Recomanacions per una bona recol·lecció, assecat i emmagatzematge d’herbes remeieres.
Volem destacar que anar a recollir plantes remeieres no és tan senzill com sortir al camp i arrencar, sense criteri, aquella herba o la de més enllà.
La següent advertència pot semblar molt ridícula però no ho és: per recollir herbes remeieres cal poder-les identificar sense cap mena de dubte:
D'herba que no coneguis, mai no en beguis. David Griñó (Herbolari)
Però, també cal tenir una sèrie de coneixements sobre la mateixa planta: On la podem trobar? Prop de rius? En terrenys secs?. És perillosa o tòxica? La seva saba és irritant? Quina part cal collir, les flors, la part verda, l’arrel? Quan floreix? Quina és la millor època per collir-la? És una planta en risc d'extinció o protegida? Puc collir aquella que veig al costat de la carretera?
Trobareu la resposta a algunes d'aquestes preguntes al llarg del llibre. D'altres, caldrà aprendre-les de la ma d'una persona experta i coneixedora del país i les seves plantes.
Normalment, s'aconsella recollir les plantes durant el seu període vegetatiu, just abans que comencin a florir. Preferiblement, a mig matí (hora solar), en dies secs i assolellats (per evitar que la humitat de l’ambient o de la rosada de les primeres hores del matí puguin accelerar els processos de putrefacció de la planta recollida).
Però, el millor és conèixer la biologia de cadascuna de les plantes a recollir, ja que el millor moment i època per collir qualsevol herba remeiera és quan presenti el major contingut en aromes o en principis actius. I això pot coincidir o no amb la seva floració, amb l'arribada de l'estiu, etc.
Jordi Mary, expert guia del parc de Pedra Tosca, assenyala que les parts baixes de les plantes (arrels, bulbs i rizomes) guanyen en concentració de principis actius si es cullen en lluna nova o minvant. Contràriament, amb lluna plena o creixent recollirem les parts altes de les plantes. Es diu que hi ha una relació entre el cicle de la Lluna i la concentració dels principis actius de les plantes remeieres, teoria defensada, també, per l'agricultura isodinàmica.
Recollirem, únicament, la quantitat de planta que puguem necessitar durant un any, ja que les herbes silvestres (siguin o no remeieres) no són un recurs inesgotable.
Cal deixar sempre, en la nostra zona de recol·lecció, suficients plantes vives per evitar la seva desaparició.
Sempre collirem material vegetal de plantes adultes, és a dir, les de mida o port més gran. Per fer una bona recollida i d'alta qualitat cal fer-ho a ma, eliminant aquelles que estiguin infectades, malaltes, colpejades...
L'assecat es pot fer bé en manats, penjats de cap per avall, o bé estenent les plantes damunt de safates foradades, teles mosquiteres, garbells o sedassos. Una vegada collida la planta o la part que ens interessa, abans d'iniciar el procés d'assecat, ens cal realitzar unes manipulacions prèvies segons quina sigui la part que vulguem assecar.
• Un correcte assecat comença en el moment de la recol·lecció. Cal collir I’herba en dies secs, quan presenti la menor humitat possible.
• Cal posar-les a assecar al més aviat possible.
• Reduir al màxim la manipulació de les herbes i la seva exposició al sol (directa o indirecta). Evitar que el pes d'unes plantes malmeti les que hem collit prèviament.
• Per assecar fruits o flors (parts amb un alt contingut d'aigua), cal fer-ho en el menor temps possible. Per això, caldrà disposar d'un espai escalfat pel sol, (mai sol directe excepte en el cas de les figues) o un punt de calor (estufa, radiador. . . ) .
Si volem usar planta fresca del nostre jardí, hort... ens serà necessari emprar-ne el doble de quantitat que si l'agafem ja assecada.
Una vegada aconseguit el correcte assecat d'una planta, cal treure qualsevol impuresa que hi quedi: pedretes, cossos estranys, parts no necessàries de la mateixa planta... Per tant, ens caldrà disposar d'un joc de garbells o sedassos, per facilitar la nostra feina.
Fet tot I’anterior, és millor no esperar i procedir a I’embalatge de les plantes per protegir-les i evitar el possible atac d'insectes. Això es pot fer en sacs, bosses o caixes. Millor que sempre siguin ben netes i noves per no contaminar amb altres aromes els nostres productes. I sempre cal etiquetar el producte. No podem confiar en la nostra memòria. A més, I’etiqueta cal que es mantingui al llarg del temps i sigui llegible, identifiqui la planta i la data de recollida.
Aquestes caixes, sacs o bosses es guardaran en llocs secs i nets. Llocs amb poca humitat i que estiguin a temperatura constant o, com a mínim, evitant temperatures extremes i sempre allunyades de fonts lluminoses o calorífiques.
Un altre sistema de conservació d'algunes herbes remeieres és a través de la refrigeració o congelació. Cal fer una neteja prèvia i, sovint, un trossejat per deixar-les a punt d'utilitzar. Aquests sistemes serveixen per a quasi totes les plantes d'ús culinari: menta, fonoll, julivert, sajolida...
Àvies Remeieres de l’Associació Pedra Tosca
recollit a "Guarir amb plantes remeieres"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada