El Cau de les Marietes

La Rosa López ens explica com va neixer El Cau de les Marietes.

Jo em vaig estar molts anys amb la meva padrina de molt petita, perquè no menjava i allà a l'horta de Vilabeltran, entre el sol i les plantes era feliç. La meva padrina em va fer molts anys de mare. A mi m'agradava escoltar-la, parlant-me de les plantes i les seves propietats. De molt petita ja coneixia el nom de moltes plantes i tot que seguint els seus consells vaig estudiar. No em vaig separar mai de la padrina i els seus màgics remeis, fou tanta la curiositat, l'interés per aquest món, que m'han acompanyat sempre. I un cop ja ben gran, vaig aprofitar un greu accident per plantejar-me deixar el camp sanitari i, aprofitant unes terres que la padrina va donar-me, potser sabent que jo les aprofitaria, amb les meves floretes i els seus savis consells (potser perquè coneixia prou bé el meu amor a aquelles terres). Em trobés amb la possibilitat de continuar amb la meva tasca, es clar que molt diferent.

Vaig heretar en 5a generació aquella horta de conreu, farcida encara de les plantes remeieres de la meva estimada padrina, la Nativitat de can Moner. Amb dues companyes més i un metge amic, company i amant de la natura com nosaltres, començarem la nostra meravellosa aventura: crear en aquest espai una escola de natura i recuperar aquelles antigues receptes, una, la que per mi era la més important: l'ungüent del que tant n'havia sentit a parlar i que gràcies a la mare del meu marit, a. c. s. que l'havia preparat al llarg de molts anys vaig poder recuperar. He d'agrair també a la Cati de can Busquets que em va ensenyar com era i on trobar-la, l'herba del traïdor (búgula o brunela). Gràcies a aquestes dones sàvies i al recolzament de bons amics, amants com jo de la mare natura, començàrem la nostra aventura.

Foren uns anys de lluita i paperam. El 2 de febrer de 2002, amb papers i tot el que calia (ja erem legals) vàrem inaugurar el taller de natura "EL CAU DE LES MARIETES" a l'horta d'en Moner de Vilabeltran. Un petit homenatge a la meva padrina que em va ensenyar de petita una cançó que parla de les marietes:

"...marieta vola tu que portes camisola,
oh! marieta, marieta,
ensenyem el camí d'anar al cel
que et donaré pa i mel..."

Així que un cop explicat tot el nostre llarg i feixuc viatge i complert el nostre somni, passarem a explicar la màgia d'un preparat ancestral, nascut a Maçanet i escampat per tota la Plana. Un humil i senzill homenatge a totes les àvies i padrines, enciclopèdies de remeis, d'històries i vivències que sovint se'n van amb elles a la tomba, dissortadament.

Rosa López, El Cau de les Marietes, Vilabeltran

Clicant l'etiqueta _Cau de les Marietes 👈 trobareu les activitats que s'hi han fet.

---