El preparat antiinflamatori, calmant i epitalitzant de fabricació casolana no és altra cosa que un oleat de maceració amb quatre ingredients bàsics més uns altres quatre de complementaris, tots ells són plantes de fàcil accés en herbolaris i la majoria es poden collir en camps i muntanyes del nostre entorn.
Tot seguit, la recepta tradiconal però amb formulació millorada.
| Ingredients bàsics: | • Flors d’hipèric (hipericum perforatum) • Flors d’àrnica (arnica montana) | • Rel d’harpagòfit (harpagophytum procumbens) • Escorça de salze (salix alba) |
| Ingredients complementaris: | • Branquillons de romaní (rosmarinus officinalis) • Branquillons d’espígol (lavandula latifolia) | • Flors de calèndula (calendula officinalis) • Flors de camamilla (matricaria chamomilla) |
Propietats:
L'hipèric: Per la confecció de l’oleat tan sols es fan servir les florescències terminals. En aquesta preparació, sempre que sigui possible, utilitzar preferentment planta fresca.
L'àrnica viu en zones altes de muntanya, la recol·lecció no és fàcil, a més és una espècie protegida. Per preparar l’oleat, sempre que sigui possible, és preferible utilitzar planta fresca tot i que la seca també serveix. Es fan servir tan sols les florescències distals amb un xic de tija i, si s’escau, alguna de les fulles més properes a les flors. ALERTA: La flor d’àrnica és una planta que tan sols s’ha d’utilitzar per a ús extern.
L’harpagofit no viu en el nostre medi, s’importa del sud-est africà, així doncs tan sols es pot usar en sec. Es prepara picant-la dins el morter fins que queda en bocins ben menuts. S’hi tira un rajolinet d’oli i es deixa reposar unes 6 o 8 hores (tot una nit) per continuar trinxant amb la ma de morter fins aconseguir que la “fusta” de la rel quedi ben esmicolada.
L’escorça de salze, tot i ser un arbre comú al nostre medi es aconsellable obtenir-ne l’escorça a l’herbolari. És un producte llenyós que es presenta ja esmicolat. El principi actiu més important és la “salicina” o salicilats (la base de l’aspirina). Per aconseguir-ne una bona extracció cal fer una decocció.
El romaní i l’espígol s’esmicolen a trossets menuts les tiges, fulles i flors.
De la calèndula s’aprofiten tan sols les flors. Tan pot ser la flor fresca tallada a trossets menuts, seca, o també triturada en forma de pols (com un talc).
La camamilla: de la planta fresca es fa servir predominantment la flor.
Preparació:
Esterilitzar el recipient: Es posa l’ampolla de vidre (i la seva tapa) dins una olla plena d’aigua i es fa bullir com a mínim 30'minuts (o més). Afegir un rajolí de vinagre per augmentar l’acidesa i així millorar la capacitat bactericida de l’ebullició, més un pessic generós de sal que augmenta el grau d’ebullició de l’aigua a més de 100ºC.
Un cop reunits els ingredients s’introdueixen dins el pot de vidre que ja estarà esterilitzat i ben sec. Va bé fer servir un recipient de vidre transparent i amb capacitat per a 2 litres.
S’omple amb una proporció a parts iguals de cada herba, considerant que si es tracta de planta seca se n’hi ha de posar menys quantitat (aproximadament un 35% menys que si fos planta fresca).
Tot seguit s’omple fins al ras d’oli d’oliva, tan com hi càpiga. L’oli ha de ser d’alta qualitat, el més pur possible.
Es tapa per tal que quedi el més estanc que permeti la tapa de rosca i es deixa durant uns 60 dies (les àvies diuen que el temps de la maceració ha de durar de Sant Joan a la Mare de Deu d’agost) al balcó a sol i serena Durant aquest temps cal fer una sacsejada suau al pot 2 o 3 cops per setmana.
Passat el temps de maceració es cola el preparat amb un colador de trama petita (és pràctic el colador “xino”) mentre es va colant es va xafant amb la ma de morter per escorre ben acuradament tot el suc que queda entre les plantes.
A continuació es reparteix l’oleat obtingut en diverses ampolles més petites i de fàcil maneig amb bon tap i preferiblement de color àmbar fosc.
1.- Malaltia articular:
Generalment el dolor per artrosi es presenta a brots (no de forma continua), en períodes de dolor s’aconsella aplicar aquest preparat mínim dos –millor tres cops al dia (matí, migdia i nit)-. Les èpoques més sensibles, tardor i hivern, tot i no tenir dolor cal aplicar-ho al menys un cop al dia matí o nit. La constància és un bon preventiu. No és miraculós però ajuda a calmar el dolor de les articulacions: mans, malucs, genolls i peus.
Al ser oliós cal posar-se’n poca quantitat i fer un bon massatge (vigorós) a l’aplicar-lo. Tot i la textura greixosa s’absorbeix fàcilment. Per a obtenir uns resultats òptims, després de l’aplicació s’aconsella posar una “estoreta” o una borsa d’aigua calenta per aplicar calor sobre la zona, la vasodilatació que s’aconsegueix afavoreix l’absorció del producte.
Si l’origen del dolor no és de causa inflamatòria, no està demostrada la seva eficàcia.
2.- Malaltia epidèrmica:
Cal distingir si la lesió de pell és seca i escamosa (per exemple un èczema seborreic) o si al contrari es tracta d’una lesió exsudativa (per exemple una cremada lleu o amb butllofa). En el primer cas es tiren unes gotes del preparat en una gassa i es frega la lesió per exfoliar la pell seca, no es torna a aprofitar la gassa (es llença), tot seguit es torna a aplicar una petita dosi d’oli sobre la lesió tot fent un massatge suau.
En el cas d’una lesió amb butllofa o exsudat, s’aplica un apòsit xop a mode de cataplasma, es fixa i es deixa que vagi fent el seu efecte antisèptic, desinflamatori, calmant i epitalitzant. En aquest cas és millor si el preparat es guarda a la nevera i a l’hora d’aplicar-lo està fred.
Conservació:
Quan el flascó està en ús es conserva bé a temperatura ambient. Si es té més d’un flascó de reserva és aconsellable guardar-los ben tapats i a la nevera.
Judit Rodergas i Pagès, Mataró
recollit a " Remeis populars de Vilajuïga i d'altres indrets" el 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada