreixen de suc de llimona, Quan les cloves han quedat ben desfetes s´hi afegeix most i sucre i es deixen quaranta dies a sol i serena. Surt un xarop que reforça i dóna ànims.
Un altre. S´agafa vi i una cullarada de nous tendres ben aixafades. Es deixa nou dies a sol i serena i ja es pot prendre.

ULLS DE POLL
S´agafa una tomata i es posa damunt l´ull de poll, aguantada amb una tireta.

ASSUMPCIÓ ROCHA

Remeis recollits en https://groups.google.com/group/remeis-casolans?hl=es
2009-10.

LLEVADURA DE CERVESA
A tots els que teniu mascotes, aconsello que en el seu pinso cada dia hi poseu una cullerada de llevadura de cervesa. De ben segur que no tindran paparres, i a més a més, el pelatge el tindrà molt més brillant i fort.

BEATRIZ LAVADO

Remeis recollits en el https://groups.google.com/group/remeis-casolans?hl=es
2009-10.

La patata és excel·lent com a demulcent (protectora) de la pell cremada en CRU... En una ocasió, el meu germà petit quan tenia 2 anyets, es va tirar a sobre del pit aigua bullint (era tremendo!!) i la meva mare, mentre anavem cap a Urgències, li anava posant a sobre la pell les rodanxes de patata crua i fresqueta... això li va salvar la pell!! Fins i tot el metge que el va atendre li va felicitar a ma mare per haver fet això...

MAL D'OÏDA
Si a l'oli d'all li afegim plantaina augmentarem l'efecte antibiòtic natural i antiinflamatori de la barreja. Es posen un parell de fulles trossejades fresques de plantaina a l'oli d'oliva verge, i es deixa macerar unes hores (6-8) abans de posar l'all...
Cal evitar-ho en cas de tenir perforació del timpà!

CARME BOSCH

Remei recollit en https://groups.google.com/group/remeis-casolans?hl=es 2009-10.
MAL DE PEUS
Banys de peus amb infusió de romaní.

Una senyora del Pla de l’Estany m’ha dit dos remeis:
1- Les flors de l’alzina per tallar les diarrees.
2- Oli fet amb els fruits madurs de les Sàrries (arum Italicum) aplicat externament, damunt la panxa, calma el mal de ventre.
Recordeu que és una planta tòxica.




REMEI PER LA MELANGIA
Cal fer 5 interaccions o accions:
1ª CULTIVAR.
Cultivar, si podem a prop nostre, les plantes medicinals i aromàtiques que utilitzem en la nostra vida quotidiana per combatre els petits problemes físics que ens molesten. Una part del nostre hort o de la nostra petita terrassa pot convertir-se en la nostra farmàcia i el nostre especier.
Cuidar voluntàriament un hort, un jardí o simplement els testos d'una finestra, sempre ens farà sentir bé.

2ª OLORAR .
Us recomano posar atenció per percebre la infinitat de variacions olfactives que ens proporciona la Natura, per poder interaccionar o accionar totalment amb ella. Descobrir les diferents sentors, acostumar-nos que no hi ha cap aroma dolenta, sinó diferents components químics que transmeten diferents aromes. La sentor d'una planta és una vivència inexplicable amb paraules, és una experiència sensorial que cal viure-la. Cal olorar les fulles i les flors aromàtiques, prendre temps per inspirar profundament i deixar que l'aroa penetri dins nostre. Percebre les diferents molècules aromàtiques ens ajudarà a reconèixer la planta sempre més.
Cada planta aromàtica té unes característiques olfactives particulars que la diferencien de les altres plantes.
Podem percebre fàcilment amb l'olfacte les diferents varietats de mentes i farigoles que creixen i/o que cultive en el nostre entorn.
Cal experimentar amb les aroes de les plantes per descobrir els beneficis d'aquestes essències totalment naturals. Encara que sigui un estímul molt subtil, jo estic convençuda que olorar les plantes i tocar-les és un acte molt senzill i saludable.
Podem recordar que antigament es feien botons per a les camises amb determinades herbes aromàtiques seques, i es portaven herbes seques dins d'una petita capseta penjada al coll com amulet.
Jo mateixa, sovint tinc una branca de menta o de ruda, dins d'un got d'aigua al costat de l'ordinador. Inhalo la seva aroma mentre treballo. M'ajuda a calmar l'ansietat i sento que dóna claredat a la meva ment. Simplement olorant podem experimentar un canvi emocional i tal vegada també físic.
A la meva darrera exposició “ESSÈNCIES”, que es va fer la primavera passada al Museu d'Història de la ciutat de Girona, i que ara es pot veure a Torroella de Montgrí, es pot veure i escoltar un audiovisual on el senyor Miquel Sánchez Romera, neuròleg i cuiner, explica la influència de les aromes en el món de les emocions, de la memòria afectiva, de l'esfera sexual i de l'alimentació.
“El nas capta les molècules aromàtiques que estan volatilitzades per l'aire. Aquestes, a través del bulb olfactori, es relacionen directament amb el cervell. La influència de les aromes en la salut se centra en l'aspecte afectiu, en les emocions. Una olor ens produeix experiències positives o negatives que influenciaran el nostre comportament donant-nos, per exemple, eufòria o elements de tristesa. Una aroma agradable ens proporciona una actitud positiva que tanmateix ens facilita una millora psíquica.
A l'Aromateràpia és més important la influència de l'aroma en el cervell que la seva acció en el cos, és a dir, la curació farmacològica”. Miquel Sánchez Romera.

3ª MIRAR.
Observar atentament les plantes que créixen al nostre entorn, les que cultivem i les que trobe en el nostre camí.
Observar les herbes que creixen al voltant de les plantes cultivades per decidir si les deixem viure o les eliminem.
Mirar les plantes sovint, observar-les, conèixer els seus colors, les diferents formes de les seves flors.
Fotografiar el que veu la mirada amb la càmera, dibuixar amb el llapis o altres estris.

4ª RECOL.LECTAR
Recol.lectar per curar, decorar i perfumar: assecar i conservar.
Recol.lectar amb sentit comú, el que dóna el bosc o el camp: les herbes medicinals per a fer infusions, les herbes per menjar com a verdures fresques, els fruits per fer melmelades, licors o xarops.
Recol.lectar per l'herbari, per fer rams, per conèixer bé una planta, etc...

5ª TRANSMETRE
Transmetre aquest coneixement, que està a punt de desaparèixer, de la millor manera possible.

DOSIFICACIÓ DEL REMEI:
Fer qualsevol d'aquestes accions, un parell d'hores a la setmana, ens calmarà l'ansietat i ens donarà energia saludable.

UN CONSELL
No vulgueu conèixer totes les herbes en una o dues tardes, us heu de donar temps. La riquesa del món vegetal és inabastable per nosaltres. Necessitariem més d'una vida per conèixer totes les plantes que créixen al nostre entorn.
Les trementinaires, que van lliurar la major part del temps de la seva vida a la recol.lecció i a la comercialització de les herbes medicinals, coneixíen, com a molt, unes trenta o quarante plantes medicinals. Aquest coneixemet de les plantes, les seves aplicacions i el seu esforç i valor com a dones viatgeres, els va permetre guanyar-se la vida amb les herbes.
Moltes gràcies.


MACERACIONS AMB HERBES

XAMPANY DE SAÜC
Ingredients: 3 ramells de flors, 4 l. d'aigua, ½ vas petit de vinagre, ½ kg. de sucre i llimona tallada a rodelles.
Tots aquests ingredients es posen en una garrafa durant 1 setmana. Després es filtren, s'embotellen, es tapen hermèticament i es posen a sol i serena durant 3 dies. El líquid que se n'obté es guarda a la nevera o en un lloc fred.

LICOR DE LES DONES D'AIGUA
Ingredients:
1 litre d'anís
200 gr. de sucre
100 gr. de fulles de tarongina fresca o 75 gr. de tarongina seca de l'any.
50 gr, de fulles de menta fresca o 30 gr. de menta seca
40 gr. de pell fresca de llimona
20 gr. de canyella
1 nou moscada
10 gr. de clau d'olor
10 gr. de llavors de coriandre
10 gr. d'arrel d'angèlica
Deixar macerar al sol i serena un mínim de 40 dies, remenant sovint.
Filtrar i embotellar.

OLI DE COP. Oli d'hipèric, oli vermell
Recepta nº 1: 500 gr. d'oli d'oliva i 25 gr. de flors d'hipèric (Hypericum perforatum)
Es cullen les flors i es trituren en un morter. S'afegeix l'oli d'oliva de molt bona qualitat (o altre oli vegetal). Es barreja i es guarda en un pot de vidre net i esterilitzat. Les flors han de quedar totalment submergides dins l'oli. Millor si el pot és de color ambre.
Es deixa la barreja, sense tapar, en un lloc calent de la casa. Durant 3 o 5 dies, de tant en tant dr li dóna voltes. Passat aquest temps es tapa el pot i es deixa “a sol i serena” (en un lloc assolellat) durant sis setmanes fins que s'ha tornat de color vermell. Passat aquest temps es filtra l'oli i es premsen les flors per guardar l'oli en ampolles petites en un lloc fresc i fosc.
Recepta nº 2: 100 gr. de flors que siguin molt seques, barrejar-les amb 1 l. d'oli d'oliva.
Tapar molt bé l'ampolla i col.locar-la cap per avall a l'exterior de la casa “a sol i serena” durant 40 dues i 40 nits. Remenar suaument l'ampolla tots els dies. Després es premsen les flors, colem l'oli i l'embotellem.

USOS EXTERNS DE L'OLI D'HIPÈRIC O OLI DE COP.
1.Per curar ferides, talls.
2.Per dermatosi, èczemes i cremades.
3.Per picades d'insectes (mosquits, abelles,...)
4.Per dolors musculars, lumbago i neuràlgies.
5.Per refredats (massatge a l'esquena i al pit)
6.Per alleugerir el mal d'orella (untar un tros de cotó fluix d'oli i posar-lo a l'orella)
NO ES POT PRENDRE EL SOL DESPRÉS DE L'APLICACIÓ DE L'OLI DE COP.

ESPERIT DE 5 HERBES
Ingredients: 1 litre d'alcohol de 96º, 5 branques de romaní, 5 branques de farigola, 10 branques de lavanda, 3 branques de ruda, 15 botons d'espernallac, la pell d'una llimona i una pastanaga.
Es posen les plantes tallades a l'interior d'una ampolla i s'omple fins dalt d'alcohol. Es deixa reposar la barreja un mínim de 9 dies a dins de cada o a fora, a sol i serena, i es remou suaument cada dia.
Es pot filtrar o deixar-hi les herbes a dins.

USOS EXTERNS DE L'ESPERIT DE 5 HERBES
S'utilitza, fent fregues, per alleugerir els dolors musculars i de les articulacions.

CRISTINA MARTÍ

Remeis recollits en ocasió de la I TROBADA DE REMEIERS I REMEIERES. Girona, 4 de juny de 2011.

RESTRENYIMENT
Deixarem en remull dues figues seques tota la nit i ens les menjarem al matí en dejú, juntament amb l'aigua. Si això ho fem durant uns quans dies, arribarem a regular el trànsit intestinal.

DIARREA
Diuen que la fibra soluble de la poma és més efectiva quan la poma està bullida. En cas de diarrea, convé menjar pomes bullides. No cal afegir-li sucre ja que cuita la poma augmenta en dolçor.
Bullir arròs amb pastanaga.

MENJAR EQUILIBRAT

Les llegums aporten proteïnes i les bledes aporten minerals i vitamines. D’altra banda es complementen en que les bledes faciliten la digestió de les proteïnes de les llegums evitant així les flatulències.

ANÈMIA

Barrejar el suc de tres taronges i tres pastanagues liquades amb una cullerada de mel i el rovell d’un ou. Beure aquest batut cada dia en dejú.
Liquar remolatxa vermella, poma i pastanaga.

INSOMNI
Prendre per sopar arròs ben caldós bullit amb molta ceba i una mica de farigola.


Remeis recollits en
https://groups.google.com/group/remeis-casolans?hl=es
2009-10

ESMORZAR REVITALITZANT
Per començar el dia no hi ha res millor que un bon esmorzar. En un bol
hi posem:
2 cullerades de muesli variat.
1 cullerada de llevat de cervesa
1 cullerada de gèrmen de blat
1 cullerada de pol.len
1 cullerada de lecitina de soja
1 cullerada de llavors de carabassa (pels homes)
1 iogurt natural.
Tot això acompanyat d'un tè verd o un suc de taronja i teniu energia
suficient per a tot el matí, i molt sa.

COGOMBRE REFRESCANT
Ara a l'estiu tenim un aliat sensacional: el cogombre.
A banda que sigui un aliment refrescant per menjar-lo en cru, el seu
suc ens pot alleugerir la pell recremada del sol; també un parell de
rotllanes en els ulls ens rebaixaran la imflamació, hidratarà la pell
i li aportarà nutrients altament necessaris.

MASCARETA NUTRITIVA
1 cullerada sopera de iogurt natural
1 culleradeta de mel una mica atemperada
Suc de llimona
Barregem el iogurt amb la mel i unes 12 gotes de suc de llimona. Ho
remenem bé i ens ho aplicarem a la cara a excepció del voltant dels
ulls. Deixarem actuar una mitja hora i ho retirarem amb compte amb
l'ajuda d'una infusió suau de camamilla.

AIRE ENRARIT
Perquè la casa no faci olor d'enrarit d'haver estat tancada molts dies, quan marxis de vacances deixa platets amb oli de lavanda en les habitacions. Quan tornis, l'aire serà molt més fresc, i a més hauràs fet fora les arnes que pugin haver entrat.

LA PELL DE LES PATATES
Les patates són una gran font de nutrients -midó, vitamines, minerals, calci,...-. Igual com passa amb les pomes molts d'ells es troben just sota la pell. Per això. és molt millor bullir les patates amb pell i molt poca aigua per així conservar el màxim tot el seu poder mutricional

NETEJA MOBLES
Es tracta d'una fórmula que ve de lluny. Me la va ensenyar un fuster
jubilat ara farà quinze anys.
Agafarem un pot de vidre amb tapa on hi barrejarem a parts iguals oli
de llinosa i vinagre, a més d'un rajolí d'aiguarras pur.
Taparem el pot i el remenarem bé fins que quedi un to homogeni. Amb
aquest preparat netejarem el moble amb llana d'acer fina, que no
ralli. Un cop ben fregat, l'aixugarem bé amb un drap (samarreta vella,
que no deixa anar pelussa).
Aquest preparat és ideal per netejar els vernissos bruts de greix i
ditades dels mobles. No s'emporta el vernís i, a més nutreix la fusta.
Ah! i dissimula temporalment totes les ratllades.

MOURE MOBLES
Una manera molt pràctica i senzilla per poder moure un moble pesant fàcilment és posar-hi a cada pota una rotllana gruixuda de patata crua.

DEPURATIU
L'aigua de bullir les carxofes no la llenceu. Aquest brou és un excel.lent depuratiu. Un cop fred és bo prendre'l al llarg del dia.

CREMADES SOLARS
El sol cada vegada crema més. Si hem patit una cremada solar podem recorrer diversos remeis que ens la poden alleugerir: Cataplasma de pastanaga bullida barrejada amb suc de taronja. Oli de calèndula. Cataplasma de patata bullida barrejada amb vinagre i llimona.

AFTER SUN
Agafem la polpa de l'aloe vera (només la part transparent) i la
triturem al morter o amb el minipimer (amb compte que així fa molta
escuma). La posarem en un pot de vidre àmbar i li afegirem oli, que
pot ser d'oliva sol o oli d'hipèric o de calèndula (o la barreja dels
dos).
D'una banda l'oli fa de conservant de l'aloe i per l'altre, ben
barrejat és un excel.lent after sun per després del sol.
L'haureu de guardar a la nevera i dura més o menys 1 mes.

PREVENTIU
Cap el segle XIX, els homes per prevenir problemes de pròstata, portaven sempre una castanya d'Indies a la butxaca. Es va fer tan popular aquest remei que fins i tot els joiers fabricaven en plata petites capsetes reixades per portar-la.

DOLOR
La sra. Eulàlia del Papiol m'ha passat el següent remei pel dolor: Macerar en alcohol de 96º ruda i brots de pi tendres durant 9 dies a sol i serena.

PEUS CANSATS
Quan has estat caminant tot el dia i arribes a casa amb els peus adolorits, el millor és posar a bullir aigua amb una bona cullerada de gingebre en pols durant uns minuts. Després aboques aquesta aigua en una palangana, afegint-hi un xic d'aigua freda i força sal. Un bon bany de peus en aquesta aigua i tornes a estar nou.

DOLOR D'OÏDA
Quan comencis a notar que l'oïda et fa punxades de dolor, el millor
que va és agafar un all, tallar-lo ben petit i passar-lo per la paella
amb oli d'oliva a foc molt baix, que no arribi a fregir-se, durant 1
minutet. Cola aquest oli i quan estigui tebi però que no cremi te'n
tires dues gotes a dins l'oïda i la tapes amb un cotó, dos cops al
dia. Amb dos dies de fer-ho el dolor se'n va.

DIARREES
Un bon remei per aturar les diarrees és el kuzú.
El kuzú és un midó d'orígen vegetal. En desfem una culleradeta en
aigua freda i la poses a coure al foc. Sense deixar de remenar veurem
que de seguida s'espasseix i es torna transparent. El treiem del foc i
li afegim una punteta de puré d'Umeboshi (prunes japoneses).
A casa sempre ens ha funcionat.
(Ho venen en dietètiques i botigues d'alimentació ecològica)

ESTATS NERVIOSOS

INSOMNI
Prendre per sopar arròs ben caldós bullit amb molta ceba i una mica de farigola.
Remeiera: Cristina Martí

ANÈMIA, ESTATS DE CARÈNCIES,...

REVITALITZANT
S´agafen cloves d´ou ben netes i es cobreixen de suc de llimona. Quan les cloves han quedat ben desfetes s´hi afegeix most i sucre i es deixa quaranta dies a sol i serena. Surt un xarop que reforça i dóna ànims.
Un altre. S´agafa vi i una cullarada de nous tendres ben aixafades. Es deixa nou dia a sol i serena i ja es pot prendre.
Remeiera: Remei Ribas -Àvia Remei-

Per començar el dia no hi ha res millor que un bon esmorzar. En un bol
hi posem:
2 cullerades de muesli variat.
1 cullerada de llevat de cervesa
1 cullerada de gèrmen de blat
1 cullerada de pol.len
1 cullerada de lecitina de soja
1 cullerada de llavors de carabassa (pels homes)
1 iogurt natural.
Tot això acompanyat d'un tè verd o un suc de taronja i teniu energia
suficient per a tot el matí, i molt sa.
Remeiera: Cristina Martí

ANÈMIA
Barrejar el suc de tres taronges i tres pastanagues liqüades amb una cullerada de mel i el rovell d’un ou. Beure aquest batut cada dia en dejú.
Liqüar remolatxa vermella, poma i pastanaga.
Remeiera: Cristina Martí

VETERINÀRIA

LLEVADURA DE CERVESA
A tots els que teniu mascotes, aconsello que en el seu pinso cada dia hi poseu una cullerada de llevadura de cervesa. De ben segur que no tindran paparres, i a més a més, el pelatge el tindrà molt més brillant i fort.
Remeiera: Assumpció Rocha.


CATAPLASMA DE MARXÍVOL EN VETERINÀRIA

El marxívol, helleborus foetidus, de la família de les ranunculàcies, és una planta herbàcia perenne, glabra, fètida, de 20-80 cm. d'alçària, de fulles palmatipartides, coriàcies, de flors verdoses i de fruits fol.liculars. Creix en boscos, barrancs, etc... a la muntanya mitjana.
Conté principis actius cardiotònics i saponines, però no és recomanable pendre-la per a ús intern, ja que aquestes substàncies són molt tòxiques ingerides en excés. Utilitzat externament serveix per curar dolors reumàtics ja que produeix vermellor a la pell (és rubefaent). També té acció vulnerària (cura úlceres i ferides) per les seves propietats astringents i antisèptiques.

ÚS VETERINARI
S'ha utilitzat sobretot per ramaders i traginers, per curar ferides infectades, forúncols, úlceres, etc... a les potes, peus del bestiar equí, boví, cabrum, etc...

MATERIAL
Marxívol, tota la part aèria.
Opcionalment farigola, la part aèria florida.
Sofre en pols (flor de sofre)
Oli
Aigua (aproximadament 200 ml.)

PREPARACIÓ
Fer bullir en l'aigua el marxívol (i la farigola) fins que el líquid es redueixi a la meitat. Treure les herbes. Remenar-ho i afegir el sofre (2/3 parts del líquid). Posar-hi oli, també remenant, fins que quedi pastós.

UTILITZACIÓ
Posar el preparat entre dues gasses. Col.locar la cataplasma sobre la ferida.
Envenar acuradament fins que quedi més i menys hermètic.
Canviar cada dia o quan faci falta.
Remeiera: Josefina Valoix. Girona.

PELL

COGOMBRE REFRESCANT
Ara a l'estiu tenim un aliat sensacional: el cogombre.
A banda que sigui un aliment refrescant per menjar-lo en cru, el seu
suc ens pot alleugerir la pell recremada del sol; també un parell de
rotllanes en els ulls ens rebaixaran la imflamació, hidratarà la pell
i li aportarà nutrients altament necessaris.
Remeiera: Cristina Martí

MASCARETA NUTRITIVA
1 cullerada sopera de iogurt natural
1 culleradeta de mel una mica atemperada
Suc de llimona

Barregem el iogurt amb la mel i unes 12 gotes de suc de llimona. Ho
remenem bé i ens ho aplicarem a la cara a excepció del voltant dels
ulls. Deixarem actuar una mitja hora i ho retirarem amb compte amb
l'ajuda d'una infusió suau de camamilla.
Remeiera: Cristina Martí






VIURE SA A CASA

AIRE ENRARIT
Perquè la casa no faci olor d'enrarit d'haver estat tancada molts dies, quan marxis de vacances deixa platets amb oli de lavanda en les habitacions. Quan tornis, l'aire serà molt més fresc, i a més hauràs fet fora les arnes que pugin haver entrat.
Remeiera: Cristina Martí

ALIMENTACIÓ I CUINA

LA PELL DE LES PATATES
Les patates són una gran font de nutrients -midó, vitamines, minerals, calci,...-. Igual com passa amb les pomes molts d'ells es troben just sota la pell. Per això. és molt millor bullir les patates amb pell i molt poca aigua per així conservar el màxim tot el seu poder mutricional
Remeiera: Cristina Martí

MENJAR EQUILIBRAT
Les llegums aporten proteïnes i les bledes aporten minerals i vitamines. D’altra banda es complementen en que les bledes faciliten la digestió de les proteïnes de les llegums evitant així les flatulències.
Remeiera: Cristina Martí



FUSTA

NETEJA MOBLES
Es tracta d'una fórmula que ve de lluny. Me la va ensenyar un fuster
jubilat ara farà quinze anys.
Agafarem un pot de vidre amb tapa on hi barrejarem a parts iguals oli
de llinosa i vinagre, a més d'un rajolí d'aiguarras pur.
Taparem el pot i el remenarem bé fins que quedi un to homogeni. Amb
aquest preparat netejarem el moble amb llana d'acer fina, que no
ralli. Un cop ben fregat, l'aixugarem bé amb un drap (samarreta vella,
que no deixa anar pelussa).
Aquest preparat és ideal per netejar els vernissos bruts de greix i
ditades dels mobles. No s'emporta el vernís i, a més nutreix la fusta.
Ah! i dissimula temporalment totes les ratllades.
Remeiera: Cristina Martí

MOURE MOBLES
Una manera molt pràctica i senzilla per poder moure un moble pesant fàcilment és posar-hi a cada pota una rotllana gruixuda de patata crua.
Remeiera: Cristina Martí

FETGE

DEPURATIU
L'aigua de bullir les carxofes no la llenceu. Aquest brou és un excel.lent depuratiu. Un cop fred és bo prendre'l al llarg del dia.
Remeiera: Cristina Martí

PELL

CREMADES SOLARS
El sol cada vegada crema més. Si hem patit una cremada solar podem recorrer diversos remeis que ens la poden alleugerir: Cataplasma de pastanaga bullida barrejada amb suc de taronja. Oli de calèndula. Cataplasma de patata bullida barrejada amb vinagre i llimona.
Remeiera: Cristina Martí

La patata és excel·lent com a demulcent (protectora)
de la pell cremada en CRU... En una ocasió, el meu germà petit quan
tenia 2 anyets, es va tirar a sobre del pit aigua bullint (era tremendo!!) i la meva mare, mentre anavem cap a Urgències, li anava posant a sobre la pell les rodanxes de patata crua i fresqueta... això li va salvar la pell!! Fins i tot el metge que el va atendre li va felicitar a ma mare per haver fet això...
Remeiera: Beatriz Lavado

AFTER SUN
Agafem la polpa de l'aloe vera (només la part transparent) i la
triturem al morter o amb el minipimer (amb compte que així fa molta
escuma). La posarem en un pot de vidre àmbar i li afegirem oli, que
pot ser d'oliva sol o oli d'hipèric o de calèndula (o la barreja dels
dos).
D'una banda l'oli fa de conservant de l'aloe i per l'altre, ben
barrejat és un excel.lent after sun per després del sol.
L'haureu de guardar a la nevera i dura més o menys 1 mes.
Remeiera: Cristina Martí

Si t'has clavat una iuxa, una espina o bé t'has punxat i et queda el dit adolorit o surt un voltadits.
Amb una mica de caliu ben encès s'hi ha de posar unes quantes gotes d'oli. Començarà a sortir fum perfum i aleshores hi posem la part afectada. Calma el dolor i evita que es podreixi el dit en cas d'un voltadits.
Remeiera: Maria Costa

PER CURAR PELATS, TALLS I COPS
Es prepara una ampolla d'esperit de vi amb fèl de porc (mascle) i es deixa 9 dies a sol i serena.
Remeiera: Maria Costa

PRÒSTATA

PREVENTIU
Cap el segle XIX, els homes per prevenir problemes de pròstata, portaven sempre una castanya d'Indies a la butxaca. Es va fer tan popular aquest remei que fins i tot els joiers fabricaven en plata petites capsetes reixades per portar-la.
Remeiera: Cristina Martí

DOLOR, ARTICULACIONS,...

DOLOR
La sra. Eulàlia del Papiol m'ha passat el següent remei pel dolor: Macerar en alcohol de 96º ruda i brots de pi tendres durant 9 dies a sol i serena.
Remeiera: Cristina Martí

ON HI HA DOLOR
Al lloc on hi ha dolor, mullar el dit índex amb saliva de l'endejú i fer 9 creus al cim. Repetir l'operació cada matí i a cada lloc.
Remeier: Xavier Rey

DOLORS CORPORALS, ARTICULARS, ARTRITIS I ALTRES
Les compreses serveixen per molts dolors corporals, articulars, artritis i altres aplicacions que vaig anar aprenent i experimentant (bronquitis, refredats...) Un dels primers tractaments que va ser per una tortícolis molt aguda i els resultats varen ser bons. Vaig anar-ho estenent a altres dolors corporals. Aquest remei tan senzill i curatiu m'agrada compartir-lo, és a l'abast de tothom, cadascú de vosaltres ho pot fer.
Posem a bullir 1 litre d'aigua. Quan és a punt d'arrencar el bull tancarem el foc, tirarem el gingebre (un got ras per litre), ho taparem i deixarem que reposi cinc minuts. Seguidament ho colarem, i ja és a punt per fer-lo servir. Ens posarem uns guants i agafarem una “tovalloleta”, la submergirem dins l'aigua tan calenta com poguem i l'esxcorrerem. Tot seguit l'aplicarem sobre la zona afecctada (mentres, cal mantenir l'aigua ben calenta). Quan sentiu que la compresa es refreda una mica, la tornarem a submergir, escòrrer de nou i aplicar-la.
Cal repetir aquest procés fins que veiem que la zona enrogeix. Això ens donarà la pauta per saber el nombre de compreses que caldrà aplicar (poden ser tres, quatre o més). Ho podem aplicar a tot el cos: colze, genoll, lumbar, cervicals, etc..
Remeiera: Ramona Estarriol

El gingebre fresc ratllat serveix per un altre tipus de dolor, aquell que podem localitzar en un punt concret.
Un cop ratllat el posarem sobre una gassa i l'aplicarem directament a la pell, sobre el punt de dolor. Aquestes gasses les podeu trobar a la farmàcia (són quadrades envoltades d'un teixit adherent). Abans de l'aplicació, netegeu la pell amb alcohol. Aquesta compresa pot deixar-se 24 hores.
Cal tenir cura, vigilar si hi ha algun problema de pell, irritacions,...

BANYS DE GINGEBRE
Una altra manera d'utilitzar el gingebre fresc és preparar un bany. Us recomano que ho proveu, és molt agradable i curatiu. És indicat per tots els dolors corporals, caigudes, contusions, cops, torçades, etc...
Ratllarem el gingebre fins omplir un bol. Després el ficarem dins una bossa de malla i la posarem sota el raig de l'aixeta amb l'aigua molt calenta, mig omplint la banyera. Deixarem que reposi 5 minuts i després l'acabarem d'omplir, fins trobar la temperatura, tan calenta com podeu resistir-la.
Dins la banyera cal restar-hi 10 minuts, sense perdre l'escalfor, per això tindrem a disposició un recipient d'aigua molt calenta per anar afegint. Per aprofitar totes les seves propietats no cal esbandir-se, només eixugar-nos una mica i abrigar-nos bé per mantenir l'escalfor que genera el gingebre.
Després del bany és recomanable reposar una estona; per això s'aconsella fer-ho abans d'anar a dormir. És molt fàcil de fer però cal fer-ho. Els remeis naturals tenen això, no són una píndola que traguis, és quelcom que tú t'has d'implicar, crec que per això són bons i curen, et fas responsable del teu dolor i vols ajudar-te.
Remeiera: Ramona Estarriol

MAL DE CAP, MIGRANYES,...

MIGRANYA
Les infusions de matricària preses diariament durant una bona temporada.
Remeiera: Carme Bosch.

s veritat, la matricària (Chrysanthemum parthenium) va molt bé... i
seria genial conèixer l'origen de les migranyes:
- estrés o tensió.
- falta d'aigua.
- falta de descans (dormir poc).
- carència de magnesi.
- problemes hepato-biliars (en aquest cas, el card de Maria (Silybum
marianum) i la marialluïsa ajuden molt).
Jo faria una tisana:
30% card marià, llavors
20% marialluïsa, fulla i inflorescències
50% matricària, inflorescències Primer, bullir les llavors del card, a foc lent, tapat i durant 10 minuts. Després, tancar el foc i afegir-hi les altres plantes, deixant infusar, tapat, durant 7 minuts més. Colem i prendrem 3 cops al dia, durant 7 setmanes. A més, es pot aplicar un oli descongestionant i calmant a la zona del front i pols (sienes): 2 gotetes d'oli essencial de lavanda i 1 de menta, diluits a una culleradeta petita d'oli d'ametlles.
Remeiera: Beatriz Lavado

MAL DE CAP
Perfums de flor de saüc. Damunt una brasa ben encesa hi aboquem flor de saüc i perfumem un mocador o drap gros que ens emboliquem el cap o posar damunt del front.
Remeiera: Maria Costa

PEUS

PEUS CANSATS
Quan has estat caminant tot el dia i arribes a casa amb els peus adolorits, el millor és posar a bullir aigua amb una bona cullerada de gingebre en pols durant uns minuts. Després aboques aquesta aigua en una palangana, afegint-hi un xic d'aigua freda i força sal. Un bon bany de peus en aquesta aigua i tornes a estar nou.
Remeiera: Cristina Martí

ULLS DE POLL
S´agafa una tomata i es posa damunt l´ull de poll, aguantada amb una tireta.
Remeiera: Remei Ribas -Àvia Remei-

Banys de peus amb infusió de romaní.
Remeiera: Carme Bosch

REFRANYS POPULARS SOBRE LES HERBES REMEIERES

S'ha mort?... i tenia sàlvia a l'hort?
L'orenga tots els mals trenca.
Si et fa mal el païdor, el fonoll és el millor.
L'esperit de romaní, el dolor fa fugir.
L'aigua de farigola tot ho consola.
Per la gola: farigola.
No hi ha medecina més bona que ceba, all i llimona.
Les herbes de Sant Joan tenen virtut tot l'any.
Amb farigola, malves, i grans de rosari, es planta un ric herbolari.
Cada herba té la seva virtut.
La ruda, herba d'aventura.
Menta olorada, noia casada.
La Ceba: al matí or, al migdia plata, i al vespre mata. 
Al matí una ceba, al migdia una poma, i al vespre un all, i envia el metge al carall. 
Les olives: la primera és or, la segona plata, la tercera mata. 

QUEIXALS

PEL MAL DE QUEIXAL
Càpsola de cascall, arrel de malví i plantatge.
Es fa una infusió i quan és tebi es va glopejant.
Calma el dolor, és relaxant.
Remeiera: Maria Culubert

OÏDA

OÏDA
PEL MAL D'ORELLA
Oli de ruda macerat 40 dies a sol i serena i un gra d'all.
Es posa l'all en una pala o estri per anar al foc i quan és calent s'hi afegeix oli de ruda; ben calentet es posa a l'orella. Calma el dolor i es pot anar repetint diverses vegades al dia.
Remeiera: Maria Culubert

Quan comencis a notar que l'oïda et fa punxades de dolor, el millor
que va és agafar un all, tallar-lo ben petit i passar-lo per la paella
amb oli d'oliva a foc molt baix, que no arribi a fregir-se, durant 1
minutet. Cola aquest oli i quan estigui tebi però que no cremi te'n
tires dues gotes a dins l'oïda i la tapes amb un cotó, dos cops al
dia. Amb dos dies de fer-ho el dolor se'n va.
Remeiera: Cristina Martí

Si, a més, li afegim plantaina augmentarem l'efecte antibiòtic natural
i antiinflamatori de la barreja. Es posen un parell de fulles trossejades fresques de plantaina a l'oli d'oliva verge, i es deixa macerar unes hores (6-8) abans de posar l'all...
Cal evitar-ho en cas de tenir perforació del timpà!
Remeiera: Beatriz Lavado

APARELL DIGESTIU

PROBLEMES DIGESTIUS
ACIDESSA D'ESTÓMAC I IRRITACIÓ.
Farem infusió de dos o tres flors de timó per tassa (aquesta planta és coneguda amb diferents noms, depenent de la comarca: tomanyí, cap d'ase, timus, lavanda, etc...)
Remeier: Paulí Boada

LICOR DE BEATAMARIA
1 litre d'aiguardent (a se possible de Prat de Comte)
9 ginebrons (de Ginebre, no de Cada)
1 brot de gitam
1 brot de menta piperita
3 cm. de canyella en branca
5 cm. de rizoma de beatamaria
5 flors de camamilla
Macerar a sol i serena en ampolla de vidre transparent ben tapada i posada cap per avall durant ni més ni menys que 9 dies. Es cola i s'endolceix a gust de qui l'ha preparat. Fa que sentin bé les menjades copioses i cura el mal de panxa... també dóna satisfacció al paladar.
Remeier: Josep Vilanova

DIARREES
Un bon remei per aturar les diarrees és el kuzú.
El kuzú és un midó d'orígen vegetal. En desfem una culleradeta en
aigua freda i la poses a coure al foc. Sense deixar de remenar veurem
que de seguida s'espasseix i es torna transparent. El treiem del foc i
li afegim una punteta de puré d'Umeboshi (prunes japoneses).
A casa sempre ens ha funcionat.
(Ho venen en dietètiques i botigues d'alimentació ecològica)
Remeiera: Cristina Martí

Diuen que la fibra soluble de la poma és més efectiva quan la poma està bullida. En cas de diarrea, convé menjar pomes bullides. No cal afegir-li sucre ja que cuita la poma augmenta en dolçor.
Bullir arròs amb pastanaga.Remeiera: Cristina Martí

una senyora del Pla de l’Estany m’ha dit dos remeis:

1- Les flors de l’alzina per tallar les diarrees.

2- Oli fet amb els fruits madurs de les Sàrries (arum Italicum) aplicat externament, damunt la panxa, calma el mal de ventre.
Recordeu que és una planta tòxica.
Remeiera: Carme Bosch.

RESTRENYIMENT
Deixarem en remull dues figues seques tota la nit i ens les menjarem al matí en dejú, juntament amb l'aigua. Si això ho fem durant uns quans dies, arribarem a regular el trànsit intestinal.
Remeiera: Cristina Martí

MENSTRUACIÓ

BOSSA DE PASTOR.
Molt eficaç per regular les menstruacions doloroses de les senyores. Una setmana abans de l'inici del periode, es pendran tres tasses d'infusió al dia, després de cada àpat. Si cal es repetirà al següent periode.
Remeier: Paulí Boada

JARDINERIA I HORTA

FERMENTAT DE CONSOLDA
per les plantes del jardí i de l'hort. Les enforteix.
Per fer el fermentat: les fulles de consolda les posem dins d'un cubell de plàstic, les cobrim d'aigua i ho anem remenant cada dia una estoneta. Quan fa escuma, és que fermenta. Una vegada deixa de fer-ne es cola i es guarda en garrafes en un lloc fresc. S'aplica al 10% per pulveritzar i al 20% per regar.
Remeiera: Maria Culubert

AFECCIONS RESPIRATÒRIES

PLANTATGE (llantén menor).
Antihemorràgic, cicatritzant i desinfectant.
Pel mal de coll o irritació de gola, agafarem una fulla i l'anirem mastegant com si fos un xiclet; deixarem que la saliva resultant es vagi escampant per tota la cavitat bucal baixi gola avall. Cal repetir-ho tres o quatre vegades al dia, i continuar fins que desaparegui la molèstia.
Remeier: Paulí Boada

COSTIPATS AMB TOS.
Decocció de regalèssia i una o dues boles de flor d'eucaliptus. Ho deixarem bullir una estona, per tal que redueixi, per infusió i hi afegirem: unes fulles de plantatge, unes fulles de sàlvia, fulles d'espígol, un brot de farigola i un de romaní, si és possible planta fresca.
Remeier: Paulí Boada

ANGINES
Per les angines és eficaç preparar (si hi ha possibilitat) amb un tros de roba, si és possible de cotó, hi posarem unes cullerades de cendra de la llar de foc o de l'estufa, que sigui ben calenta. Hi tirarem un bon raig de vinagre. Ho embolicarem i ho posarem el més calent possible al voltant del coll, quan ens posem al llit.
Remeier: Paulí Boada

PEL MAL DE COLL
Cendra, a poder ser d'alzina o d'olivera (conserva més estona l'escalfor).
Es posa cendra molt calenta en un mocador, s'enrotlla i es lliga al coll.
Remeiera: Maria Culubert

REFREDATS
Prendre una infusió de baies de pi (flors) 2 o 3 grs. per tassa i un tros de 4-5 cm. D'arrel de regalèssia. Afegir el suc d'una llimona i endolcir amb mel.
Prendre molt calenta una tassa al matí i una altra a l'anar a dormir.
Remeier: Josep Vilanova

TOS SECA (Ardent de nens i avis)
Infusió de pètals secs de roselles triturades, una culleradeta de les de postre. Colar i prendre 2 tasses al dia. A més, facilita el son.
Remeier: Josep Vilanova

UNA ALTRA PER A LA TOS
Buidar per la part de les fulles un nap pla blanc, posar en el forat 2 culleradetes de sucre integral, deixar reposar unes 8 o 10 h. i prendre el xarop que forma el suc del nap i el succre. (Els naps que siguin frescos en cas contrari perden el suc).
Remeier: Josep Vilanova

JARABE DE PROPÓLEO
Preparación:
Tintura de propóleo al 30% en etanol de 95º.
Infusión de tomillo, romero, recién hecha. Preferentemente de romero, tomillo, eucalipto -más importante que sea fresca, no calentada.
Guardar en la nevera y en la oscuridad.

PROPORCIONES por volúmenes (total 15 partes)
2 partes tintura de propóleo del 30%
5 partes de infusión de tomillo
8 partes de miel

PROPORCIONES para 60 ml.
8 ml. tintura de propóleo del 30%
20 ml. de infusión de tomillo
32 ml. de miel

PROPORCIONES para 100 ml.
15 ml. tintura de propóleo del 30%
30 ml. de infusión de tomillo
55 ml. de miel

PROPORCIONES con tintura del 15%
4 parts de tintura de propóleo del 30%
4 parts de infusión de tomillo
8 parts de miel

DOSIFICACIÓN: 2 cucharadas / dia. Mañana y tarde.
Remeier: Florencio de la Torre

PEL MAL DE COLL
Es prepara segí de gallina i es comfita amb sucre. Es fa servir per untar el coll.
Remeiera: Maria Costa

SINUSITIS
Les compreses estan molt indicades per la sinusitis (veure Remeis de Ramona Estarriol), a cops tan dolorosa. La preparació és la mateixa, només cal tenir en compte escórrer bé la tovalloleta a l'aplicar-la sobre el front, tenint cura que no entri en contacte amb els ulls, aplicant-la tantes vegades fins que la zona enrogeixi.
Remeiera: Ramona Estarriol

FERIDES, CONTUSIONS, ESGUINÇOS,...

PLANTATGE (llantén menor).
Antihemorràgic, cicatritzant i desinfectant.
Per aplicar-lo a ferides, cal aixafar-lo o mastegar-lo bé i convertir-lo en pasta, la qual aplicarem damunt de la ferida.
Remeier: Paulí Boada

UNGÜENT DE CONSOLDA
per problema de tendons, ferides, ossos trencats, ensguinços,... és regeneradora cel.lular.
L'ungüent es fa macerant l'arrel de consolda amb oli d'oliva a sol i serena 40 dies. Després de colar-ho s'hi afegeix la cera i s'escalfa al many maria per desfer-la.
Remeiera: Maria Culubert

ESGUINÇOS I COPS
En un flascó amb 100 cc.d'alcohol hi posarem a macerar àrnica i boixac durant uns 15 dies. Passat aquest temps, ho filtrarem i l'embotellarem en vidre fosc. Aquest alcohol serveix per quan ens donem un cop o tenim un esginç. Mai l'aplicarem damunt d'una ferida oberta.
Remeiera: Cristina Martí

JOSEP VILANOVA

Recull de remeis en ocasió de la I TROBADA DE REMEIERS I REMEIERES. Girona, 4 de juny de 2011.

REFREDATS
Prendre una infusió de baies de pi (flors) 2 o 3 grs. per tassa i un tros de 4-5 cm. D'arrel de regalèssia. Afegir el suc d'una llimona i endolcir amb mel.
Prendre molt calenta una tassa al matí i una altra a l'anar a dormir.

TOS SECA (Ardent de nens i avis)
Infusió de pètals secs de roselles triturades, una culleradeta de les de postre. Colar i prendre 2 tasses al dia. A més, facilita el son.

UNA ALTRA PER A LA TOS
Buidar per la part de les fulles un nap pla blanc, posar en el forat 2 culleradetes de sucre integral, deixar reposar unes 8 o 10 h. i prendre el xarop que forma el suc del nap i el succre. (Els naps que siguin frescos en cas contrari perden el suc).

OLI DE COP
En un pot de vidre que pugui tancar hermèticament, es van posant sumitats florides de l'HERBA DE SANT JOAN (hipèric). S'apreten ben apretades fins que no càpiguen més, i s'omple el pot amb oli d'oliva verge. Es tapa i es macera a sol i serena durant 2 cicles complerts de la lluna (56 dies), passats els quals es ola i es guarda en envasos ben tanats. Millora el dolor produït per cops, cremades i petites ferides, també millora els dolors articulars.

LICOR DE BEATAMARIA
1 litre d'aiguardent (a se possible de Prat de Comte)
9 ginebrons (de Ginebre, no de Cada)
1 brot de gitam
1 brot de menta piperita
3 cm. de canyella en branca
5 cm. de rizoma de beatamaria
5 flors de camamilla
Macerar a sol i serena en ampolla de vidre transparent ben tapada i posada cap per avall durant ni més ni menys que 9 dies. Es cola i s'endolceix a gust de qui l'ha preparat. Fa que sentin bé les menjades copioses i cura el mal de panxa... també dóna satisfacció al paladar.

MARIA CULUBERT

Remeis recollits en ocasió de la I TROBADA DE REMEIERS I REMEIERES. Girona, 4 de juny de 2011.

PEL MAL D'ORELLA
Oli de ruda macerat 40 dies a sol i serena i un gra d'all.
Es posa l'all en una pala o estri per anar al foc i quan és calent s'hi afegeix oli de ruda; ben calentet es posa a l'orella. Calma el dolor i es pot anar repetint diverses vegades al dia.

PEL MAL DE QUEIXAL
Càpsola de cascall, arrel de malví i plantatge.
Es fa una infusió i quan és tebi es va glopejant.
Calma el dolor, és relaxant.

PEL MAL DE COLL
Cendra, a poder ser d'alzina o d'olivera (conserva més estona l'escalfor).
Es posa cendra molt calenta en un mocador, s'enrotlla i es lliga al coll.

UNGÜENT DE CONSOLDA
per problema de tendons, ferides, ossos trencats, ensguinços,... és regeneradora cel.lular.
L'ungüent es fa macerant l'arrel de consolda amb oli d'oliva a sol i serena 40 dies. Després de colar-ho s'hi afegeix la cera i s'escalfa al many maria per desfer-la.

FERMENTAT DE CONSOLDA
per les plantes del jardí i de l'hort. Les enforteix.
Per fer el fermentat: les fulles de consolda les posem dins d'un cubell de plàstic, les cobrim d'aigua i ho anem remenant cada dia una estoneta. Quan fa escuma, és que fermenta. Una vegada deixa de fer-ne es cola i es guarda en garrafes en un lloc fresc. S'aplica al 10% per pulveritzar i al 20% per regar.

PAULÍ BOADA i SALA

Remeis recollits en ocasió de la I TROBADA DE REMEIERS/ERES, Girona, 4 de juny de 2011.

PLANTATGE (llantén menor).
Antihemorràgic, cicatritzant i desinfectant.
Per aplicar-lo a ferides, cal aixafar-lo o mastegar-lo bé i convertir-lo en pasta, la qual aplicarem damunt de la ferida.
Pel mal de coll o irritació de gola, agafarem una fulla i l'anirem mastegant com si fos un xiclet; deixarem que la saliva resultant es vagi escampant per tota la cavitat bucal baixi gola avall. Cal repetir-ho tres o quatre vegades al dia, i continuar fins que desaparegui la molèstia.

BOSSA DE PASTOR.
Molt eficaç per regular les menstruacions doloroses de les senyores. Una setmana abans de l'inici del periode, es pendran tres tasses d'infusió al dia, després de cada àpat. Si cal es repetirà al següent periode.

COSTIPATS AMB TOS.
Decocció de regalèssia i una o dues boles de flor d'eucaliptus. Ho deixarem bullir una estona, per tal que redueixi, per infusió i hi afegirem: unes fulles de plantatge, unes fulles de sàlvia, fulles d'espígol, un brot de farigola i un de romaní, si és possible planta fresca.

ACIDESSA D'ESTÓMAC I IRRITACIÓ.
Farem infusió de dos o tres flors de timó per tassa (aquesta planta és coneguda amb diferents noms, depenent de la comarca: tomanyí, cap d'ase, timus, lavanda, etc...)

ANGINES
Per les angines és eficaç preparar (si hi ha possibilitat) amb un tros de roba, si és possible de cotó, hi posarem unes cullerades de cendra de la llar de foc o de l'estufa, que sigui ben calenta. Hi tirarem un bon raig de vinagre. Ho embolicarem i ho posarem el més calent possible al voltant del coll, quan ens posem al llit.