Per ús veterinarI, s'ha utilitzat sobretot per ramaders i traginers, per curar ferides infectades, forúncols, úlceres, etc... a les potes, peus del bestiar equí, boví, cabrum, etc...
El marxívol, helleborus foetidus, de la família de les ranunculàcies, és una planta herbàcia perenne, glabra, fètida, de 20-80 cm. d'alçària, de fulles palmatipartides, coriàcies, de flors verdoses i de fruits fol·liculars. Creix en boscos, barrancs, etc... a la muntanya mitjana.
Conté principis actius cardiotònics i saponines, però no és recomanable pendre-la per a ús intern, ja que aquestes substàncies són molt tòxiques ingerides en excés.
Utilitzat externament serveix per curar dolors reumàtics ja que produeix vermellor a la pell (és rubefaent).
També té acció vulnerària (cura úlceres i ferides) per les seves propietats astringents i antisèptiques.
Ingredients:
Marxívol, tota la part aèria
Opcionalment farigola, la part aèria florida
Oli
Sofre en pols (flor de sofre)
Aigua (aproximadament 200 ml)
Preparació:
Fer bullir en l'aigua el marxívol (i la farigola) fins que el líquid es redueixi a la meitat.
Treure les herbes.
Remenar-ho i afegir el sofre (2/3 parts del líquid).
Posar-hi oli, també remenant, fins que quedi pastós.
Utilització:
Posar el preparat entre dues gasses.
Col·locar la cataplasma sobre la ferida.
Envenar acuradament fins que quedi més i menys hermètic.
Canviar cada dia o quan faci falta.
Josefina Valoix
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada