Definició
La paraula sàlvia deriva del llatí salvare que vol dir curar. De fet, se li atribuïen tantes propietats curatives a aquesta planta que durant segles va ser considerada l’ herba guaridora per excel·lència.
Pertany a la família de les Lamiacies o Labiades. Entre les varietats de sàlvia, la més important per les seves propietats, és la Sàlvia officinalis originaria del sur d’Europa. Es cultiva en horts, i rarament és espontània. És una mata de un a tres pams d’alçada amb la base llenyosa i que fa tiges herbàcies noves cada any. Les fulles són lanceolades, tenen un color verd grisós i estan enfrontades. Les flors, en inflorescència de tipus raïm, són de color blau violeta en general, també rosses i blanquinoses, amb una corol·la de tipus bilabial, el llavi superior empinat cap a dalt amb 2 lòbuls i el inferior amb 3 lòbuls.
Floreix de maig a agost. Les fulles i les flors es recol·lecten a l’estiu. Les fulles es fan servir per obtenir planta seca mentre que la part aèria florida (flors i les fulles) serveix per produir oli essencial.
El seu cultiu és relativament fàcil i es propaga ràpidament, agraeix la terra un poc calcària i la reproducció és per esqueix o per divisió.
Altres varietat són:
🌸 Salvia pratensis que té les flors d’un color blau intens
🌸 Salvia verbenaca (tàrrec) es troben en prats i marges, més abundant
🌸 Salvia Sclarea que, al igual que la Salvia officinalis, rarament es troba espontàni
🌸 Salvia lavandulifolia o sàlvia espanyola de fulles més petites que recorden a la lavanda i li donen el nom
Principis actius
⚗️ Conté olis essencials (1-2%), molt rics en tuyona. Aquests olis li donen una acció emmenagoga, antisèptica, estrogènica, eupèptica i antisudoral.
⚗️ Polifenols: flavonoides (glucòsids de luteolol, apigenol), àcids fenòlics (cafeic, clorogènic, rosmarínic) que li donen una acció colerètica i reforcen l’acció antisèptica dels olis.
⚗️ Principi amarg (picrosalvina) que és un estimulant digestiu, antisèptic, tònic general i hipoglucemiant.
⚗️ Àcid ursólic
Propietats
ANTISUDORAL O ANTISUDORÍFIC: la tuyona com a principi actiu principal, bloqueja les terminacions nervioses de les glàndules sudorípares i inhibeix la transpiració a l’actuar sobre el centre cerebral termoregulador.
ESTROGÈNIQUES: normalitza les menstruacions, tan en la quantitat com en la duració dels períodes i la seva regularitat. Com que és emmenagoga, tonifica l’ úter, alleugera els dolors de la menstruació, al facilitar la baixada. Útil també en la menopausa.
HIPOGLUCEMIANT: el seu consum disminueix la quantitat de sucre a la sang i per tant é adequada per a la gent que pateix diabetis.
RELAXANT MUSCULAR: útil pels dolors musculars, el reumatisme crònic i la fibromiàlgia.
DIÜRÈTICA: afavoreix l’eliminació de líquids del cos. Depuratiu del sistema circulatori.
ESTOMACALS, ANTIDIARREIQUES, ANTIVOMITIVES: actua en les digestions pesades, dolors d’estómac , gasos (carminatiu), contra la diarrea i els vòmits. També és adequada en dispèpsies i atonies gàstriques, l’astènia i la manca de gana. Facilita la producció de bilis (colerètic).
CICATRIZANT I ANTISÈPTICA O BACTERICIDA, ASTRINGENT SUAU : ajuda a guarir les ferides i les úlceres de les cames, afavoreix la seva cicatrització i ajuda a que no s’infectin. És molt antisèptica, coneguda en un remei dit dels 4 lladres de Toulouse: en la pesta de 1630, uns lladres robaven als morts sense por al contagi. Una vegada apressats, els van perdonar la vida a canvi de confessar el seu secret, que era que es fregaven el cos amb un vinagre on maceraven sàlvia, farigola, lavanda i romaní. Un segle més tard en Marsella també altres lladres l’utilitzaven, afegint all. Des de llavors el vinagre dels 4 lladres forma part de la farmacopea natural (utilitzar en cas de epidèmies com la grip.)
EXPECTORANT: es recomana contra el catarro crònic, la tos i la ronquera.
GALACTÒFUG: contraindicada en períodes de lactància perquè talla la producció de llet en dones i en animals.
DEMÈNCIA SENIL: Investigacions recents assenyalen que és un potent remei contra les primeres fases de demència senil. Les seves propietats tranquilizants alleugeren l’estrès i l’ansietat, En tractaments perllongats es millor la sàlvia espanyola pel seu baix contingut en tuyona, és més segura.
CONTRAINDICADA en les malalties inflamatòries, en casos de insuficiència renal i en individus de temperament sanguini, els augmenta l’ excés de sang i la cara encara es posaria més vermella i en embarassades, dones amb miomes o tumors estrogen dependents.
Usos i formes d’aplicació
INFUSIÓ: 5-10 g. per litre (0,5-1%). Desprès dels àpats.
És convenient utilitzar la quantitat adequada: la dosi terapèutica no té efectes secundaris però si se supera la dosi pot ser tòxica, amb afectació del fetge, el sistema nerviós central, i fins i tot, dermatitis a la pell.
Per a regular la menstruació es pot utilitzar la infusió de tota la planta, es pot alleugerir les molèsties derivades prenent de dos a tres períodes complets a l’any. La concentració serà doble: 10-20 g.
En cas de sudoracions intenses, fogots i migranyes derivades preparar-lo en forma de te fred de sàlvia en petites dosi durant tot el dia.
Per les llagues bucals, les inflamacions de les genives i les diarrees lleus es prepara una infusió de 30 g de planta sencera en un litre d’aigua, es prenen de 3 a 4 tasses al dia.
En cas d’esgotament en època d’exàmens, a les persones amb anèmia, convalescents, hipernerviosos, deprimits es poden fer cures intensives.
MACERAT EN AIGUA: un grapat de sàlvia en aigua fresca, i deixar macerar de 12 a 18 hores.
TINTURA: Com que la sàlvia és un estimulant hormonal, la tintura feta amb les fulles ajuda a calmar els fogots de la menopausa. Per alleugerir els suors que l’acompanyen és millor la tintura que la infusió: prendre 50 gotes, amb preferència 2 hores abans de l’aparició dels suors; ha estat un remei tradicional com a antisudorífic.
La tintura de las fulles és un bon remei per tonificar l'estómac i calmar els nervis.
En cas de tintura mare prendre 25 gotes, 3 vegades per dia i si és prepara en forma extract fluid una cullera de cafè abans d’anar a dormir.
DECOCCIÓ al 2%: uns 20 g per litre.
Com antisèptic i cicatritzat per tractar problemes de pell i erupcions a la cara: rentats facials de infusió de sàlvia.
Com a col·lutori pels ulls.
Per ferides, èczemes, excoriacions, llagues cutànies: infusió de planta sencera per rentar les parts del cos que ho requereixen o en cataplasmes, la infusió amarada en una roba o pany o el suc fresc barrejat amb la planta esmicolada.
MACERADA EN OLI: amb les fulles es por fer un ungüent cicatritzant.
Per problemes amb la boca i dents: rentades amb una infusió de sàlvia o posar una petita compresa o gasa xopa de la cocció sobre la inflamació de les genives. Mastegar fulles de sàlvia seques és un bon remei per a la gingivitis i l’estomatitis, així com les fulles triturades com a pols constitueixen un dentífric senzill.
Mal de coll, com laringitis, faringitis i angines feu una decocció de fulles de sàlvia, deixeu-la reposar 5 minuts i filtreu-la. Feu gàrgares 3 vegades al dia; es pot afegir sal als gargarismes.
En decocció o en tintura per afegir als xampús per combatre i eliminar la caspa i pels tractaments d’alopècia. Per enfosquir el cabell: esbandir-lo amb una decocció de sàlvia. La infusió de sàlvia més farigola i romaní vigoritza i dóna lluentor als cabells.
Les picades d’insectes es cobreixen amb fulles fresques esmicolades i aixafades.
Macerant llavors de Sàlvia sclarea (romana o amaro) s’obté una espècie de gelatina útil per fer rentats oculars en cas de conjuntivitis, mussols, presenta idèntiques virtuts que la Sàlvia officinalis amb l’avantatge que conté menys tuyona i es pot utilitzar sense tan miraments.
Altres usos
🥗 En la cuina: com a condiment, les fulles fresques o seques potencien el gust d’alguns menjars, dona un olor agrest i un sabor càlid, en especial aromatitza carns, aus i embotits i realcen la carn de porc i d’aviram. També en el brou de cereals aporta un delicat sabor.
🍷 En licors.
🍷 Vi de sàlvia
1 l de vi blanc generós o xerès i 50 g de sàlvia fresca. Deixeu macerar 9 dies i filtreu. Deixeu reposar un dia i torneu a filtrar amb un filtre de paper. Es prenen 3 cullerades soperes al dia pels trastorns que ja hem dit.
🏠 Dins dels armaris per guardar la roba sanejada.
💄 En cosmètics, perfumeria: és un component de sabons, locions, etc.
⚕️ Tintura de sàlvia 👈
Bibliografia
- ARA ROLDÁN, A. Las 40 plantas medicinales más populares en España. EDAF, 1994
- BERDONCES, J.L. Gran Enciclopedia de las Plantas Medicinales. Ed. Tikal, 1999.
- BOCH, C I BOTA, C, Guia del recolector. Ed. Viena 2013
- FONT QUER, P. Plantas medicinales. El Dioscórides renovado. Ed. Labor, 2001.
- FARMER-KNOWLES, H. La Biblia de las plantas medicinales y curativas. Ed. Gaia.2010
- WILLIAM A.R.,THOMSON,D.M. Las plantas medicinales Ed. Blume1980
- GONZÁLEZ, T.; BLANCO, P.; DÍAZ, L. La botica de la abuela: Plantas para la salud. Ed. Integral, 2004.
- GRAU; JUNG; MÜNKER. Plantas medicinales, bayas, verduras silvestres. Ed. Blume, 1998.
- MESSEGUE, M. Mi herbario de salud. Ed. Plaza & Janés, S.A., 1991.
Marisa Benavente i Pilar Herrera
Trobades d’Etnobotànica, Grup local de Flora Catalana Pla de l’Estany, del 2017
Consulteu la fitxa de les sàlvies a la Plantipèdia 👈.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada