La castanya él fruit del castanyer (Castanea sativa Mill), del gaztañondo en basc, del castanheiro en gallec i del chestnut en anglès, pertany a la família de les fagàcies (faig i roure) que es caracteritzen per presentar gran quantitat de tanins.

És l’arbre de l’esperança, dels canvis evolutius i dels nous horitzons davant les dificultats de la vida. És originària de Turquia i s’ha estès al llarg del temps a tot Europa, l’Àfrica, Amèrica i Àsia. El seu nom prové de la ciutat romana Kastana.

El metge alemany W. Heupke deia que «les castanyes són els petits pans que ens proporciona la natura». En la seva composició trobem proteïnes(2,42%), greixos (2,26%), absència de colesterol, hidrats de carbó (37,4%), sacarosa, glucosa, midó, fibra (8,1%), pectina, aigua (50-16%), sals minerals (potassi, calci, magnesi, fòsfor, sodi, ferro, zinc), vitamines (A, B, C i E), matèria tànica (9%), àcid castanotànic (16%), gàl•lic, el•làgic, bioflavonoides, quercetina, resina i saponòsids.

Les castanyes tenen un efecte estimulant sobre el creixement en general i dels ossos en particular així com sobre la producció de llet materna. Són bones per preservar la memòria, per disminuir la sensació de depressió, per millorar la insuficiència venosa en cas de morenes o flebitis, per alleugerir el dolor reumàtic, per eliminar l’àcid úric i per donar energia en situacions de cansament físic i o mental. Hi ha una dita que diu: «Les castanyes en decocció, a la tardor i a l’hivern, espanten la depressió».

L’escorça i les fulles de l’arbre actuen com a astringent en les diarrees, en les inflamacions de la boca i en les inflamacions de pròstata. La castanya serà més fàcil de digerir si fem una decocció a foc lent durant 30 o 60 minuts, juntament amb comí, fonoll o farigola. La castanya tant crua com torrada pot ser indigesta, pot generar ventositats (pets), mal de cap i/o restrenyiment. Cal mastegar-la molt bé.