Definició Principis actius Propietats Usos i formes d’aplicació Receptes Bibliografia

Definició

Li diuen l’herba dels 5 nervis, i també plantatge de fulla estreta.

El nom científic és Plantago lanceolata, que ve del llatí planta, pel seu creixement en roseta basal, i lanceolata, perquè les fulles tenen forma de llança.

És una planta herbàcia que creix en forma de roseta basal, és a dir, que totes les fulles surten directament de l’arrel, sense tija, i se obren com els radis d’una roda, més o menys enganxats a terra. Les fulles d’aquesta espècie són estretes, lanceolades, amb 5 nervis longitudinals que la recorren sencera, i que es poden veure si es trenca la fulla transversalment. De la roseta surt la tija erecta, sense ramificacions, i acaba en una espiga densa on surten les flors, blanques i petitones, i després el fruit, una petita càpsula que conté les llavors.

N’hi ha d’altres plantatges amb els quals es podria confondre, però tots ells tenen les mateixes virtuts medicinals i alimentàries, així que no hi ha problemes. Tenim la cerverina (Plantatge coronopus), més carnosa i amb una mena de banyes a les fulles ,estretes; el plantatge de fulla grossa (Plantatge major) que, com indica el seu nom, té les fulles força arrodonides i el plantatge mitjà (Plantago media) que té les fulles més amples que el de fulla estreta, però no tan arrodonides com el de fulla ampla.

Els trobarem a prats, herbassars humits i camins ruderals... és força abundant.Treu la flor d’abril a novembre. Si volem fer servir la planta per usos medicinals, la podem agafar durant tot l’any, però si volem consumir-la crua, haurem de recollir les fulles abans de que surti la flor.

Principis actius

Conté mucílags (pectina: emol•lient pectoral, suavitzant i digestiu),
Tanins
Un glucòsid: aucubina
Olis essencials (amb terpens)
Iridoides: aucubòsid (antibacterià i antibiòtic broncopulmonar)
Flavonoides
Àcids orgànics (oxàlic, silícic, cítric, ursòlic, salicílic)
Minerals (potassi)
Proteïnes
Un alcaloide: noscapina
També conté vitamina C a les fulles fresques durant la floració i aminoàcids a les llavors.

Propietats medicinals

SISTEMA RESPIRATORI: va bé per les infeccions pulmonars perquè té propietats antibacterianes i d’antibiòtic broncopulmonar per una banda, i per una altre els mucílags que conté aporten una acció suavitzant, expectorant i emol•lient. Per això protegeix la membrana mucosa i té un efecte antial•lèrgic respiratori en casos de rinitis, faringitis, laringitis, bronquitis, aftes, afonia, etc.

SISTEMA DIGESTIU: és indicat en casos d’inflamacions gàstriques, diarrees, colitis, excés de gasos, etc. Com en el cas de la malva, els mucílags actuen en problemes d’irritació, d’estrenyiment, de gastroenteritis no diarreiques, també en les hemorroides, pel suau efecte laxant. En contacte amb l'aigua, el mucílag forma un gel viscós i voluminós que incrementa el volum dels excrements, que s’estoven, i promou el peristaltisme ocasionant un efecte laxant mecànic. Juntament amb el lli i les malvàcies, així com una dieta adequada, aquest grup de plantes ha de ser la primera opció abans de fer servir laxants més agressiu.

Efecte antidiarreic: els mucílags també són capaços d'absorbir l'excés d'aigua de l'intestí, actuant com un antidiarreic, cosa que l'atorga un efecte regulador del trànsit intestinal.

DERMATOLÒGIC

Descongestiu: excel•lent per calmar la pell inflamada o irritada i calma la picor, redueix la reacció al•lèrgica cutània. Per tant és ideal en preparats per pells hiperreactives i sensibles.

Regulador sebaci: actua tant com astringent suau (pels tanins que conté) com a hidratant (pels polisacàrids hidròfils), així que regula la secreció cutània i ajuda a tot tipus de pell a mantenir el seu equilibri de hidratació.

Cicatritzant: pel seu efecte astringent, descongestiu y calmant ajuda a cicatritzar petites ferides, rascades, pelades i irritacions. A més a més té un efecte antiinfecciós.

OFTALMOLÒGIC: contra la conjuntivitis bacteriana, la irritació i la fatiga ocular.

Usos i formes d’aplicació

Ús intern

Decocció: una cullerada sopera per tassa i deixar bullir un minut. Prendre 3 o 4 tasses al dia.
Infusió: 10 g de fulles en 250 ml d’aigua. Deixeu reposar 7 minuts.
Macerat: 30 g en un litre d’aigua, bullir un minut i deixar macerar durant 8 o 12 hores. Beure el liquid resultant durant tot el dia.
Xarop: 30 a 60 g al dia.
Extracte glicerinat: 2 o 3 g al dia.
Tintura: 25 a 30 gotes al dia.
Suc de planta fresca: 40 a 100 g al dia.

Ús extern

Infusió o maceració aplicades en forma de compreses, rentats, col•lutoris, gargarismes, glopeigs per les nafres bucals o banys oculars.
Cataplasmes de fulles fresques matxucades pel tractament de ferides, picades d’insectes, morenes o úlceres.
Macerat de fulles en oli d’oliva o d’ametlles: 50 g de fulles assecades i trossejades en 250 g d’oli. Tapeu i deixeu durant 3 setmanes. Filtreu i envaseu en un pot de vidre.
Ungüent per les seves propietats expectorants, antiinflamatòries i hidratants per aplicar amb massatges sobre el pit, en ferides, cremades lleus, llavis, picades d’insectes, morenes, etc…

Usos etnobotànics:

Les espigues verdes de la flor s’han fet servir com a aliment complementari d’alguns ocells domèstics durant l’època de muda i millora la qualitat del cant dels canaris.

Usos culinaris:

Depura l’organisme i desintoxica de l’excés de proteïnes. Abans es menjava a la primavera per aquesta raó i per eliminar els greixos que es consumien durant l’hivern (matança del porc, embotits, etc). Es recomanable treure-li els nervis.

Amanides: Les fulles tendres, i les flors, es poden afegir a les amanides, a les que donaran un sabor semblant al del xampinyó i als pestos barrejats amb altres plantes.
Cuites: les fulles es poden fer servir per cuinar-les com a verdura, en sopes, amb llegums, bullides o al vapor.
Les fulles més grans serviran per fer farcellets.

Receptes

Més receptes amb plantatge presentades i recollides a la jornada:

Bibliografia

MARIN, J.,No hi ha mala herba.Pol•len edicions,2013.
ANGLADE, C.; LALIÈRE, G; LERAY, C. Plantes comestibles: Cueillete et recettes des 4 saisons. Ed. Debaisieux, 2012.
BERDONCES, J.L. Gran Enciclopedia de las Plantas Medicinales. Ed. Tikal, 1999.
ASOCIACIÓN ESPAÑOLA DE MÉDICOS NATURISTAS COLEGIO OFICIAL DE FARMACEÚTICOS DE VIZCAYA. Fitoterapia. Vademecum de prescripción. Publicaciones y Documentacion CITA, 1994.
FONT QUER, P. Plantas medicinales. El Dioscórides renovado. Ed. Labor, 2001.
GONZÁLEZ, T.; BLANCO, P.; DÍAZ, L. La botica de la abuela: Plantas para la salud. Ed. Integral, 2004.
GAUSACHS, R.,De la cultura popular al fàrmac.Una aproximació etnobotànica.Rafael Dalmau Editor,2008

Marisa Benavente i Pilar Herrera
Trobades d’Etnobotànica, Grup local de Flora Catalana Pla de l’Estany, del 2017

Consulteu la fitxa dels plantatges a la Plantipèdia 👈.

Els plantatges