Avis

Fins el 31 de març ens podeu fer arribar les vostres receptes sobre higiene i cosmètica personal. Gàcies!

Herbes remeieres de la Vall de Sant Daniel: SAÜC

Aquest arbust és molt abundant i creix a les zones humides de la Vall, com ara, a les ribes del Galligants i de les rieres que hi desaigüen, i a la vora dels horts de les masies.  El saüc (Sambucus Nigra) te forma d’arbre, pot arribar als 5m d’alçada, es caducifoli, floreix a la primavera, principalment l ‘abril i el maig, amb unes grans inflorescències blanques (comestibles) que  fan entre 10 i 20 cm de diàmetre. Els fruits maduren a finals d’estiu i  son una drupa color negre.

La florida dels saücs de la riba esquerra del Galligants omple el paisatge de grans rams de flors blanques que son una meravella de veure cada any.

En la seva composició hi trobem flavonoides, sals  potàssiques, olis essencials, àcids fenòlics, glúcids, tanins i altres com ara vitamines,  sambucina, etc.

Les propietats del saüc es coneixen des de molt antic.  Es diu que des del Neolític, més cap aquí i a casa nostra,   el famós llibre dels del segle XVII  “Secrets de agricultura casa rústica i pastoril” , recopilat de diversos autors de diverses llengües pel frare Miquel Agustí Prior del Temple de Perpinyà, es parla de les virtuts del saüc per fer bon vi negre, contra el mal de cap, per afavorir el vòmit (utilitzant les arrels i les tiges) i expulsar l’aigua de la hidropesia.

També cal dir que les arrels, l’escorça, les fulles i les baies verdes de saüc son tòxiques. Actualment la part més utilitzada del saüc son les flors  sobretot per  tractar constipats, bronquitis, tos seca, angines, sinusitis i mucositat nasal. Afavoreix la sudoració i facilita l’expulsió de la mucositat reduint la congestió i inflamació de les vies respiratòries.


INFUSIÓ: Una cullerada de flors seques en mig litre d’aigua bullint, reposar tres minuts i colar. Es pren diverses vegades al dia, sola o amb una mica de mel.

Glopejar la infusió de flors de saüc afavoreix la desinflamació de les genives i fer gàrgares va be per la faringitis.

Una altra manera d’obtenir els beneficis de les flors i els fruits  es una vegada feta la infusió ben calenta, fer una cataplasma amb gasses i aplicar sobre la pell de la zona que tinguem congestionada .


SAUMERI: No fa masses anys, es cremaven les flors de saüc al caliu, se’n recollia el fum en un drap i s’aplicava calent al pit o al coll per facilitar la descongestió.


LA CUINA: Les flors de saüc acabades de collir  es poden cuinar, en una tempura d’aigua molt freda i farina, (optativament, ou) i fregir-les en oli calent, s’hi afegeix un polsim de sal o de sucre si es volen com a entrant o com a postres, i resulten cruixents i delicioses.


XAROP DE SAÜC PER FER REFRESC: Ingredients: 1 l d’aigua, 500 g de sucre, 100 g de flors de saüc fresques i netes de troncs i insectes, 2 llimones.  Fem un almívar amb l’aigua i el sucre i quant comenci a espesseir hi afegim les flors de saüc i les llimones tallades a rodelles. Quan sigui fred ho posem en un recipient de vidre o d’acer inoxidable i ho macerem durant  3 dies, s’ha de remenar una vegada al dia. Ho colem i ja tenim el xarop que serveix de base per begudes refrescants, el guardem en una ampolla a la nevera perquè es conservi més temps. El refresc es fa amb 3 parts d’aigua ben fresca i un part del xarop, hi afegim rodelles de llimona  i ja el tenim a punt per prendre.


UNA ALTRA RECEPTA DE XAROP  D’ORIGEN ALEMANY: 30 o 40 flors de saüc netes de troncs i insectes, 3l. d’aigua, 3 k de sucre (pot ser morè), 60 g d’àcid cítric (el venen a les farmàcies) i  3 llimones tallades a rodelles. Es posa a bullir l’aigua, quan bull  i s’hi afegeix el sucre i es dissol bé. Tot seguit s’hi posen els altres ingredients i es deixa en una olla tapat durant 4 o 5 dies, remenant de tant en tant, perquè es barregi bé. Passats els dies es cola i s’envasa en ampolles de vidre. Es pren barrejat amb aigua ben fresca o gel.

Mercè Vidal

Aficionada a les plantes

Cap comentari:

Publica un comentari