Ratafia

Té propietats digestives. També s’utilitza com a refrescant, si es posen unes gotes de ratafia en un got d’aigua fresca. Va molt bé per fer passar la calor.

Ingredients:

• Nous verdes (1 nou per litre) (Juglans regia)

• Anís

Relació d'herbes

• Farigola (Thymus vulgaris)

• Camamilla (Matricaria recutita)

• Poniol (Mentha pulegium)

• Menta (Mentha sp.)

• Llentiscle (Pistacia lentiscus)

• Escabiosa (Scabiosa atropurpurea)

• Plantatge (Plantago lanceolata)

• Menta romana (Mentha romana)

• Marduix (Origanum majorana)

• Orenga (Origanum vulgare)

• Clavell d’olor (Dianthus sp.)

• Clau, flor d’anís (Illicium verum)

• Herba del traïdor (Prunella vulgaris)

• Herba fetgera (Anemone hepatica)

• Herba prima (Asperula cynanchica)

• Cua de cavall (Equisetum sp.)

• Llor (Laurus nobilis)

• Herba de les mil granes (Herniaria glabra)

• Ginesta (Spartium junceum)

• Saüc (Sambucus nigra)

• Flor de Sant Joan (Hypericum perforatum)

• Ruda (Ruta chalepensis)

• Llimoner (Citrus sinensis)

• Estrella d’anís (Illicium verum)

• Til·la (Tilia platyphyllos)

• Eucaliptus (Eucalyptus globulus)

• Fenc (Trifolium incarnatum)

• Comí (Cuminum cyminum)

• Hisop (Hysoppus officinalis)

• Matavinyes (Inula viscosa)

• Tomanyí (Lavandula stoechas)

• Marialluïsa (Lippia triphylla)

• Flor de pi (Pinus sp.)

• Romaní (Rosmarinus officinalis)

• Espígol (Lavandula latifolia)

• Malva (Malva sylvestris)

• Romeguera (Rubus ulmifolius)

• Blat de moro (Zea mays)

• Rosa de jardí (Rosa sp.)

• Orella d’ós (Ramonda myconi)

• Nepta (Nepeta cataria)

• Matafaluga (Pimpinella anisum)

• Regalíssia (Glycyrrhiza glabra)

• Lligabosc (Lonicera implexa)

• Flor de lliri de corpus (Zantedeschia aethiopica)

• Ginebró (Juniperus communis)

• Tarongina (Melissa officinalis)

• Sàlvia (Salvia officinalis)

• Nou moscada (Myristica sp.)

• Orenga (Origanum vulgare)

• Flor de taronger (Citrus sinensis)

• Sempreviva (Helichrysum stoechas)

• Matifoc (Sedum sediforme)

Preparació:

Es deixen macerar les herbes amb anís. De totes aquelles plantes que floreixen, s’hi posa la flor. Si no en tenen, s’hi posen els brots tendres i es tallen ben petits.

Quan es fa servir anís sec, cal posar mitja lliura de sucre per litre d’anís. I si és anís dolç ja no cal posar-hi sucre.

Es posa tot en una garrafa i es deixa macerar 40 dies a “sol i serena”.

Colar-ho i passar-ho per paper de filtre (per exemple paper de filtre de cafetera el qual filtra més que un drap).

recollit per Sandra Saura
a " Usos i cultura popular de les plantes de les Gavarres" el 2009

---