Molts pacients d'esclerosi múltiple (EM) consideren que el cànnabis els ajuda a alleujar els símptomes, com els tremolors, els espasmes musculars, la pèrdua de coordinació, etc. També hi ha raons per pensar que el cànnabis pot ajudar a alentir la progressió de l'EM, ja que és una malaltia autoimmune i el THC sembla tenir suaus efectes immunosupressors. (1)
Formes de consum: fumant, inhalant-la o ingerida. Cada mètode té avantatges i inconvenients. Els dos primers són de més ràpida acció i permeten un major control de l'efecte que va produint, encara que també té els seus inconvenients: No sembla molt lògic fumar per tenir salut, ni tampoc és tan fàcil ni barat trobar un bon inhalador que funcioni bé.
Ingerida és de més lenta acció i s'ha de controlar millor la quantitat ja que una vegada ingerida no hi ha possibilitat de marxa enrere. També hi ha diferència si és menjar (triga més a fer efecte) o beguda (actua més ràpid).
La quantitat depèn de molts factors:
- Pes corporal del pacient.
- Si està o no l'estómac buit.
- De la velocitat amb la qual s'ingereix el cànnabis.
- Si es té més o menys experiència en el consum de cànnabis.
- I sobretot de el tipus de cànnabis utilitzat. Per exemple:
o No té la mateixa potència una planta mascle que una femenina.
o Si és femenina, fins i tot si està o no fecundada.
o Si s'utilitzen cabdells o fulls, etc.
Per exemple, les dosis individuals, per a una persona que pesi uns 70 Kg. I amb experiència en el consum, pot oscil·lar de 0,5 grams a 2 mig si és fulla de marihuana o de 0,12 grams a 0,5 grams si són cabdells de marihuana sense llavor (no fecundada). (2)
Amb la qual cosa es pot veure que el marge és força ampli. Per la qual cosa s'aconsella que la millor manera de fer-ho és experimentant amb cautela, de menys a més quantitat, fins a trobar la dosi adequada.
A nivell d'exemple detallem dues receptes extretes de la bibliografia (2):
I per finalitzar un parell d'apunts que poden ser importants:
- No tothom que pateix EM ha de ser candidat al cànnabis, a l'ésser aquesta una malaltia que té moltes formes de manifestar-se. Per exemple, un pacient pot patir espasticitat i un altre pot tenir atàxia, amb la qual cosa no necessita un relaxant muscular.
- Tampoc no s'aconsella prendre cànnabis si el pacient té problemes cognitius o si està prenent com antiespasmòdic el medicament "Sativex", que és el cànnabis sintètic.
BIBLIOGRAFIA:
(1) "Manual metge de la marihuana" Dóna-li Gieringer i Dr. Tod Mikuriya. Ed. Rosenthal. 1999
(2) "La cuina de la marihuana" Tom Flowers Ed. Virus 1998
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada