Ratafies de la Pepeta

La ratafia és un licor que s’obté de la maceració de diversos fruits, herbes i espècies amb aiguardent.

L’element indispensable de la ratafia catalana és la nou verda, la qual li dóna el seu color característic; les herbes que s’utilitzen solen ser digestives i aromàtiques, en una proporció que varia segons la persona que la fa.

La recepta bàsica consisteix en macerar les herbes i d’altres ingredients en alcohol durant 40 dies, a sol i serena, remenant de tant en tant. Passats aquest temps, es cola, s’embotella i es deixa reposar.

La Pepeta Estragués ens deixa 4 receptes de ratafia:


Recepta 1:

3 litres d’aiguardent anisat dolç (si és molt sec s’afegeix sucre), 3 nous verdes, 1 nou moscada partida per la meitat, 4 clavells d’espècie, un canó de canyella, brots de poniol, marialluïsa, tarongina i menta.


Recepta 4 (de la guilla Mugui):

6 litres d’anís dolç, 6 nous petites i verdes, 2 branques de canyella, 1 litre aigua bullida amb sucre candi (ha de quedar d’un color marró fosc), 12 estrelletes d’anís, un grapat de comí, 200 g de sucre blanc, una pela de taronja i de llimona. Herbes: Broïda, romaní, farigola, tomanyí (una mata petita de cada una, són molt fortes), marialluïsa, tarongina, menta, poliol, fonoll, malva, sàlvia, camamilla.


Recepta 7:

3 litres d’anís dolç, 700 g de sucre blanc, 600 cl de xarop (bullir 1 l d’aigua amb 400 g de sucre roig), 3 nous verdes, 2 branques de canyella, 2 nous moscades, 6 estrelletes d’anís, 50 g de ginebró, una pela de taronja i de llimona. Herbes: tarongina, menta, camamilla, farigola (poca), poliol, comí, fonoll.


Recepta 8:

3 litres d’anís dolç, 200 g de sucre blanc, 600 cl de xarop (bullir 1 l d’aigua amb 400 g de sucre roig), 3 nous verdes, 2 branques de canyella, 6 estrelletes d’anís, 50 g de ginebró, matafaluga, una pela de taronja i de llimona. Herbes: salsa de pastor, poliol, camamilla, tarongina, fulles de taronger, fulles de llimoner, broïda, brot de romaní, marialluïsa i til·la.

Pepeta Estragués
recollit a "Remeis populars de les Guilleries i les comarques Gironines" el 2017