Properes activitats de FLORA CATALANA PLA DE L’ESTANY – febrer i març 2016



Sortides botàniques, el 1er i 3er dissabte de cada mes:

Dissabte 6 febrer a SANT MER
Trobada a les 9.30 a l’aparcament del supermercat Condis de Banyoles. Qui vulgui, pot anar directament a Sant Mer on hi deixarem els cotxes i pels volts de les 9.50 començarem una ruta circular d’un parell d’hores.
Dissabte 20 febrer a ORFES
      Trobada a les 9.30 a l’aparcament del supermercat Condis de Banyoles. Qui vulgui, pot anar directament a Orfes. Ens podem reunir a la carretera, just davant del poble a les 10.
Dissabte 5 març a VILADEMULS
      Trobada a les 9.30 a l’aparcament del supermercat Condis de Banyoles. Qui vulgui, pot anar directament a Vilademuls. Ens podem reunir a entrada del poble, venint de Sant Esteve de Guialbes.
Dissabte 19 març a SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR
      Trobada a les 9.30 a l’aparcament darrera de Bombes Espa.

-----

Trobades al centre cívic de Porqueres per identificar plantes. Els 2n i 4rt dimarts del mes, de 2/4 de 7 a les 8 del vespre:

Dimarts 9 febrer
Dimarts 23 febrer
Dimarts 8 març
Dimarts 22 març
---


P.D. - Uns dies abans de cada activitat us passarem un correu recordatori.

Trobades etnobotàniques. Grup local de Flora Catalana Pla de l’Estany

11 ª sessió : El plantatge

INDEX :

  • 1.Presentació
  • 2.Principis actius
  • 3.Propietats medicinals
  • 4.Usos i formes d’aplicació
  • 4.1.Ús intern
  • 4.2.Ús extern
  • 4.3.Altres usos
  • 5.Aportacions recollides durant la sessió.
  • 6.Bibliografia


1.Presentació:
li diuen l’herba dels 5 nervis , i també plantatge de fulla estreta.
El nom científic és Plantago lanceolata , que ve del llatí planta , pel seu creixement en
roseta basal, i lanceolata , perquè les fulles tenen forma de llança.
És una planta herbàcia que creix en forma de roseta basal, és a dir, que totes les fulles surten directament de l’arrel, sense tija, i se obren com els radis d’una roda, més o menys enganxats a terra.Les fulles d’aquesta espècie són estretes, lanceolades, amb 5 nervis longitudinals que la recorren sencera, i que es poden veure si es trenca la fulla transversalment. De la roseta surt la tija erecta, sense ramificacions, i acaba en una espiga densa on surten les flors, blanques i petitones,
i després el fruit, una petita càpsula que conté les llavors.
N’hi ha d’altres plantatges amb els quals es podria confondre, però tots ells tenen les mateixes virtuts medicinals i alimentàries, així que no hi ha problemes. Tenim la cerverina (Plantatge coronopus), més carnosa i amb una mena de banyes a les fulles ,estretes; el plantatge de fulla grossa (Plantatge major) que, com indica el seu nom, té les fulles força arrodonides i el plantatge mitjà (Plantago media) que té les fulles més amples que el de fulla estreta, però no tan arrodonides com el de fulla ampla.
Els trobarem a prats, herbassars humits i camins ruderals... és força abundant. Treu la flor d’abril a novembre. Si volem fer servir la planta per usos medicinals, la podem agafar durant tot l’any, però si volem consumirla crua, haurem de recollir les fulles abans de que surti la flor.

2.Principis actius
Conté mucílags (pectina: emol∙lient pectoral, suavitzant i digestiu),
Tanins
Un glucòsid: aucubina
Olis essencials (amb terpens)
Iridoides: aucubòsid (antibacterià i antibiòtic broncopulmonar)
Flavonoides
Àcids orgànics (oxàlic, silícic, cítric, ursòlic, salicílic)
Minerals (potassi)
Proteïnes
Un alcaloide: noscapina
També conté vitamina C a les fulles fresques durant la floració i aminoàcids a les
llavors.

3.Propietats
medicinals
Sistema respiratori: va bé per les infeccions pulmonars perquè té propietats
antibacterianes i d’antibiòtic broncopulmonar per una banda, i per una altre els
mucílags que conté aporten una acció suavitzant, expectorant i emol∙lient. Per això
protegeix la membrana mucosa i té un efecte antial∙lèrgic respiratori en casos de
rinitis, faringitis, laringitis, bronquitis, aftes, afonia, etc.
Sistema digestiu: és indicat en casos d’inflamacions gàstriques, diarrees, colitis,
excés de gasos, etc. Com en el cas de la malva, els mucílags actuen en problemes
d’irritació, d’estrenyiment, de gastroenteritis no diarreiques, també en les
hemorroides, pel suau efecte laxant. En contacte amb l'aigua, el mucílag forma un
gel viscós i voluminós que incrementa el volum dels excrements, que s’estoven, i
promou el p eristalt isme ocasionant un efecte laxant mecànic. Juntament amb el lli i
les malvàcies, així com una dieta adequada, aquest grup de plantes ha de ser la
primera opció abans de fer servir laxants més agressiu.
Efecte antidiarreic: els mucílags també són capaços d'absorbir l'excés d'aigua de
l'intestí, actuant com un antidiarreic, cosa que l'atorga un efecte regulador del
trànsit intestinal.
Pell:
Descongestiu: excel∙lent per calmar la pell inflamada o irritada i calma la picor,
redueix la reacció al∙lèrgica cutània. Per tant és ideal en preparats per pells
hiperreactives i sensibles.
Regulador sebaci: actua tant com astringent suau (pels tanins que conté) com a
hidratant (pels polisacàrids hidròfils), així que regula la secreció cutània i ajuda a tot
tipus de pell a mantenir el seu equilibri de hidratació.
Cicatritzant: pel seu efecte astringent, descongestiu y calmant ajuda a cicatritzar
petites ferides, rascades, pelades i irritacions. A més a més té un efecte
antiinfecciós.
Ulls : contra la conjuntivitis bacteriana, la irritació i la fatiga ocular.

4.Usos i formes d’aplicació
4.1.Ús intern
Decocció: una cullerada sopera per tassa i deixar bullir un minut. Prendre 3 o 4
tasses al dia.
Infusió: 10 g de fulles en 250 ml d’aigua. Deixeu reposar 7 minuts.
Macerat: 30 g en un litre d’aigua, bullir un minut i deixar macerar durant 8 o 12
hores. Beure el liquid resultant durant tot el dia.
Xarop: 30 a 60 g al dia.
Extracte glicerinat: 2 o 3 g al dia.
Tintura: 25 a 30 gotes al dia.
Suc de planta fresca: 40 a 100 g al dia.
4.2.Ús extern
Infusió o maceració aplicades en forma de compreses, rentats, col∙lutoris,
gargarismes, glopeigs per les nafres bucals o banys oculars.
Cataplasmes de fulles fresques matxucades pel tractament de ferides, picades
d’insectes, morenes o úlceres.
Macerat de fulles en oli d’oliva o d’ametlles: 50 g de fulles assecades i trossejades
en 250 g d’oli. Tapeu i deixeu durant 3 setmanes. Filtreu i envaseu en un pot de
vidre.
Ungüent per les seves propietats expectorants, antiinflamatòries i hidratants per
aplicar amb massatges sobre el pit, en ferides, cremades lleus, llavis, picades
d’insectes, morenes, etc…

4.3.Altres usos
Usos etnobotànics
Les espigues verdes de la flor s’han fet servir com a aliment complementari d’alguns
ocells domèstics durant l’època de muda i millora la qualitat del cant dels canaris.
Usos culinaris
Depura l’organisme i desintoxica de l’excés de proteïnes. Abans es menjava a la
primavera per aquesta raó i per eliminar els greixos que es consumien durant
l’hivern (matança del porc, embotits, etc). Es recomanable treureli
els nervis.
Amanides: les fulles tendres, i les flors, es poden afegir a les amanides, a les que
donaran un sabor semblant al del xampinyó i als pestos barrejats amb altres plantes.
Cuites: les fulles es poden fer servir per cuinarles
com a verdura, en sopes, amb
llegums, bullides o al vapor.
Les fulles més grans serviran per fer farcellets.
Receptes
Xucrut
de plantatge:
Peseu les fulles, renteules,
trossegeules
una mica i prepareu l’1% del seu pes en
sal. En un pot ample de ceràmica poseu capes de fulles alternades amb la sal.
Pressioneu el contingut del pot amb la ma de morter i afegir aigua fins a cobrirho
tot. Per mantenirho
pressionat i que no entri aire, col∙loqueu un pes a sobre (una
fusta amb una pedra a sobre, per exemple). Deixar lactofermentar
durant tres
setmanes a una temperatura de 10º a 15º, vigilant que no es quedi sense aigua.
Per consumir aquesta preparació s’ha d’esbandir una mica amb aigua i es menja
freda o calenta, com el xucrut de col.
La lactofermentació
és l’única manera de conservar els aliments que augmenta la
quantitat de vitamines presents en les plantes, especialment les del grup B i C.
També alcalinitza el metabolisme, millora la digestió i aporta molts beneficis al
nostre organisme.

5.Aportacions recollides durant la sessió.
Plantatge macerat en mel per prevenir refredats i altres afeccions de les vies
respiratòries:en un pot de mel ficar fulles de plantatge senceres i rodanxes de
pastanaga (no cal pelarla,
només rentarla
bé), i a partir del primer mes ja es pot
començar a prendre. Per prevenir, la dosi és una culleradeta al dia, en dejú, i si és
per curar, una culleradeta dues vegades al dia. (Sonia Benavente, de León)

6.Activitat pràctica:
Bàlsam calmant i reparador:
35 g de macerat de plantatge en oli verge d’ametlles (o d’oliva)
5 g de cera verge d’abelles
15 g de gel d’ àloe vera (suc d’aloe vera + 1% de goma xantana)

7.Bibliografia
MARIN, J.,No hi ha mala herba.Pol∙len edicions,2013.
ANGLADE, C.; LALIÈRE, G; LERAY, C. Plantes comestibles: Cueillete et recettes
des 4 saisons. Ed. Debaisieux, 2012.
BERDONCES, J.L. Gran Enciclopedia de las Plantas Medicinales. Ed. Tikal, 1999.
ASOCIACIÓN ESPAÑOLA DE MÉDICOS NATURISTAS COLEGIO OFICIAL DE
FARMACEÚTICOS DE VIZCAYA. Fitoterapia. Vademecum de prescripción.
Publicaciones y Documentacion CITA, 1994.
FONT QUER, P. Plantas medicinales. El Dioscórides renovado. Ed. Labor, 2001.
GONZÁLEZ, T.; BLANCO, P.; DÍAZ, L. La botica de la abuela: Plantas para la salud.
Ed. Integral, 2004.
GAUSACHS, R.,De la cultura popular al fàrmac.Una aproximació
etnobotànica.Rafael Dalmau Editor,2008

Activitat Flora Catalana - Baix Ter -

Proposta de sortida : Ruta de les 5 Fonts (Castell d’Aro).
Data : Dissabte, dia 30 de gener.
Concentració : A les 9 al pàrquing del supermercat Dia de Mont-ras o bé a ¼ de 10 a la Plaça Poeta Sitjar de Castell d’Aro.
Dificultat : Baixa/Mitjana. Cal anar ben calçat. Hi ha un Km de pujada.
Distància : 7 K aproximadament.
Temps aproximat : 2h sense parades. Cal comptar unes 3 hores.
Opcional : Esmorzar a la Font del Ferro.

AVÍS


Per raons que desconeixem, la nostra pàgina de Facebook ha estat eliminada de la xarxa. En aquests moments estem investigant les raons. 
De tota manera, i en el cas que no puguem recuperar-la, en crearem una de nova per seguir estar en contacte amb tots vosaltres.
Disculpeu les molèsties.


Remeiers i Remeieres
Activitat de la Flora Pla de l'Estany

Us convidem a la nostra primera sortida botànica d'aquest any 2016, que serà aquest cop a les rescloses de Esponellà amb l'objectiu de trobar les primeres plantes amb flor, com ara Galanthus nivalis.

Després d'aquestes festes i les disbauxes gastronòmiques, ens convé fer alguna caminada.

 Venint de la banda de Girona, s'ha d'atravessar Banyoles pel centre (Avda Països Catalans) i a l'acabar el nucli urbà, girar a mà dreta (Ctra d'Esponellà) i al cap de 50 metres trobareu l'aparcament a mà esquerra.
- Si veniu de la banda de la Garrotxa, passat Serinyà, cal agafar direcció Banyoles. Al costat de l'estany veureu el pavelló Esportiu de la Draga, a mà dreta, just abans del nucli urbà. Tot seguit trobareu un trencant a mà esquerra, ctra d'Esponellà. Agafeu aquesta carretera i al cap de 50 mts trobareu l'aparcament a mà esquerra.

L'hora de trobada és a les 10 del matí.