LES DONES SÀVIES DE L'ALT EMPORDÀ. DEL PETIT REMEIER DEL MÓN

Recull fet per Xavier Uriarte.
Desembre, 2008


PARA DOLOR DE VIENTRE (de mi madre)
INGREDIENTES: Perfil, limón, aceite de oliva y agua.
PREPARACIÓN: Colocar en un cazo agua, perfil, jugo de linón, aceite de oliva a hervir y luego se deja templar.
APLICACIONES: Tomar poco a poco y luego te cura el dolor de vientre.
Remeiera: Míriam Corrales Argote (Bolívia)

DIARREA
INGREDIENTES: Yuca.
PREPARACIÓN: Pelar y cortar la yuca horizontalmente. Cocerla con ajo.
APLICACIÓN: Comer la yuca directamente. Como una dieta durante el periodo de la diarrea.
Remeiera: Patrícia Pérez (Honduras). L'Escala.

VÓMITOS
INGREDIENTES: Cilantro, una cucharada en grano (semillas)
PREPARACIÓN: una infusión
APLICACIÓN: Beber la infusión. Repetir.
Remeiera: Patrícia Pérez (Honduras). L'Escala.

PICOR EN LOS OJOS O PROBLEMAS EN LA VISTA
INGREDIENTES: Granada o tomate.
PREPARACIÓN: 2 pepitas
APLICACIÓN: Aplicar una en cada ojo.
Remeiera: Patrícia Pérez (Honduras). L'Escala.

CURAR LA ÚLCERA
INGREDIENTES: Col
PREPARACIÓN: cojer una col mas fresca, cortar en tiras finas y trabajar con las manos hasta que sale un jugo. Obtener una taza, como de café.
APLICACIÓN: tomarla cada mañana durante 3 meses en primavera y otros 3 eses en otoño.
Hay veces que unas hojas verdes pueden servir como cataplasma, para curar las inflamaciones de heridas, calmar las inflamaciones reumáticas.
Remeiera: Ana Magureanu (Rumanía). Figueres.

PARA QUITAR DOLOR DE TENDONES
INGREDIENTES: Comprar agua de lavanda en tienda.
PREPARACIÓN: Añadir en agua flores de rosas y hojas de flor maria luisa, y todos que florecen verano en campo, y dejar 3 semanas en reposo.
APLICACIÓN: hacer masaje con este agua concentrada y posible ponen despues de afeitarse.
Remeiera: Glouchkora Euguenia (Rúsia).

LIMPIAR LA SANGRE O PARA EL HINCHAZÓN DE PIES
INGREDIENTES: Aloe vera (sábila), zanahoria.
PREPARACIÓN: Se le saca la cristalina a la sábila y coloca en el minipimer las dos para triturar.
APLICACIÓN: Se toma como si fuera un zumo.
Remeiera: Andrea Arredondo Arias (Colombia). Vilafant

TOS
INGREDIENTES: Miel, mantequilla y limón.
PREPARACIÓN: Se coloca a derretir la mantequilla. Se le coloca una cucharadita de miel y unas gotas de limón.
APLICACIÓN: Se toma esto en cucharadita. Sirve para la tos, pero no tomar nada frio al otro dia.
Remeiera: Andrea Arredondo Arias (Colombia). Vilafant

"BRIA" (?) EN LA PIEL DE LAS PERSONAS
INGREDIENTES: Azufre y manteca de cerdo casero.
PREPARACIÓN: A partes iguales de azúfre, comprado en farmácia y manteca de cerdo, a ser posible de payés (casas de campo que maten el cerdo). Mezclar bien 100 gr de azufre y 100 de manteca, o la cantidad que se necesite dependiendo del tiempo de curación.
APLICACIÓN: En caso de tenerlo en la parte interior de la pierna, se aplicará directamente en pomada una buena cantidad y se pondrá una gasa doble y se vendará. Se cambiará al menos 2 veces al dia hasta que haya reducido de tamaño y desaparezca.
Remeiera: Ana Mª Collado Martín. Portbou.

IRRITACIÓN DE LA PIEL EN EL CUERPO POR ALÉRGIA
INGREDIENTES: Aceite de oliva de la primera presión de payés, harina de avena.
PREPARACIÓN: 1 cucharada de aceite de oliva por 3 de avena. En la bañera agua caliente como para baño. Agua poca solo por los tobillos ya sea niño o adulto.
APLICACIÓN: Se sentará dentro y se embadurnará todo el cuerpo ccomo si fuera barro. Ir pasando por el cuerpo. Se aclarará después de permanecer el tiempo que uno crea. Se puede realizar este preparado después de haber hecho el baño corporal. Poner agua limpia y aplicar. Se secará el cuerpo sin frotar.
Remeiera: Ana Mª Collado Martín. Portbou.

ANGINES
INGREDIENTS: 1 cullera d'oli
PREPARACIÓ: S'escalfa una mica d'oli dins la cullera,
APLICACIÓ: S'agafa el braç de la persona que té el mal. Es posa l'oli tebi i amb el polze per sobre anem fregant el braç de dalt cap a baix, on notem uns nòduls que a mida de fregar van desapareguent. El coll deixa de fer mal, i les angines baixen i permet empassar sense el dolor.
No deixa blaus al braç però al dia següent està adolorit, si el toquem.
Remeiera: Rosa Mª Calvente Villalba. Alt Empordà.

PER BAIXAR LA FEBRE
INGREDIENTS: 1 mitja, molla de pa, vinagre.
PREPARACIÓ: Mullar el pa amb el vinagre i lligar-ho als peus del malalt a l'hora d'anar a dormir, amb la mitja.
Remeiera: Rosa Mª Calvente Villalba. Alt Empordà.

LLAGUES A LA BOCA
INGREDIENTS: Orina.
PREPARACIÓ: Agafar un got de la pròpia orina.
APLICACIÓ: Glopejar un minut.
Remeiera: Pili. València.

LLAVIS TALLATS
INGREDIENTS: Orina.
PREPARACIÓ: Agafar un got de la pròpia orina.
APLICACIÓ: Mullar-los amb una gassa i deixar assecar a l'aire. Pica molt.
Remeiera: Pili. València.

FERIDES A LES MANS
INGREDIENTS: Orina.
PREPARACIÓ: Agafar un got de la pròpia orina.
APLICACIÓ: Aplicar l'orina directament a les mans ferides i, al cap d'una mica, asseccar.
Remeiera: Pili (València) Girona.

REFREDAT AMB FEBRE
INGREDIENTS: 3 o 4 grans de pebre, 1 gra d'all pelat i aixafat, 1 cullerada de mel i ½ got d'aigua tèbia.
PREPARACIÓ: A la nit, just abans d'anar a dormir, ens prenem l'all aixafat tot sencer i sense mastegar. Barregem l'aigua tèbia amb la mel i ens empassem els grans de pebre, tot a l'hora. Si cal, repetir-ho dies alterns.
Remeiera: Pili (València) Girona.

BERRUGUES
INGREDIENTS: Llet de la figa
PREPARACIÓ: Posar una petita quantitat de llet de la figa sobre la berruga que volem eliminar, i es deixa assecar a l'aire, tantes vegades com sigui necessari, fins que desapareixi.
Atenció! Vigilar no tocar la resta de la pell, perquè es pot produir petites cremades.
Remeiera: Pili (València) Girona.

TOS, RESFRIADOS
INGREDIENTES: Hojas de pino verdes o pinos jóvenes, azúcar, libros o piedras que hagan presión.
PREPARACIÓN: Las hojas de pinos las prensas entre dos libros o piedras. Esperas una noche.
APLICACIÓN: El líquido resultante lo mezclas con azúcar y tomas en cucharaditas.
Remeiera: Mercedes Higuera Sánchez. Figueres.

DOLOR DE GARGANTA. PARA SOLTAR PLACAS
INGREDIENTES: Tomillo, agua oxigenada.
PREPARACIÓN: hacer una infusión con un puñado de tomillo. Cuando esté tíbia, añadir un chorrito de agua oxigenada.
APLICACIÓN: Hacer gárgaras.
Remeiera: Mercedes Higuera Sánchez. Figueres.

CELULITIS
INGREDIENTES: Alga fucus, agua y sal.
PREPARACIÓN: Poner el alga en remojo una noche en la misma agua con la sal. Hierves el alga y lo pasas por el turmix. Queda una pasta líquida que guardas en bote de cristal en lugar oscuro.
APLICACIÓN: Aplicar la crema en masajes.
Remeiera: Mercedes Higuera Sánchez. Figueres.

DOLOR DE MUELAS
INGREDIENTES: Clavo culinario.
PREPARACIÓN: Se hierve el clavo unos 4 o 5 minutos y luego se deja templar.
APLICACIÓN: Se hace 2 o 3 enjuagues y el dolor se alívia.
Remeiera: Ana Isabel Ares Revidiego (Cadiz) Figueres

DOLOR DE OIDO
INGREDIENTES: Aceite de oliva
PREPARACIÓN: Se calienta el aceite en un dedal, de los que usan las costureras.
APLICACIÓN: Luego se echa un par de gotas en el oido que duele y se tapa un poco, y se alivia el dolor.
Remeiera: Ana Isabel Ares Revidiego (Cadiz) Figueres

INFLAMACIÓ A CAUSA D'UN COP
INGREDIENTS: Userda fresca collida del camp, vinagre, un drap de cotó de color blanc.
PREPARACIÓN: Agafes un morter de fer allioli i agafes l'userda fresca acabada de collir i l'ha aixafes ben aixafada; llavors agafes el drap blanc, l'obres i fiques l'userda i tires un raig de vinagre a dins del drap barrejant-lo amb l'userda.
APLICACIÓN: Llavors allà on tens el cop hi fas com una espècie de bendatge, que la barreja d'userda i vinagre toquin allà on tens el cop. Això fa que no s'inflami i es curi.
Remeier: Joan Vendrell Fané. Vilaür

VIDEO: Remeis casolans a Agramunt

A Agramunt fan un recull de remeis casolans per no posar-se malalt aquest hivern, amb Astrid Van Ginkel, experta en herbes medicinals.
Programa DIVENDRES - TV3


Remeis casolans from ctfcavui on Vimeo.

MONTSE PARADA SOLER. Doctora en Farmàcia.

REMEIS CASOLANS I MENOPAUSA
La menopausa és una etapa més del cicle vital de la vida d'una dona. Es caracteritza fonamentalment per la disminució de la funció ovàrica i el conseqüent cessament de la menstruació. Existeixen tantes diferents maneres de viure aquest pas biològic com dones hi ha. Pot ser que transcorri de manera assimptomàtica o bé amb molts símpotmes que depenen dels canvis hormonals suscitats en el cos, així com també d'elements psicològics sempre presents en la nostra vida.
Els ovaris, en aquesta etapa, deixen de produir les quantitats d'estrògens i progesterona necessaris per arribar a produir la regla, però segueixen en general segregant quantitats menors d'estrògens durant molt de temps més, de vegades molts anys. Si la menopausa arriba de forma natural, o sigui, no precoçment o per alguna patologia (clínica o quirúrgica) se suposa que el cos està preparat per a transitar-la.
Quan es donen aquestes alteracions, els símptomes que poden aparèixer es podrien classificar segons el moment que es manifesten.

PRIMERS SÍMPTOMES
SUFOCACIONS. Són la manifestació més comuna. Poden anar acompanyades de sudoració profusa, cefalees, vertígen i/o palpitacions.
Poden aparèixer fins i tot anys abans de la menopausa. La freqüència i intensitat és variable, algunes dones no ho experimenten mai i unes altres ho pateixen fins a edats tardanes. Hi ha algunes circumstàncies que les propícien com begudes alcohòliques, menjars calents, etc...
TRANSTORNS PSICOLÒGICS. Com alteracions de la son, irritabilitat, canvis d'humor, cansament,...

SÍMPTOMES QUE PODEN APARÈIXER A MIG TERMINI
ALTERACIONS GENITOURINARIES. La mucosa vaginal perd la seva elasticitat i apareix sequedat vaginal, que dificulta moltes vegades les relacions sexuals. Augmenta al seu torn el risc d'infeccions vaginals. També es produeixen canvis en uretra i bufeta, i poden aparèixer símptomes d'urgència i major freqüència a l'orinar i incontinència. També és freqüent l'aparició de cistitis.
ALTERACIONS EN LA PELL. La manca d'estrògens altera la pell, i juntament amb els canvis típics de l'edat que pateixen tant homes com dones (com la disminució del col.làgen) i amb agents externs com el sol, el fum del tabac, etc... contribueixen a l'envelliment cutani.

SÍMPTOMES PRESENTS A LLARG TERMINI
OSTEOPOROSI. Es deu a la reducció quantitativa de teixit ossi, fent més fràgils els ossos i augmentant el risc de fractures.
TRANSTORNS PSICOLÒGIS. Entre els símptomes menopàusics s'inclouen alguns que són típics de la depressió, com alteraions de la son, cansament, irritabilitat, canvis de caràcter, disminució de la líbido, etc... Molts d'aquests símptomes són deguts a la presa de conciència de la realitat de “fer-se gran” (els fills s'independitzen, perdem els pares, la relació amb la parella ha canviat,...)

A l'Alt Empordà s'ha fet un estudi on, a través d'unes enquestes realitzades a la gent gran de la nostra comarca, s'ha recopil.lat tota la informació que ens han citat sobre remeis i usos populars d'orígen vegetal que cal preservar-la i posteriorment poder donar a conèixer la cultura popular de la nostra comarca.
En aquest estudi s'ha trobat informació sobre 518 espècies vegetals, de les quals 335 presentes usos medicinals.
Entre aquests remeis també en trobem d'utilitzats per a combatre els símptomes descrits quan apareix la menopausa, la qual cosa evidencia que des de ben antic la dona s'ha servit de remeis vegetals per a tractar-la.
Així, a l'Alt Empordà, les plantes més importants que han estat usades popularment amb aquestes finalitats són les següents (els hem ordenat alfabèticament segons el seu nom científic):

Equisetum telmateia Ehrh., Equisetum arvense L. (Equisetàcies)
Noms populars: Cua de cavall, sangnua.
Un dels problemes més incòmodes relacionats amb la menopausa és la retenció de líquids. Per evitar-la es fan tisanes de tiges estèrils de cua de cavall que, a més de l'efecte diürètic, s'aprofita la seva riquesa en minerals.

Hypericum perforatum L. (Clusiàcies)
Noms populars: Herba de Sant Joan, herba de cop, pericó.
Encara que sembla molt actual l'ús d'aquesta planta per les seves propietats antidepressives, ja s'han recollit a l'Alt Empordà testimonis de fa més de cinquanta anys on es preparaven tisanes amb les flors o les tiges florides d'aquesta planta per a combatre la depressió (també, es clar, els estats de tristesa deguts a la menopausa). La creença popular diu que cal collir-la la nit de Sant Joan o el mateix dia abans que surti el sol.

Juglans regia L. (Juglandàcies)
Nom popular: noguer.
Es preparen tisanes amb les fulles per els transtorns de menopausa perquè ajuden a “netejar la sang”. Se'n fan novenes (en prenen un got cada dia durant nou dies). També eliminen les impureses de la pell.

Mentha spicata L. (Lamiàcies)
Nom popular: menta.
Sempre s'ha parlat dels efectes afrodisíacs de la menta, però també és valorada pels seus efectes sobre el sistema nerviós ja que ajuda a dormir. En preparen decoccions dels brots tendres.

Salvia officinalis L. subsp. Lavandulifolia (Vahl.) Gams (Lamiàcies)
Nom popular: Sàlvia.
Amb aquesta planta coneguda també perquè s'usa com a condiment culinari, es preparen per a paliar les sufocacions. Moltes vegades la menopausa s'acompanya de cefalees i migranyes, i aquesta tisana també s'ha usat per combatre-les. S'usen tant els brots florits com les fulles.

Thymus vulgaris L. (Lamiàcies)
Noms populars: farigola, frígol, frígula
El poder desinfectant i antiinflamatori de la farigola és conegut àmpliament per les dones altempordaneses. Preperaven decoccions de la part aèria florida de la planta per fer rentats genitourinaris i tractar així la cistitis.

Valeriana officinalis L. (Valerianàcies)
Nom popular: valeriana.
La valeriana també és àmpliament coneguda per les seves accions sedants i tranquil.litzants, i a l'Alt Empordà ha estat usada per al que anomenen popularment “el mal de les dones” (referint-se a l'estat de tristesa típic tant de la menopausa com dels dies de la menstruació). Es preparen decoccions de la seva arrel.

ROSA LÓPEZ. El Cau de les Marietes. Vilabeltran

ALCOHOL DE VITAMINES
És un poderós tònic per la pell. Penetra a través dels porus reforçant els nervis sensitius.
PREPARACIÓ
En una ampolla de broc ample o garrafa s'hi aboca 1 litre d'alcohol de 96º (si es vol més fluix es rebaixa amb aigua destil.lada).
Hi afegirem un bon grapat de summitats florides de romaní, un altre grapat de summitats florides de flor d'hipèric o flor de Sant Joan, 3 flors d'àrnica montana. A continuació hi afegirem un got de suc de llimona acabada d'exprémer, 100 gr. de carrota o pastanaga ratllada. Es sacseja i es deixa uns 7 dies a macerar, tapat i en un lloc fresc i fosc (o a sol i serena).
Després es filtra i es posa en ampolletes petites i fosques, de color verd o àmbar, per tal de conservar propietats i color.


UNGÜENT DE LES PADRINES DE MAÇANET DE CABRENYS
Aquest ungüent, pomada o crema, com li vulgueu dir, va néixer precisament en aquest poble. La meva padrina, dona sàvia i amant de les plantes i els seus remeis ja me n'havia parlat, però tot i ser descendent de Maçanet, no recordava totes les plantes que s'hi posaven.
Jo, em vaig estar molts anys amb ella de molt petita, perquè no menjava i allà a l'horta de Vilabeltran, entre el sol i les plantes era feliç. La meva padrina em va fer molts anys de mare. A mi m'agradava escoltar-la, parlant-me de les plantes i les seves propietats. De molt petita ja coneixia el nom de moltes plantes i tot que seguint els seus consells vaig estudiar. No em vaig separar mai de la padrina i els seus màgics remeis, fou tanta la curiositat, l'interés per aquest món, que m'han acompanyat sempre. I un cop ja ben gran, vaig aprofitar un greu accident per plantejar-me deixar el camp sanitari i, aprofitant unes terres que la padrina va donar-me, potser sabent que jo les aprofitaria, amb les meves floretes i els seus savis consells (potser perquè coneixía prou bé el meu amor a aquelles terres). Em trobés amb la possibilitat de continuar amb la meva tasca, es clar que molt diferent.
Vaig heretar en 5a. Generació aquella horta de conrreu, farcida encara de les plantes remeieres de la meva estimada padrina, la Nativitat de can Moner. Amb dues companyes més i un metge amic, company i amant de la natura com nosaltres, començarem la nostra meravellosa aventura: crear en aquest espai una escola de natura i recuperar aquelles antigues receptes, una, la que per mi era la més important: l'ungüent del que tant n'havia sentit a parlar i que gràcies a la mare del meu marit, a. c. s. que l'havia preparat al llarg de molts anys vaig poder recuperar. He d'agrair també a la Cati de can Busquets que em va ensenyar com era i on trobar-la, l'herba del traïdor (búgula o brunela). Gràcies a aquestes dones sàvies i al recolzament de bons amics, amants com jo de la mare natura, començàrem la nostra aventura.
Foren uns anys de lluita i paperam. El 2 de febrer de 2002, amb papers i tot el que calia (ja erem legals) vàrem inaugurar el taller de natura "EL CAU DE LES MARIETES" a l'horta d'en Moner de Vilabeltran. Un petit homenatge a la meva padrina que em va ensenyar de petita una cançó que parla de les marietes

"...marieta vola tu que portes camisola,
oh! marieta, marieta,
ensenyem el camí d'anar al cel
que et donaré pa i mel..."

Així que un cop explicat tot el nostre llarg i feixuc viatge i complert el nostre somni, passarem a explicar la màgia d'un preparat ancestral, nascut a Maçanet i escampat per tota la Plana. Un humil i senzill homenatge a totes les àvies i padrines, enciclopèdies de remeis, d'històries i vivències que sovint se'n van amb elles a la tomba, dissortadament.

Per 1 litre d'oli d'oliva de primera premsada en fred, 200 gr. de cera d'abelles, pura, sense parafina (cal tenir un abellaire o botigues de confiança).
Hi afegirem:
7 fulles de tàrrec (sàlvia dels prats)
7 fulles de plantatge de fulla ampla (llantén major)
7 fulles de plantatge de fulla prima (llantén menor)
7 tiges d'herba del traïdor (búgula o brunela)
7 talls d'arrel de julivert
7 flors de camamilla de muntanya (matricaria)
Un grapat de camamilla de prat (camamilla romana)
3 grans d'all pelats.
Es posa l'oli i la cera al foc. Quan la cera comença a desfer-se s'hi tiren totes les plantes netes i seques (amb compte de no esquitxar-nos). Es va remenant amb una cullera de fusta fins que els alls rossegen, que vol dir que tenim l'ungüent a punt.
Continuarem remenant fins que es comenci a refredar, sense deixr que s'espessi. A les hores, sense deixar de remenar es filtra i es passa a pots; es deixa refredar i es tapen, i ja tenim la crema ancestral i miraculosa, nascuda al peu de Les Salines, a Maçanet de Cabrenys.
Remei ancestral i màgic que ho cura tot.

CRISTINA VIÑAS -El Cau de les Marietes- Vilabeltran

REMEIS DE LES ALBERES
GEL D'ALOE
Aquest gel d'àloe ens servirà per refrescar-nos la pell, per hidratar-la, com a after-sun, per millorar l'estat d'erupcions cutànies i evitar-ne la coïssor, etc...
Preparació
Es deixen en maceració tota una nit dins d'un colador amb un recipient a sota, unes quantes penques d'àloe, pelades i un xic triturades. El líquid resultant serà la base del gel. Aquest gel li afegirem una quarta part d'oli d'oliva verge i deu gotes d'essència de gerani d'olor i unes gotes d'oli essencial de sàlvia. El gel ja és a punt, cal conservar-lo al refrigerador. L'oli d'oliva fa de conservant. S'aplica amb un dosificador però cal agitar abans d'usar.

VIRTUTS DE LES PLANTES USADES:
ÀLOE (Aloe vera, Aloe saponaria, Aloe barbaridensis, etc...)
CICATRITZANT DE LA PELL: s'agafa una penca d'àloe i es pela; es frega la polpa per la ferida ja neta. Aquest procediment també va bé per cremades lleus i cremades pel Sol. El suc de les fulles que desprenen pelades sobre un colador i reduït al bany maria, s'anomena en castellà “azíbar”.
PER LES LLAGUES D'ESTÓMAC: Es passa per la liqüadora un tall de polpa d'aloe, juntament amb una poma i una carrota, es fa una novenaa i es potencia amb infusions de fulles d'herba del traïdor.
PER FACILITAR LA CIRCULACIÓ CAPIL.LAR: Obre les terminacions capil.lars i per tant és capaç de millorar tot tipus de malalties degut a la substància anemenada “acemanan”. Al cap dels anys, els vasos terminals es van fent fràgils i taponant-se, per tant el sistema circulatori perd potencial d'arribar a totes bandes, el sistema inmunitari se'n resent. Una persona amb el sistema circulatori i inmunitari amb mala resistència és un cos debilitat per tant fràgil i susceptible d'estar malalt.
Es pot prendre les penques d'aloe liqüades regularment per evitar arteriosclerosi, afeccions dels sistema circulatori en general.
SÀLVIA, SALVIA (Salvia officinalis):
REGULA LES MENSTRUACIONS: És capaç de regular les regles tant en quantitat de fluxe, ccom en durada del període, comm en la regularitat. Una tisana cada dia amb tres fulles de sàlvia, durant tot un cicle menstrual.
VULNERARIA: Que cura llagues i ferides. Per rentar ferides o llagues externes: fer una tisana ab una culleradeta de fulles seques de sàlvia o un brotet de sàlvia fresca per un quart de litre d'aigua, rentar la ferida amb la infusió. Usar l'alcoholat o tintua de sàlvia per glopejar contra la gengivitis.
PER LA CAIGUDA DEL CABELL I ERL CABELL GRAS: Friccions del cuir cabellut de l'aigua de la cocció d'un grapat de sàlvia, un grapat de ginebres i una branca de romaní florida.
REDUEIX EL SUCRE A LA SANG I L'ORINA: VI DE SÀLVIA. Es deixen en maceració dins un litre de vi blanc (no dolç), 90 grams de sàlvia i 30 beines de mongeta sea, sense la mongeta. Es deixa ebn repòs una novena, a l'ombra i en lloc sec i fresc. Colar i prendre un vaset de 100 ml. Cada dia.
GERANI D'OLOR (Pelargonium graveolens):
AROMATERAPIA: Planta usada per el seu perfum. Que evoca lleugerament a l'aigua de roses, etc. 10 gotes d'essència.
PER VARIUS: Millora la circulació i per tant redueix la inflamació de varius i tonifica, restaura la circulació venosa, igualment per a síndrome premenstrual. Fer fregues amb un drap humitejat amb aigua freda on s'hi han diluït 5 gotes d'essència.
CONTRA LA CAIGUDA DELS PITS: Al ser tonificantc reestructura els teixits i s'aplica sovint per aquest fi, es procedeix igualment com abans.
És un extracte que no s'aplica en ús intern.

REMEDIADORS HISTÒRICS

LO REMEDIADOR "VEHÍ DE LA PÉRA
Aquest treball és el primer lliurament de la transcripció i comentaris d’una edició de 1845 d’un llibret de remeis que va ser imprès a Barcelona a l’“Imprempta de Valenti Torras, rambla dels Estudis”.
Transcripció feta pel farmacèutic Joan Maria Serra Mandri.












"MEMORIAL DE REMEDIOS UNIVERSALES" DE FRAY MIGUEL AGUSTÍN



Este trabajo es la primera parte de la transcripción y comentarios del “Memorial de remedios universales para las enfermedades ordinarias de los de la familia de la casa de campo, hecho por Carlos Esteban y Juan Libaut, médicos de la ciudad de París”. Se trata de un apartado del “LIBRO DE LOS SECRETOS DE AGRICULTURA, CASA DE CAMPO Y PASTORIL”, escrito por Fray Miguel Agustín (1560 – 1630), prior del Temple de Perpiñán, de la orden de San Juan de Jerusalén.






BASSET, Núria: REMEIS I APUNTS DE L'AMIC SALVI.- Editorial Omicron. Col.lecció Crisàlide. 1a. edició, juny 2005.Transcripció d'un llibre de remeis casolans i altres anotacions de Salvi Romaguera, pagès nascut el 1799, fill del poble de Serra de Daró.

RECULLS PUBLICATS DE REMEIS CASOLANS

Escola d'Adults. CFA Girona. 2011
.



Escola d'Adults. CFA Girona. Curs 2005-2006

.
.


REMEIS CASOLANS DELS PAÏSOS CATALANS. 100 RECEPTES DE MEDICINA POPULAR.




Autor: Recull fer per Xavier Uriarte.
Col.laboradors: Trinitat Torres, Rosa López, Carme Verdaguer, Montserrat Gispert, Dolors Carrera, Maria Yago, Montse Alaminos, Santi Jàvega, Catalina Masdeu, Gemma Martín, Xiquia Antón.
Primera edició: març de 2009.
Col.lecció AUTOGESTIÓ.











GUIA DE L'ALIMENTACIÓ ECOLÒGICA A L'ESCOLA I A CASA.
Extracte de l'ANNEX 2: Què podem fer quan no es troben bé?



Autors: Rosa Boix (mestra i dietista), Eulàlia Huguet (mestra i cuinera), Lola Puig (cuinera i mestra), Xavier Uriarte (metge).
Guia publicada amb la col.laboració de l'Ajuntament de Girona i Cooperativa El Rebost.
Primera edició: maig de 2009.

Annex 2 de la GUIA DE L'ALIMENTACIÓ ECOLÒGICA A L'ESCOLA I A CASA


Publicació amb la col.laboració de l'Ajuntament de Girona.
Autors: Rosa Boix (mestra i dietista), Eulàlia Huguet (mestra i cuinera), Lola Puig (cuinera i mestra) i Xavier Uriarte (metge).
1a. Edició: maig del 2009.


QUÈ PODEM FER QUAN NO ES TROBEN BÉ?
FEBRE
És un símptoma molest però molt necessari per la vida. Va acompanyat d’elevada temperatura corporal, manca de gana, set, malestar i adoloriment. No cal tenir pressa en resoldre’l.
Podeu invitar a estar al llit durant uns dies, donar coses líquides, refrescar tot el cos amb uns banys tebis (hivern) o fresquets (estiu) o amb embolcalls de cap, panxa i peus. Podem posar a l’aigua una mica de vinagre.
Remei 1
Doneu a beure una infusió calenta de saüc o de farigola o de llimona o de til•la, abrigar-se i a suar.
Remei 2
Desfeu argila en vinagre i aigua i col•loqueu-la en un drap de fil en forma de cataplasma.
La podeu posar al cap, a la panxa o als peus durant uns minuts.

RESTRENYIMENT
Podeu plantejar la millora en base a dos aspectes:
1. Incrementant l’activitat física. Invitant al vostre fill a caminar més i anar a peu a l’escola, a practicar algun exercici de manera constant com pot ser el ball, el joc a la piscina, l’excursionisme, la bicicleta, a escollir algun esport que li agradi molt com pot ser el ciclisme, la natació, la pilota, l’escalada...
2. Introduint alguns canvis en l’alimentació durant 2-3 mesos. Per exemple:
Menjar les fruites fresques a mig matí i a l’hora de berenar.
Incloure l’amanida al dinar i sobretot a l’hora de sopar.
Beure suc de fruita o gaspatxo a primeres hores del matí.
Menjar aliments integrals al matí en forma de flocs amb iogurt, llet vegetal o suc de fruites o pa integral amb mel o oli.
Remei 1
Ingeriu 2 o 3 figues o prunes seques macerades en aigua la nit anterior, al matí abans d’esmorzar.
Remei 2
Preneu una cullaradeta d’oli d’oliva o d’ametlla, escalfat al bany maria, abans d’anar a dormir.

DIARREA
S’agraeix molt en aquesta situació deixar de menjar sòlid i solament prendre líquids durant unes hores o 1-2 dies. Podeu donar a beure aigua, brou vegetal de ceba, aigua de llimona, aigua amb mel, quefir d’aigua, aigua amb sal marina, aigua picant o bicarbonatada (Vilajuïga, Vichy, Fonter) amb sal marina i llimona, aigua d’arròs, aigua de pastanaga o suc de poma.
Quan hagi disminuït la freqüència de la diarrea podeu donar puré d’arròs, puré de poma, pera amb canyella o compota, sopa de ceba amb pa sec o dextrinat, puré de patata sense llet o puré de pastanaga. Però sense pressa i en cada àpat un sol aliment; no els barregeu.
Remei 1
Podeu prendre el suc de 1 llimona amb un pessic de sal. Aquesta operació la podeu repetir 3 vegades: a la primera hora, a la segona i a la tercera hora.
Remei 2
Prepareu 1 clara d’ou amb 2 cullaradetes d’oli d’oliva o d’ametlla i bateu-ho. Doneu-ho poc a poc fins ingerir la totalitat.

GRATERA A LA PELL (DERMATITIS ATÒPICA)
És convenient reduir durant una temporadeta els derivats làctics, els aliments amb gluten, l’ou, la carn, el peix, el cacauet, els fregits, els entrepans, les begudes artificials, els aliments envasats, les llaminadures, la ingesta de qualsevol medicament, la utilització de sabons i xampús i observar si qualsevol teixit artificial li enceta la pell.
No hem d’oblidar que qualsevol emoció de ràbia hi pot tenir relació.
Incrementareu els aliments frescos i la verdura, l’hortalissa, la llet vegetal (no de soja), els llegums frescs i secs, les fruites oleaginoses, les fruites farinoses, les fruites seques, els tubèrculs i els cereals sense gluten, l’oli d’oliva, de lli o de sèsam.
Utilitzeu roba natural.
Remei 1
Podeu posar una mica d’oli de camamilla a la zona encetada.
Remei 2
Banyeu la zona afectada amb aigua de camamilla, de malva o d’ordi o de civada les vegades que calgui.

MUCOSITATS I CRISIS ASMÀTICA
Cal excloure durant aquests dies els productes amb lactosa i amb gluten. No doneu llet animal, iogurt, quefir de llet animal, formatges, natilles, cremes, flams... Tampoc pa, galetes, farines, arebossats, fideus, flocs o “kellogs”, papilles, macarrons...
Inviteu a menjar verdures i hortalisses verdes, vermelles i blanques, fruites fresques, sucs, brou vegetal, amanida, escalivada, gaspatxo, llet d’arròs o d’ametlla i cereals sense gluten.
Remei 1
Prepareu un suc de poma i col o nap (negre o blanc). Doneu 1 got cada 3 hores.
Remei 2
Prepareu en maceració de 8 hores 1 ceba finament tallada i el suc de 2 llimones. Preneu al dia següent i al llarg del dia el líquid resultant en cullaretes.

ESGOTAMENT (BAIXADA DE LA TENSIÓ)
En èpoques de fatiga i de manca d’energia és molt convenient que mengeu poc, aliments de fàcil digestió i ben dotats de vitamines, minerals, pigments i enzims.
És el moment de molt de color a la taula en forma d’amanides, de gaspatxo, de fruites fresques, de compota, de fruites oleaginoses, de iogurt, de musli, de brou vegetal.
Especialment durant unes setmanes podeu donar una mica d’algues, de mel, de pol•len, de llevat de cervesa, de germen de blat, d’oli d’oliva, d’ametlla i de sèsam.
Remei 1
Bany a la banyera al matí o mitja tarda al llarg de 2-3 setmanes amb aigua de romaní durant 10-15’.
Remei 2
Podeu posar, 1 vegada al dia durant 2-3 setmanes, una cullerada de tamari (salsa de soja fermentada amb sal) a la sopa, al brou vegetal o al gaspatxo.

MAL DE PANXA
Doneu un descans a la digestió i solament aliments líquids i sòlids molt suaus. Un brou vegetal, un consomé, un suc de fruites, un gaspatxo, una llet vegetal, una infusió, un puré, una sèmola, una tapioca, una compota de fruita o una macedònia.
Segons es trobi més bé podem poc a poc introduir més aliments.
Remei 1
Podeu donar una infusió de camamilla o de poniol o de farigola o de romaní cada 2-3 hores.
Remei 2
Emboliqueu la panxa amb un drap de fil humit durant 1 hora. Podeu repetir cada 4-5 hores.
REFREDAT (GRIP)
Passar un “trancazo” no és dolent. Freqüentment en les èpoques fredes el nostre organisme cal que entri en febre, esgotament i mal d’ossos.
És un moment per no fer res.
Ajudeu a dissipar la febre refredant l’habitació, posant draps humits al cos (front, panxa i peus) i també afavorint la sudoració gràcies a la ingesta de brou vegetal i infusions calents i abrigant bé.
Durant aquests dies no doneu de menjar. Solament coses líquides, fresques, purés i compotes.
Poc a poc es recuperarà la gana i podreu donar més quantitat d’aliment.
Remei 1
Banyeu a la banyera durant 5’ amb aigua calenta, una infusió calenta de farigola o de til•la o de saüc i a suar.
Remei 2
Dutxeu amb aigua fresqueta durant 1’. Eixugueu-vos, abrigueu-vos i al llit.

INSOLACIÓ
Sovint a l’estiu quan estem en la platja ens cremem.
El millor sol a l’estiu és el del matí o de la tarda i a l’hivern el del migdia.
A l’estiu a la platja ens posem samarreta o ens banyem sovint. Un bon protector és l’aigua de mar.
És de gran ajuda prendre molt de líquid hores després, poseu draps humits en el cos i passeu amb freqüència el cos sota la dutxa.
Remei 1
Poseu en un difusor aigua de mar i refresqueu sovint el cos durant el temps que esteu a la platja.
Remei 2
Feu el suc de 2 o 3 llimones i barregeu-lo amb una mica d’aigua fresca. Podeu estendre sobre la pell cremada aquesta solució.

PICADES
En les estacions calentes són freqüents les picades de mosquits i d’abelles.
Remei 1
Poseu sobre la picada d’abella durant una estona una mica d’argila o fang dissolt en aigua o orina.
Remei 2
Feu una cocció d’alfàbrega. Deixeu reposar uns minuts afegiu el suc de 1 llimona i banyeu el cos amb aquesta aigua. Podeu repetir un parell de vegades al dia.

FERIDA
En aquestes edats tan vitals qualsevol caiguda o cop pot produir pèrdua de sang.
Podeu posar la ferida sota una aixeta i rentar-la amb aigua i sabó. Després la tapeu i a fer el procés.
Remei 1
Quan la ferida ha deixat de sagnar podeu posar un tall d’all a la mateixa ferida durant 1 dia. Podeu canviar el tros d’all i posar-n’hi un de nou. Si crema el podeu treure.
Remei 2
Quan la ferida està infectada podeu passar per la paella una rodanxa de ceba amb unes gotes d’oli d’oliva i posar-la sobre la ferida a manera d’apòsit amb una gasa i esparadrap tota la nit. Al dia següent podeu repetir la mateixa aplicació.
Remei 3
Si es fa difícil la cicatrització podeu posar una mica de mel als voltants de la ferida.

MANCA DE GANA (INAPETÈNCIA)
Al llarg del creixement passem èpoques de poca gana. No cal donar-hi importància. Ja arribaran moments millors.
Heu de tenir en compte que tenim reserves per resistir setmanes menjant molt poc.
És convenient no aclaparar i podeu donar aliments d’alt contingut nutritiu com són les fruites fresques, les fruites oleaginoses, els olis, les algues, el sèsam, el pol•len, el xarop de poma, la mel, el germen de blat, el gaspatxo, la sèmola, el puré de patata o el musli.

DOLOR DE CREIXEMENT
Durant la pubertat el fet de créixer pot produir mal a les juntes del colze, del genoll i de l’esquena.
Són d’un gran benefici els banys al mar, a la piscina, al riu i a la banyera; segons l’ocasió, ho farem amb aigua freda o calenta.
Remei 1
Embolicarem la part adolorida amb un drap humit que haurem ficat amb aigua amb sal i ens mantindrem en repòs durant 60’.
Remei 2
Embolicarem la junta adolorida amb una fulla fresca de col verda durant 60’.
MAL DE QUEIXAL
Amb la sortida de la primera i segona dentició poden aparèixer les primers càries i començar el dolor dentari.
Durant aquests dies podeu disminuir els sucres i els aliments dolços, calents o freds, les carns i formatges, la sal i els aliments salats.
Remei 1
Podeu posar un granet de clau cru en el queixal adolorit durant 10-15’.
Remei 2
Barregeu julivert picat amb un rajolí d’oli i un pessic de sal. Feu-ho boletes i col•loqueu-les al queixal.

MAL DE GENIVES (SORTIDA DE LES DENTS)
La primera dentició pot donar febre, neguit, manca de gana, irritació al culet i a la vulva, alteració de la son, canvis de personalitat i mal a la boca.
Molta tranquil•litat i ajudeu a alleugerir les molèsties. És bo portar-se aliments durs a la boca (pa, pastanaga, poma).
Remei 1
Deixeu 4-5 granets de clau a l’aigua tota la nit. Al dia següent passar per les genives l’aigua de clau 3-4 vegades al dia.
Remei 2
Deixeu macerar uns 9 dies camamilla en oli d’oliva. Poseu l’oli calent al bany maria sobre la pell de la zona dolorosa.
CUCS
Durant els dies que estem afectats de cucs cal disminuir el sucre, els pastissos, els productes de fleca, les llaminadures, les carns, els peixos, els ous i els derivats làctics.
Remei 1
Es pot prendre la barreja de 1 cullerada d’oli, de 1 cullerada de vinagre, de 1 cullerada de suc de ceba i de 1 cullerada d’un infusió d’anís verd. Es pot prendre en dejú durant 9 dies.
Remei 2
Podeu prendre 1 o 2 grans d’all cada dia.

CREMADES
És convenient hidratar i prendre aliments líquids en forma d’aigua, sucs, gaspatxo i brous.
Remei 1
Podeu posar la part cremada en contacte amb l’aigua o embolicada amb un drap ben mullat que canviarem de manera contínua segons s’escalfi.
Remei 2
Tritureu la patata crua pelada i poseu-la directament sobre la pell; la canviarem de manera contínua segons s’escalfi.

TOS
La tos és un mecanisme necessari per moure les mucositats dels bronquis. No cal suprimir-la però sí podem ajudar a alleugerir-la.
Si estem dormint podeu obrir les finestres, destapar i despertar el vostre fil.
Remei 1
Podeu preparar el suc d’una llimona amb una mica d’aigua calenteta i prendre-ho poc a poc.
Remei 2
Es talla la ceba per la meitat i es col•loca a la tauleta de nit a prop del llit durant tota la nit.

IRRITACIÓ DEL CULET (ENCETADA)
Amb el bolquer, la calor i la transpiració poden encetar el culet, la vulva, l’engonal i la part inferior dels pits.
Sempre cal descansar dels bolquers durant unes hores i ventilar la zona encetada.
Remei 1
Podeu barrejar 12 gotes d’oli d’oliva amb 3 gotes d’aigua o de llimona. Bateu-ho amb una forquilla durant uns segons fins a punt de neu. Apliqueu el líquid resultant sobre la zona encetada.
Remei 2
Es fa una pasta amb oli d’oliva i maizena (farina de blat de moro), es posa directament sobre la pell i es deixa tota la nit.

MAREIG I VIATGES
És freqüent tenir mareig en qualsevol excursió escolar amb autobús o amb vaixell. És convenient menjar abans del viatge fruita, pa o compota, però que sigui sòlid.
Remei 1
Podeu posar a la boca 30’ abans de començar el viatge un tall de gingebre i mastegar-lo a poc a poc.
Remei 2
Col•loqueu al cotxe o a l’autobús una branqueta de llor.

PEU D’ATLETA (FONGS)
És convenient reduir la quantitat de sucres, pastissos, llaminadures i brioxeria durant els dies del tractament.
Remei 1
Podeu banyar els peus cada nit en 2 litres d’aigua i 1 got de vinagre de raïm o de poma durant 10’ i els dies que calgui.
Després, abans de dormir, renteu-vos els peus amb una loció de vinagre i a dormir.
Remei 2
Feu una decocció durant 5’ de farigola. Una vegada en repòs fiqueu 1/2 got de vinagre i 20 gotes de pròpolis. Passeu aquesta loció pels vostres peus cada nit i a dormir.

REMEIS CASOLANS DELS PAÏSOS CATALANS. 100 receptes de medicina popular. Un recull de Xavier Uriarte

1a. edició: març de 2009.

ACNE ROSÀCIA
Montse Alaminos, Figueres
COMPONENTS
• Infusió de calèndula
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Aplicar i deixar 20 minuts. Retirar amb aigua tèbia.

AFONIA
Dolors Carrera, Celrà
COMPONENTS
• Espiga de blat de moro
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
S’agafa la part central de l’espiga de blat de moro, se’n tallen dues o tres rodanxes fines i se’n fa una infusió.
Es pren calent abans d’anar a dormir.
ANGINES (1)
Dolors Carrera, Celrà
COMPONENTS
• Oli d’oliva
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Es fan fregues als braços. Per tal que llisqui millor la mà, prèviament s’hi posen unes gotes d’oli d’oliva.
Es comença per l’avantbraç fins arribar al braç, tot prement les venes amb el polze. Un cop s’arriba al canell es prem fort perquè no pugi la sang i amb l’altra mà es toma a repetir el procediment fins que, en passar els dits per damunt de les venes, no s’hi noti cap grumoll.
Després es fa el mateix amb l’altre braç.

ANGINES (2)
Neus Siñol, Maresme
COMPONENTS
• 50 g de fulles seques d’agrimònia
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Bullir les fulles seques d’agrimònia en mig litre d’aigua, afegir-hi una cullerada de mel i filtrar-ho.
Fer gàrgares amb el líquid una mica calent, dos cops als dia.

ARTERIOSCLEROSI
Rosa López, Figueres
COMPONENTS
• 50 g d’auró blanc
• 50 g de fulles de vesc
• 20 g de flor de malva
• 1 litre de vi dolç
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Es posen en maceració els ingredients durant quinze dies.
Se’n pren el vi resultant.

BERRUGUES (1)
Mònica Busquets, Osor
COMPONENTS
• Verdolaga (Portulaca oleracea)
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
S’agafa un tros de verdolaga net, sense altra preparació, i el freguem en la berruga fins que deixi anar el suc.
S’ha de realitzar l’operació 3 dies seguits.

BERRUGUES (2)
Trini Torres, Aitona
COMPONENTS
• 9 boles d’aranyó
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
S’agafen un a un els aranyons, es mosseguen i es freguen damunt de les berrugues. Després es fa un forat al bosc i allà on enterris els aranyons, hi deixaràs les berrugues.

BERRUGUES (3)
Josep Tur Escandell
COMPONENTS
• Saliva
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Aplicar la saliva sobre les berrugues, en dejú. Repetir l’aplicació tres cops cada matí durant 5 dies.

BRIÀ DELS VEDELLS
Teresa Soler, Castellfollit de la Roca
COMPONENTS
• Arròs de paret (Sedum album L.)
• Oli d’oliva
• Flor de sofre
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Bullir l’arròs en oli. Es col•loca l’oli de bullir l’arròs de paret sobre la lesió de la pell; s’hi col•loca al damunt la flor de sofre. Es tapa amb un drap i s’aplica unes quantes vegades al dia durant 2 o 3 dies. Als tres dies ja és guarit.

BRONQUITIS I PIT CARREGAT
Maria Ribas, Formentera
COMPONENTS
• Fulles d’eucaliptus
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Es realitza una decocció de les fulles en aigua durant uns minuts.
Es realitzen bafs diverses vegades al dia.

CIÀTICA I ESGUINÇ
Pobles de l’Alt Empordà
COMPONENTS
• Oli d’oliva
• Orenga
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Preparar oli d’oliva i orenga en una ampolla en maceració durant 8 dies.
Quan calgui, escalfar-ho al bany maia i aplicar-ho sobre la zona afectada.

CIRCULACIÓ
Rosa López, Figueres
COMPONENTS
• Hipèric
• Bitxo
• Calèndula
• Auró blanc
• Farigola
• Ruda
• Ginkgo
• Milfulles
• Càmfora
• Glicerina liquida
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Es posa al bany maria un litre de glicerina amb sis grapats de flors d’hipèric, sis bitxos, set fulles de ginkgo, set grapats de flors de set branques en flor de farigola, tres brots de ruda i set grapats de flor d’auró blanc.
Es va remenant, sense deixar que la glicerina s’escalfi més del compte, i a la mitja hora ja es pot retirar del foc; no deixarem de remenar fins que es refredi. Es filtra i ja es pot aplicar.
Es fa servir per activar la circulació sanguínia, en cas de cames i braços cansats, mala circulació, per a la millora de la circulació capil•lar, per evitar l’acne rosàcia i per tonificar i restablir la circulació lenta.

CLIVELLES ALS PEUS
Rosa López, Figueres
COMPONENTS
• Calèndula
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
S’agafen els pètals de la calèndula i es col•loquen entre la pell i el mitjó, repartint els pètals per on facin mal les clivelles. La pell s’anirà estovant i les clivelles cicatritzaran en pocs dies.

COLESTEROL (SANG ESPESSA)
Maria Ribas, Formentera
COMPONENTS
• Tres grans d’all
• Un quart de ceba
• Un quart de llimona sencera
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
S’introdueixen tots els elements en un recipient amb aigua i es deixa en remull tota la nit. L’endemà s’esprem la llimona que estava macerant.
Beveu el líquid resultant en dejú.

COLL IRRITAT
Dolors Carrera, Celrà
COMPONENTS
• Farigola
• Suc de llimona
• Mel
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Es fa una infusió de farigola. Es posa en un got amb una cullerada de mel i unes gotes de suc de llimona i se’n fan gàrgares.
Es pot repetir tantes vegades com calgui.

CONJUNTIVITIS
Dolors Carrera, Celrà
COMPONENTS
• Farigola
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Es fa una infusió de farigola. S’hi mulla una gasa i s’aplica primer en un ull i després en l’altre, tot tenint present que no es pot aplicar amb la mateixa gasa en tots dos ulls.
Aquesta operació pot repetir-se diverses vegades.

CONJUNTIVITIS DEL NOUNAT
Trini Torres, Albons
COMPONENTS
• Llet matèrna
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Es posen unes gotes de llet materna en l’ull que té conjuntivitis, i es repeteix l’operació mentre calgui.

CONTUSIONS I REVINCLADES DEL TURMELL
Catalina Mayans, Formentera
COMPONENTS
• Palla d’ordi
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
S’introdueix la palla en un cassó amb aigua i tapat, i es bull a foc lent uns deu minuts, fins que es desprenguin vapors.
S’exposa la zona afectada (turmells) al vapor. Es cobreix aquesta zona .(dels peus fins als genolls) amb una tovallola. Es realitza l’operació durant uns 20 minuts aproximadament, un cop al dia o en dies alterns.
COR
Maria Molas, Ridaura, Olot
INDICACIÓ
Per enfortir el cor. Al poble de Ridaura, prop d’Olot, es comenta la història d’una dona que va estar ingressada llargament a l’hospital comarcal a causa d’una greu malaltia del cor. En sortir de l’hospital, ja desnonada, per morir a casa, la dona es va refer miraculosament gràcies a prendre habitualment aquesta infusió. La pacient recuperada era la germana de la dona que ens explica el remei.
COMPONENTS
• 1 litre d’aigua
• 3 o 4 grapats de la pell que es troba dins les nous (Juglans regia L.)
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Bullir en un litre d’aigua. els 3 o 4 grapats de la pell de les nous, durant uns 3 minuts, i colar el preparat.
Prendre els gots que es vulgui durant tot el dia i repetir el preparat durant tres dies seguits. Se’n pot prendre alguns dies més, però en menor mesura: un o dos gots al dia durant 3 o 4 dies més.

CREMADES (1)
Dolors Carrera, Celrà
ADMINISTRACIÓ
Aplicar gel sobre la cremada.
Aplicar oli d’oliva i un pessic de sal sobre la cremada
CREMADES (2)
Maria Ribas, Formentera
COMPONENTS
• Patates
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Es talla la patata per la meitat. S’aplica una meitat de patata sobre la cremada i es canvia per l’altra meitat quan estigui calenta. D’aquesta manera, s’aconsegueix d’alleujar el dolor i evitar l’aparició de butllofes.

CREMADES (3)
Pobles de l’Alt Empordà
COMPONENTS
• All
• Oli d’oliva
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Es tritura un gra d’all i s’hi afegeix una mica d’oli d’oliva.
S’unta damunt la cremada.

CREMADES (4)
Rosa López, Figueres
COMPONENTS
• Oli d’oliva
• Hipèric
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Es prepara un oli posant a macerar les flors obertes d’hipèric en oli verge durant quaranta dies al ras, remenant-lo cada dia. Passat aquest temps es filtra.
S’aplica aquest oli tres vegades al dia.

CUCS
Anna Sirvent, Sant Jordi Desvalls
COMPONENTS
• 1 cullerada d’oli
• 1 cullerada de vinagre
• 1 cullerada de suc de ceba
• 1 cullerada d’anís
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Es barregen tots els ingredients i es prenen en dejú durant una novena (9 dies).

CURA DEL CUTIS
Rosa López, Figueres
COMPONENTS
• Calèndula
• Cera
• Oli d’oliva
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Posem a escalfar l’oli i la cera i s’hi afegeixen les flors de calèndula. Un cop estiguin ben dissolts, es deixa reposar tota la nit. L’endemà es tornen a posar al foc i un cop en estat líquid es filtra i es guarda en pots opacs. És una eficaç crema de bellesa.

CUTIS (DE TOTA MENA). MASCARETA HIDRATANT
Montse Alaminos, Figueres
COMPONENTS
• Iogurt natural (1 cullerada sopera)
• Mel (1 cullerada de cafè)
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Barrejar la mel i el iogurt, aplicar en el cutis net i deixar actuar 20 minuts. Retirar amb aigua tèbia.

DEPURACIÓ DE BUDELLS
Montse Alaminos, Figueres
COMPONENTS
• Api
• Ceba
• Enciam
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Agafem una branca d’api, una ceba grani 4 fulles d’enciam, un pessic de sal i aigua. Bullim tots els ingredients durant una hora.
Beurem del brou durant tot el dia, sense prendre res més.
DESMAQUILLADOR DE CUTIS MIXT
Montse Alaminos, Figueres
COMPONENTS
• Llet desnatada
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Escalfar la llet prèviament, aplicar-la i retirar-la amb un cotó, repetir i netejar bé la pell amb aigua tèbia.

DESPRÉS DEL PART
Maria Ribas, Formentera
COMPONENTS
• Fulles de noguer
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Es prepara una decocció de les fulles de noguer (2 minuts d’ebullició).
Realitzeu banys de la zona vaginal amb l’aigua de la decocció dos o tres cops al dia. Es repeteix l’operació durant uns quants dies.

DIARREA (1)
Pobles de l’Alt Empordà
COMPONENTS
• Clara d’ou
• Oli d’oliva
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Es prepara 1 clara d’ou amb 2 cullerades d’oli i es bat. Se n’ingereix el resultat.

DIARREA (2)
Trini Torres, Albons
COMPONENTS
• Llimona
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Es prepara el suc de llimona i es pren.

DISGUST
Maria Ribas, Formentera
COMPONENTS
• Fulles de centàurea
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Es prepara una infusió de la planta i es pren entre 2 i 3 vegades al dia.

DOLOR ARTICULAR (1)
Manel Torras, Sant Hipòlit de Voltregà
COMPONENTS
• 1 litre d’alcohol de 90°
• Bitxos
• 250 cc de conyac
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Posar l’alcohol i el conyac en una terrina de vidre per a conserves. Després, afegir bitxos fins a tapar la base del recipient i afegir-ne un grapat més. Tapar-ho i deixar-ho macerar a l’aire lliure durant vuit o deu dies.
Es fricciona la zona amb dolor diverses vegades al dia.

DOLOR ARTICULAR (2)
Rosa López, Figueres
COMPONENTS
• Aiguardent de 96°
• Bitxo
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Es posa a macerar mig litre d’aiguardent de 96° amb tres bitxos durant 15 dies.
Es fan fregues i serveis per als dolors reumàtics, lumbàlgies i torticoli.

ÈCZEMA
Maria Teresa Sella, Agullana
COMPONENTS
• El suc d’una llimona
• Oli d’oliva
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Emulsionem l’oli d’oliva juntament amb el suc de la llimona. Col•loquem l’emulsió en un drap de cotó en forma de cataplasma.
Ho apliquem sobre l’èczema fins que desaparegui.

ENCETADA
Pobles de l’Alt Empordà
COMPONENTS
• Oli d’oliva
• Aigua
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Preparar en un platet unes 12 gotes d’oli d’oliva amb unes 3 gotes d’aigua. Batre amb una forquilla fins a punt de neu.
Aplicar sobre la zona encetada.

EXPECTORACIÓ EN PROCESSOS BRONQUIALS
Narcisa Vila González, Sant Jordi Desvalls
COMPONENTS
• Sucre candi o roig
• Una llimona
• Regalèssia
• Aigua
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Posem l’aigua en un recipient al foc. Quan bulli hi afegim el sucre, la regalèssia i la llimona. Apaguem el foc i ho deixem macerar uns 10 minuts. Filtrem el preparat.
Prenem el xarop a glops durant tot el dia.

FARINGITIS
Dolors Carrera, Celrà
COMPONENTS
• Àrnica
• Licor d’anís
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
S’agafa una ampolla d’anís de litre i s’hi introdueixen unes 10 flors d’àrnica i es deixa macerar.
Es pren a glopets petits una culleradeta d’aquest líquid, dues o tres vegades al dia. És aconsellable de fer la darrera presa abans d’anar a dormir. Es repeteix l’operació fins que el dolor desapareix. L’àrnica s’ha de prendre amb prudència perquè presenta una certa toxicitat.

FEBRE
Dolors Picanyol, Sant Jordi Desvalls
COMPONENTS
• Argila verda
• Vinagre
• Aigua
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Desfer l’argila en el vinagre i l’aigua i col•locar-la entre un drap de fil en forma de cataplasma.
Col•locar al cap o a la part més calenta del cos.
FERIDES I TALLS AMB SANG
Maria Ribas, Formentera
COMPONENTS
• Fulles de romaní
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Es masteguen les fulles de romaní fins aconseguir-ne una bona trituració.
S’apliquen les fulles en forma de cataplasma. Es repeteix l’operació fins que la ferida deixi de sagnar.

FERIDES INFECTADES (1)
Maria Cufí, La Jonquera
COMPONENTS
• Ceba
• Oli d’oliva
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Es talla una rodanxa gruixuda de la ceba, es passa per la paella amb unes gotes d’oli d’oliva fins que es s’enrosseixi una mica, però sense que es cremi ni es torri. La deixem refredar, i quan estigui freda en tallem un tros a la mida de la ferida a curar.
Col•loquem el tros de ceba sobre la ferida a manera d’apòsit. El cobrim amb una gasa i un esparadrap. S’aplica durant la nit i es retira al matí. La ceba absorbeix el pus i deixa la ferida neta.
FERIDES INFECTADES (2)
Dolors Picanyol, Sant Jordi Desvalls
COMPONENTS
• 2 branques de farigola
• Un tros de sabó ‘Lagarto’
• Aigua
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
En un cassó posem l’aigua al foc; quan bulli hi afegim la farigola i les escames de sabó, fins que aquest es dissolgui.
Banyem la part afectada en el preparat el més calent que es pugui, retirant-la immediatament i tornant-la a submergir. Repetim el procediment unes quantes vegades.

FERIDES INFECTADES (3)
Montse Alaminos, Figueres
COMPONENTS
• All
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Es lleva la pell seca de l’all, i un cop la ferida ha sagnat es col•loca el gra d’all a la ferida i s’embolica amb un apòsit du-rant tot el dia. Canviar a l’endemà.
FLEGMÓ
Xavier Uriarte. Sant Daniel
COMPONENTS
• Col verda
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
S’escalfa en una paella seca (sense oli) una fulla de col verda.
Ben calentona, es posa en la zona del flegmó durant 30-45 minuts amb una bossa d’aigua calenta. Es pot repetir l’aplicació sempre que calgui.

FURÓNCOLS
Maria Ribas, Formentera
COMPONENTS
• Pa de blat
• Llet o formatge de cabra i ovella
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
S’afegeixen les molles de pa en un cassó amb llet i es bull tot plegat durant dos o tres minuts.
Aplicar la barreja directament sobre el furóncol i cobrir-ho amb una gasa durant tota la nit. Repetir l’aplicació fins aconseguir d’eliminar el pus. Netejar completament el furóncol.

HEMORROIDES (1)
Lídia Gadea, Figueres
COMPONENTS
• 30 g del fruit del xiprer
• 1 litre d’aigua
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Preparem una decocció amb l’aigua i els fruits del xiprer. La deixem bullir durant 12 minuts. Aboquem el preparat ja colat en una banyera adequada per a fer banys de seient. Fem banys de seient de 2 o 3 minuts de durada.

HEMORROIDES (2)
Xavier Uriarte, Sant Daniel
COMPONENTS
• Tomàquet fresc
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Es talla el tomàquet fresc en rodanxes fines. La persona afectada s’estira de bocaterrosa i es col•loquen 2 o 3 rodanxes fresques damunt la morena durant 30 minuts. Es pot repetir 2 o 3 cops al dia.

HERPES
Victòria Picart, Olot
COMPONENTS
• Angèlica
• Menta
• Llimona
• Mel
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Afegim uns 8 grams d’angèlica i una cullerada de fulles de menta per cada litre d’aigua bullent, a manera d’infusió. Ho deixem reposar durant mitja hora i ho filtrem.
El brou resultant es pren en tasses, cada 5 o 6 hores, i perquè sigui més eficaç se li afegeix a cada tassa el suc d’una llimona i 2 cullerades de mel.

INFECCIONS DE LA PELL
Maria Illamola, Torelló
COMPONENTS
• Obriülls
• Arrel de julivert
• Plantatge de fulla estreta
• Ruda
• 1/4 de litre d’oli d’oliva
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Es col•loca un bon pessic de cadascuna de les herbes dins l’oli que prèviament haurem col•locat en un recipient que pugui anar al foc. Es posa a coure fins que les herbes estiguin ben rosses, però no cremades. Es treu del foc i es deixa refredar. Un cop fred es guarda en una ampolla de vidre que tanqui bé.
S’aplica quan hi hagi ferides a la pell o cicatrius.

INFECCIÓ D’ORINA
Rosa López, Figueres
COMPONENTS
• Boixerola
• Flors d’hipèric
• Ortiga
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Es fa una infusió amb un grapat de flors d’hipèric, amb boixerola i ortiga. Serveix per a infeccions d’orina i cistitis crònica.

INFLAMACIÓ
Dolors Carrera, Celrà
COMPONENTS
• Alcohol
• Flors d’àrnica
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
S’agafa una ampolla de vidre, s’omple d’alcohol i s’hi fiquen unes quantes flors d’àrnica i es deixa en repòs.
Quan et dónes un cop o tens una part del cos inflamada et fas fregues amb aquest alcohol.

INSOLACIÓ
Pobles de l’Alt Empordà
COMPONENTS
• Un cogombre
• Oli
• Aigua de roses
• Llimona
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
S’agafa mig cogombre pelat i triturat, 3 cullerades d’oli d’oliva, 10 gotes d’aigua de roses i el suc d’una llimona. Es bat i es guarda a la nevera.
Es va aplicant sobre la zona cremada pel sol.

LACTÀNCIA. PREPARAR EL PIT
Pobles de l’Alt Empordà
COMPONENTS
• Flors de calèndula
• Oli d’oliva
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Es cullen les flors de la calèndula i es posen en maceració amb oli d’oliva durant 15 dies a la intempèrie.
Es posa l’oli a la zona del mugró i l’arèola amb crema de cacau, en dies alterns.

MAL DE CAP I FEBRE (1)
Maria Ribas, Formentera
COMPONENTS
• Patata
• Pebre negre
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Trossejar una patata i empolvorar els trossos amb el pebre negre picat.
S’apliquen els trossos de patata empolvorats sobre les temples, els canells i el centre de la planta dels peus. Es van canviant periòdicament les patates, fins que cessi el mal de cap i/o la febre.

MAL DE CAP I FEBRE (2)
Maria Ribas, Formentera
COMPONENTS
• Pa torrat
• Vinagre
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Amarar les rodanxes de pa amb vinagre.
Aplicar el pa sobre les temples i els canells. Renovar les rodanxes de pa periòdicament, fins al cessament del mal de cap i la febre.

MAL DE CAP I FEBRE (3)
Maria Figueras, Sant Gregori
COMPONENTS
• Malva
• Verdolaga
• Plantatge
• Camamilla
• Vi blanc
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Prenem un manat de cadascuna de les plantes: malva, verdolaga i plantatge, i les bullim en un litre d’aigua. Barregem la decocció resultant amb vi blanc en una proporció de 2/3 d’aigua per 1/3 de vi blanc.
Amb aquest preparat xopem un drap de cotó i hi afegim al damunt flors de camamilla triturades o en pols.
Apliquem el drap amarat al front d’una templa a l’altra. Així es calma el mal de cap.

MAL D’ORELLA (1)
Pobles de l’Alt Empordà
COMPONENTS
• Oli d’oliva
• All
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Es daura 1 gra d’all amb oli. Quan estigui tebi es col•loca l’all a l’orella adolorida.

MAL D’ORELLA (2)
Trini Torres. Albons
COMPONENTS
• Llet materna
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Es pren la mida d’un didal de cosir de llet materna. Ha d’estar tèbia.
Es posa directament sobre l’orella inflamada. Es repeteix les vegades que calgui.
MAL DE PANXA (1)
Francisco Verdaguer, Torelló
COMPONENTS
• Camamilla
• Aigua
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
En un recipient es posa mig litre d’aigua. Quan comenci a bullir s’hi afegeix un grapat de camamilla, es deixa que bulli durant alguns minuts i s’apaga el foc. Es deixa reposar uns 5 minuts, tot seguit es cola la infusió i es posa en una palangana.
Es fa servir per via tòpica; es col•loca el malalt ajagut al llit, de panxa enlaire, amb el ventre nu. Es xopa un drap de cotó en la infusió calenta un cop. escorregut, s’aplica sobre el ventre del pacient fins que es refredi. Repetirem l’operació unes quantes vegades seguides, fins a calmar el mal.

MAL DE PANXA (2)
Dolors Carrera, Celrà
COMPONENTS
• Camamilla
• Comí
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Es fa una infusió de camamilla i uns grans de comí.
Es pren calenta si es vol, es pot endolcir amb una culleradeta de mel o amb un pessic de sucre.
MAL DE PANXA (3)
Maria Cufí, La Jonquera
COMPONENTS
• 5 fulles de menta
• Aigua
• Sal
• Oli d’oliva
• Pa sec i tallat petit
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Fem una infusió amb l’aigua i les fulles de menta. Hi afegim una mica de sal i un raget d’oli d’oliva. Hi afegim el pa tallat en trossos petits. Ho fem bullir alguns minuts i ho passem pel túrmix fins que quedi una crema.
Es pren com a sopa i com a únic àpat.

MAL DE PANXA (4)
Antònia Agulló, Campdevànol
COMPONENTS
• 3 o 4 fulles seques de polígala (Polígama calcarea)
• 1/4 de litre d’aigua
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Introduir les flors seques en un got i abocar-hi a sobre l’aigua bullent. Deixar en maceració uns 5 minuts i tot seguit colar-ne el contingut. Podem afegir-hi una cullerades de mel per edulcorar-ho.
Es pren després dels àpats, per alleujar el dolor d’estómac.
MAL DE QUEIXAL
Maria Cufí, La Jonquera
COMPONENTS
• Julivert picat
• Oli
• Sal
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Barregem el julivert picat amb un rajolí d’oli i un pessic de sal. Fem petites boletes amb el preparat.
Col•loquem les boletes del preparat a la zona dolorosa del queixal.

MAL DE RONYÓ
Maria Figueras, Sant Gregori
COMPONENTS
• 16 g de càmfora
• 33 g d’oli d’ametlles amargants
• 22 g de greix de balena o d’un altre peix
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Barregem enèrgicament tots els ingredients fins que estiguin amalgamats i en resulti una pomada.
Amb la pomada resultant friccionem sobre la zona afectada.
MASTITIS
Xavier Uriarte, Sant Daniel
COMPONENT
• Cebes
• Aigua
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
S’agafa una olla ampla amb 1/2 litre d’aigua i es tallen bé cinc cebes. S’escalfa l’olla a foc intens i es va escalfant la ceba. Quan estigui ben calenta se’n posa una part en un drapet de cotó o de lli i s’aplica sobre la mama inflamada. Quan es refreda, es posa la ceba freda a l’olla i novament la ceba que estava calenta s’aplica damunt el pit i així de manera contínua i intensa durant 1 hora.
Es repeteix l’operació cada 3 hores durant una hora, durant 1 o 2 dies.

MENSTRUACIÓ (1)
Rosa López, Figueres
COMPONENTS
• Calèndula
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
7 flors de calèndula en 1/4 de litre d’aigua bullent durant 5 minuts. Es deixa reposar i es cola.
És excel•lent per a l’amenorrea i la dismenorrea, o sigui, si les menstruacions són escasses ajuda a baixar, i calma el dolor menstrual, i si les regles són copioses ajuda a disminuir.
Gràcies als seus tanins, aquesta tisana ajuda a guarir o prevenir els càncers incipients d’estómac i intestins.

MENSTRUACIÓ (2)
Rosa López, Figueres
COMPONENTS
• Ruda
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Es realitza una infusió de ruda: si les fulles són fresques, 1 gram de fulles; si són seques, mig gram, i se’n pren un parell de cops al dia.
No s’ha de depassar aquesta dosi.
La ruda provoca la menstruació; per això s’ha de prendre just quan ha de venir. En dosis més grans del normal, podria ser tòxica. En dosis no tòxiques provoca contraccions uterines; és per això que se li atribueixen virtuts abortives.

MUCOSITATS
Alícia Rodríguez, Albons
COMPONENTS
• Una ceba petita
• El suc d’una llimona
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Es tritura la ceba amb el suc de la llimona de seguida, sense donar temps a reposar, es pren tot en dejú. Repetir set dies.
PEDRES AL RONYÓ
Maria Ribas, Formentera
COMPONENTS
• Arenària
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Es fa una infusió de les sumitats florides.
Es pren una infusió en dejú i una altra després de sopar.
S’allargarà el tractament fins que s’hagi notat milloria i/o l’expulsió de les pedretes.

PUES D’ERIÇÓ
Agneta Molas, Albons
COMPONENTS
• Alfals
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Prenem uns brots tendres d’alfals i els aixafem en un morter. Reservem el plasma que resulta del procés.
Aquest plasma resultant s’aplica a la zona on hi ha clavada la pua de l’eriçó, i l’emboliquem amb un mocador de cotó per subjectar-ho. Es col•loca abans d’anar a dormir i es deixa actuar durant tota la nit. S’aplica tants dies com calgui fins que la pua surti sola.
PULMONIA
Dolors Carreres, Celrà
COMPONENTS
• Oli d’oliva
• Lluert
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Per tallar una pulmonia de forma natural es fa servir oli de lluert. S’agafa un lluert viu, s’escalfa oli d’oliva quan estigui bullint, s’hi fica el llangardaix i es tapa. Un cop fred l’oli es fica en un pot de vidre i es guarda.
Se’n pren una cullerada abans d’anar a dormir. Es pot barrejar amb llet calenta. Si cal, es repeteix l’operació. Cal remarcar que, a la nit, se sol suar molt.

REFREDAT (1)
Dolors Carreres, Celrà
COMPONENTS
• Pa
• Sagí
• All
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
S’agafa un tros de pa i es torra. S’unta amb sagí i all i es pren a la nit. Es pot completar el tractament prenent un got de llet barrejat amb una culleradeta de greix de gallina.
REFREDAT (2)
Josep Magem,Torelló
COMPONENTS
• Eucaliptus
• Regalèssia
• Arrels de gram comú
• Camamilla o malva
• 500 cc d’aigua
• Mel
• Suc de llimona
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Es fa bullir l’aigua i s’hi afegeix un pessic de cada herba, tot mantenint l’ebullició durant tres minuts. Apagar el foc, tapar durant 5 minuts i colar. Afegir-hi una cullerada generosa de mel i una mica de suc de llimona acabat d’esprémer per cada tassa d’infusió.
Se’n pren una tisana tres o quatre cops al dia.

REFREDAT (3)
Maria Teresa Sella, Agullana
COMPONENTS
• 3 litres d’aigua
• 50 g de fulles d’eucaliptus
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Col•loquem les fulles d’eucaliptus en una olla gran. Aboquem els 3 litres d’aigua bullent sobre les fulles d’eucaliptus, ho posem al foc i ho fem bullir, amb el recipient tapat. Quan bulli, apaguem el foc. Als 10 minuts ho colem.
Aboquem el preparat en una banyera plena d’aigua. Es pren un bany de 10 minuts i se’n descansen 20 tot seguit.

RESTRENYIMENT
Pobles de l’Alt Empordà
COMPONENTS
• Oli d’oliva
• Lli
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Es prepara una decocció de lli. Escalfeu el líquid. El gra es barreja amb 1 culleradeta d’oli d’oliva.
Es pren 2 vegades al dia, en dejú i abans d’anar a dormir.

RONQUERA
Neus Siñol, Maresme
COMPONENTS
• Falzilla (Adiantum capillus-veneris)
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Prenem uns 15-20 g de falzilla i en 1 litre d’aigua ho bullim uns minuts i ho colem.
Prenem unes 3 o 4 tasses al dia, molt calent, amb una culleradeta de mel.
SINUSITIS
Maria Cufí, La Jonquera
COMPONENTS
• 5 fulles de llorer
• 1/4 de litre d’aigua
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Bullim les fulles de llorer en l’aigua durant 3 minuts i ho deixem en repòs uns minuts. Xopem una compresa de cotó amb el preparat. Col•locar la compresa al front i damunt del nas, fins que perdi temperatura. Repetir l’operació fins acabar el preparat.

SUCRE A LA SANG
Josep Lluís Masó, Sant Jordi Desvalls
COMPONENTS
• Un grapat de centàurea (Centaurea aspera L.)
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Posem l’aigua al foc en un recipient. Es col•loca la planta triturada en una tassa. Quan l’aigua bulli, abocar sobre la planta i deixar reposar un parell de minuts. Colar.
Es pren una tassa de la infusió en dejú i una altra abans d’anar a dormir.

TOS (1)
Meritxell Gil, Osona
COMPONENTS
• Ceba
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Es talla la ceba per la meitat. Es col•loca la ceba tallada per la meitat a la tauleta de nit o prop del llit abans d’anar a dormir, i es deixa actuar durant tota la nit.
Es pot repetir l’operació cada nit mentre calgui.

TOS (2)
Dolors Argelegués i Noguera, Centelles
COMPONENTS
• Pinyes de pi blanc
• Sucre
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
S’agafen pinyes petites i mitjanes, entre la darrera setmana de juny i la primera de juliol. Les pinyes ja estan formades i són encara toves. En un pot de vidre farem capes de la següent manera:
Primer una capa de pinyes, al damunt una de sucre que les cobreixi, continuarem amb una altra capa de pinyes i una altra de sucre i així successivament fins arribar a omplir el pot. Acabarem amb una capa de sucre que ho cobrirà tot.
Es deixa macerar a l’aire lliure, fins que a dins del pot hi hagi molt de líquid. Tot seguit es colarà i es guardarà dins d’una ampolla de vidre que tanqui bé.
Quan s’estigui refredat amb tos, barrejar una cullerada de xarop en un suc de fruita, aigua o llet. Si es fa servir llet, millor que sigui calenta.
TOS (3)
Calixte Illa, Sant Jordi Desvalls
COMPONENTS
• Pinyes verdes de pi pinyoner
• Sucre
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ:
Tallem les pinyes en rodanxes. En un recipient de boca ampla col•loquem capes de pinya i sucre alternativament. Ho tapem i ho deixem macerar fins que les pinyes hagin perdut tota la resina. Tot seguit colem el preparat i ho guardem en recipients de vidre, protegits de la claror i amb tap de suro. Als 2 anys és al punt òptim per al consum.
Es pren a cullerades quan es té tos o problemes als bronquis. A l’estiu, diluït en aigua freda, ho preparem com a beguda refrescant.

TOS (4)
Rosalia Perarnau,Torelló
COMPONENTS
• Pinyes d’avet
• Sucre roig
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Agafar pinyes encara verdes, però només les que restin al terra amb la part més prima cap amunt (si estan de cantó no serveixen). Tan de pressa com sigui possible les tallarem.
En una cassola de fang, posarem primer una capa de pinyes i tot seguit una de sucre i així successivament fins arribar a omplir la cassola. Després ho taparem amb un plàstic transparent i amb un escuradents hi farem petits forats, mirant que no hi entri aigua, si plou.
Deixarem la preparació a macerar a l’aire lliure durant tres setmanes (perquè pugui intervenir dues fases lunars). Tot seguit colarem la maceració, posant el líquid resultant en petites ampolles de vidre que tanquin bé. Es pren una cullerada sopera diversos cops al dia per a qualsevol tipus de tos.

TOS SECA (1)
Maria Ribas, Formentera
COMPONENTS
• Fulles d’eucaliptus
• Ou
• Sucre
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Preparar una infusió d’eucaliptus. En una tassa introduir un rovell d’ou i una cullerada de postres de sucre. Abocar després la infusió sobre la barreja anterior i remenar bé.
Prendre una tassa d’aquest remei preferiblement al vespre abans d’anar a dormir. Repetir durant diverses nits fins que desaparegui la tos.

TOS SECA (2)
Lola Solés, Sant Jordi Desvalls
COMPONENTS
• 4 o 5 figues seques
• 4 o 5 pells d’ametlles
• 1 tronc de regalèssia
• 3 o 4 fulles d’eucaliptus
• Una pell de poma
• 2 litres d’aigua
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Col•loquem tots els ingredients en un cassó per al foc i ho posem a bullir fins que es redueixi a la meitat.
Prenem el preparat a glops durant tot el dia.

TRANSTORNS NEUROVEGETATIUS
Rosa López, Figueres
COMPONENTS
• 200 g de flors d’arç blanc
• 1 litre d’alcohol de vi de 60º
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Es realitza una tintura, posant a macerar 200 g de flors en un litre d’alcohol durant 15 dies.
Se’n prenen 9 gotes, quatre o cinc cops al dia. Serveix per al vertigen, l’angoixa, els xiulets a les orelles, la irritabilitat, l’insomni...

UNGLES (“ENDURIDOR”)
Montse Alaminos, Figueres
COMPONENTS
• Oli de ricí
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Amb un pinzell, pintar les ungles i deixar-les eixugar.

VARICES (VARIUS)
Pobles de l’Alt Empordà
COMPONENTS
• 1 got de vi blanc
• Oli d’oliva
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
En un got de vi blanc s’afegeix 1 cullerada sopera d’oli d’oliva. Sense esperar, se’n fan fregues.

VESÍCULA BILIAR (MILLORA DEL FUNCIONAMENT)
Neus Siñol, Maresme
COMPONENTS
• 20 g de fulles seques d’agrimònia
• 10 g d’encens
• 1/4 de litre d’aigua mineral
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
En un recipient posem l’aigua a bullir. Quan bulli li afegim una cullerada sopera plena de la barreja i ho batem enèrgicament. Passats 2 minuts ho colem.
El preparat que s’obté es pren a glops, el més calent possible.
VÒMIT (PROVOCAR-LO)
Maria Ribas, Formentera
COMPONENTS
• Palla d’all
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
S’introdueix la palla d’all en un recipient i se sotmet a foc lent, de manera que es formi fum a l’habitació. S’inhalen els bafs del fum desprès.





REMEIS PER A DIVERSES COSES
Alguns no tenen un ús concret; són aquells que tenim a casar que, quan els necessitem, hi recorrem perquè creiem que ens poden ser útils.

ALCOHOL DE ROMANÍ
Rosa López, Figueres
COMPONENTS
• 1 litre d’alcohol de 96º
• 200 g de summitats florides de romaní
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
En una garrafa de coll ample (on s’hi pugui ficar la mà) es posa l’alcohol i les summitats florides del romaní i es deixa macerar en un lloc sec i fosc uns 15 dies.
Després es filtra i es posa en ampolles petites i mats de color àmbar (millor que no hi toqui la llum).
És útil per a massatges en cames, esquena i braços (amb suavitat si hi ha varius).
Ens ajuda a anivellar la tensió arterial. També serveix per a la caiguda del cabell.
ALCOHOL DE VITAMINES
Maria Illamolla,Torelló
COMPONENTS
• 1/2 litre d’alcohol de 90º
• Romaní
• Lavanda
• Herba foradada
• Flor d’àrnica
• Suc de llimona
• 100 g de pastanaga ratllada
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
En una ampolla gran de boca ampla es col•loca 1/2 litre d’alcohol, una cullerada sopera de romaní, una de lavanda, una d’hipèric i una cullerada petita d’àrnica.
Se li afegeix un got de suc de llimona acabat d’esprémer i els 100 grams de pastanaga ratllada. Es barreja tot molt bé i es deixa tres dies tapat a macerar. Després es filtra i es col•loca en una ampolla de vidre.
En cas de dolor articular, ossi o muscular, friccionar la zona afectada. Assegura la senyora Maria que també serveix per suavitzar i rejovenir la pell.

ÀLOE VERA
Catalina Masdeu, Mallorca
COMPONENTS
• Àloe vera
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Se’n talla un tros i se’n lleva la pell dura. La part que queda es passà damunt la pell. Es pot realitzar aquesta operació les vegades que calgui durant el dia.
Per a les picades de les meduses, per als cops i les contusions i per a les cremades del sol, d’oli o de foc. És regeneradora i serveix per a la cura de la pell.

CREMA HIDRATANT PER A ÈCZEMA, PSORIASI O ARTRITIS
Pobles de l’Alt Empordà
COMPONENTS
• Alvocat
• Aigua de roses
• Oli d’oliva
• Cera d’abella
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
S’agafen 60 g d’alvocat, 10 gotes d’aigua de roses, 3 cullerades d’oli d’oliva i 2 cullerades de cera d’abella.
Es posa la cera en un recipient al bany maria i quan es desfaci s’hi va afegint l’oli. Quan comença a bullir s’hi tira l’aigua de roses i s’apaga el foc. S’hi afegeix l’alvocat i es remena fins que adquireixi una textura de crema. Un cop refredada, es pot guardar fins a 15 dies a la nevera o en una zona fresqueta. També es pot preparar en maceració durant 8 dies la flor de
l’espígol amb oli d’oliva. Es guarda i, en el moment de fer-lo servir, s’escalfa al bany maria.
CURA D’OLI D’OLIVA
Pobles de l’Alt Empordà

Prendre al llarg del dia 1 cullerada d’oli d’oliva, en dejú, per a les pedres al ronyó, la vesícula, el restrenyiment i també per a la pèrdua de memòria.

CURA D’OLIVES NEGRES
Pobles de l’Alt Empordà

Preparar una branca de farigola amb grans d’all i olives negres, i cobrir amb oli d’oliva. Deixar en maceració durant 3 dies.
Prendre cada dia les olives negres en dejú durant una novena. Indicada per a persones febles, en creixement o amb restrenyiment.

OLI DE CALÈNDULA
Rosa López, Figueres
COMPONENTS
• Flors de calèndula
• Oli d’oliva o de germen de blat
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Es posen a macerar 35 flors de calèndula amb oli d’oliva o de germen de blat durant 40 dies al ras. El dia 41 es filtra.
Aquest oli és cicatritzant, desinflama varius, i s’aplica a teixits inflats i cames cansades i adolorides.

OLI PER ALS COPS, CREMADES I FERIDES
Pobles de l’Alt Empordà
COMPONENTS
• Oli d’oliva
• Summitats d’hipèric o herba foradada
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
S’agafen les summitats de l’hipèric o de l’herba foradada i es posen a assecar a l’ombra. Ja seques, es posen dins d’un recipient i es cobreixen amb oli d’oliva. Es tapa el recipient i es deixa 40 dies a la intempèrie. Es remena cada dia.
Es filtra amb una tela de lli o de cotó, s’esprem bé i s’unta la part afectada.

OLI DE ROMANÍ
Rosa López, Figueres
COMPONENTS
• Oli d’oliva
• Flors de romaní
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Es fa una pasta amb les flors de romaní i l’oli. Com a mínim es posen 300 g de flors per cada litre d’oli d’oliva i es deixa 40 dies al ras. Es va filtrant i passant en ampolles.
És indicat per a esportistes, per a cames cansades; reforça i activa la circulació. Per a la calvície s’apliquen unes gotes al cap mitja hora abans de rentar-se el cap. Es continua el tractament amb fregues d’alcohol de romaní.
POMADA D’OLI I ÀLOE VERA PER AL DOLOR I LA TOS
Pobles de l’Alt Empordà
COMPONENTS
• Oli d’oliva
• Cera d’abella
• Fulles d’àloe vera
• Fulles de plantatge
• Grans de civada
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
Quatre parts d’oli i 1 de cera d’abella, 7 fulles d’àloe, 7 fulles de plantatge i 7 grans de civada. Es posen l’oli i la cera al bany maria. Quan la cera es desfà s’hi afegeix la resta d’ingredients. No cal que l’oli bulli.
S’apaga el foc i es deixa refredar tot remenant. Filtrar-ho i envasar-ho.
Caducitat d’un any.

UNGÜENT DE L’ÀVIA
Rosa López, Figueres
COMPONENTS
• 1/2 litre d’oli d’oliva
• 100 g de cera
• 7 trossets d’arrel de julivert
• 7 fulles de plantatge de fulla ampla (Plantago major)
• 7 fulles de plantatge de fulla estreta (Plantago lanceolata)
• 20 g de camamilla comuna
• 7 brots de sàlvia romana (Salvia sclarea)
• 1 brot de sàlvia (Salvia officinalis)
• 5 flors de boixac de jardí (Calendula officinalis)
• 15 flors de boixac de camp (Calendula arvensis)
• 7 brots (summitats florides) de prunel•la vulgar (Prunela vulgaris)
• 7 espigues d’espígol (Lavandula officinalis)
• 3 grans d’all
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ
En una cassola d’acer inoxidable, esmaltada o de fang (mai d’alumini), es posen a foc lent l’oli i la cera; a mesura que es fon, a poc a poc s’hi van afegint les plantés i es va remenant amb una cullera de fusta fins que els grans tinguin un color daurat.
Aleshores, sense deixar de remenar, es treu del foc i es deixa reposar sense que s’espesseeixi. Amb un colador de roba o unes gases, es va colant i posant en pots. S’espera que es refredi, es tapa i es guarda en un lloc fosc i fresc.
És antiinflamatori i cicatritzant; regenera la pell i calma el dolor gràcies a les propietats de les plantes, la cera i l’oli.
Es fa servir per a cremades, picades d’insectes, ulls de poll i durícies, penellons, hemorroides...
A més, prevé escames i nafres en la gent que ha de romandre al llit o en cadira de rodes, fent-los massatge en zones de pressió com el sacre, les espatlles, els talons, etc.